Aquesta tardor ha arribat carregada de videoart, una disciplina artística que tindreu l’oportunitat de conèixer de primera mà gràcies a dos esdeveniments programats per a les pròximes setmanes: el festival LOOP Barcelona i l’exposició de Bill Viola, Miralls de l’invisible.
El 1965, Nam June Paik, un jove artista d’origen coreà, es compra a Nova York una Sony Portapak, la primera càmera de vídeo portàtil, que podia ser utilitzada per una persona de manera senzilla. Aquell mateix dia es troba amb la visita del Papa Pau VI, a qui grava amb la mateixa càmera. Més tard, quan mostra les imatges als seus amics, Nam bateja aquella peça com a videoart, marcant així el naixement d’una nova disciplina artística. Sigui certa o no aquesta història, el que és ben segur és que la dècada dels 60, amb la proliferació de la televisió i la possibilitat de poder enregistrar de manera casolana, el videoart va trobar el caldo de cultiu ideal per extendre’s i esdevenir un llenguatge artístic propi.
En un primer moment, acostumats a un cinema comercial, realista i que responia a unes normes de producció concretes, el videoart es va desmarcar per complet per tal de donar un punt de vista audiovisual més personal, creatiu i artístic. No seguia un guió, els actors no havien de ser professionals o, directament, no hi havia actors. El suport d’enregistrament també era clau per tal de diferenciar ambdues disciplines. La cinta de vídeo era l’aliat perfecte per als videoartistes, ja que podien modificar la imatge enregistrada gràcies a tècniques com el feedback o el playback.
El videoart busca l’experimentació i els límits tècnics dels mitjans audiovisuals. No es limita a captar unes imatges, sinó que intenta transformar-les mitjançant les característiques d’edició que permet modificar el mateix aparell enregistrador, fent jocs de llum i color, o muntatge. Pel que fa als contingut, les peces de videoart també poden mostrar performances realitzades per un altre o el mateix artista, o ser exposades a través de monitors o televisors que, per si mateixos, conformen una peça escultòrica.
En aquest context, durant els anys 70 comença a expandir-se el videoart i apareixen una gran quantitat d’artistes i col·lectius, emmarcats dins de l’art contemporani, que utilitzen la videocàmera com a eina de creació artística. Un d’ells és Bill Viola, considerat un dels pioners del videoart. L’obra de l’artista nord-americà es pot veure en una exposició a La Pedrera.
Bill Viola. Miralls de l’Invisible
Bill Viola. Miralls de l’invisible (fins al 5 de gener) és un recorregut per l’obra i trajectòria de l’artista de Nova York, mostrant algunes peces clau i més representatives dels darrers quaranta anys. The Reflecting Pool, Three Women i Martyrs (Earth, Air, Fire, Water) són algunes de les obres presents a l’exposició. En paral·lel, a La Pedrera, es farà una nit blanca el 4 de desembre conjuntament amb el Palau de la Música que projectarà The Messenger (1996), The Crossing (1996) i Inverted Birth (2014), i el Gran Teatre del Liceu que mostrarà les peces audiovisuals Fire Woman (2005), Tristan’s Ascension (2005), Isolde’s Ascension (2005), Passage into Night (2005) i Becoming Light (2005). També es podran veure alguns dels seus treballs en institucions culturals d’altres punts del país: el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, el Museu de Montserrat, el Museu Episcopal de Vic i PLANTA Fundació Sorigué a Lleida.
A més a més, a La Pedrera s’hi realitzaran altres activitats paral·leles com la conferència del director i productor de cinema Albert Serra, que parlarà sobre l’obra de Bill Viola (25 de novembre); un recital poètico-musical relacionat amb l’obra i l’autor per part del músic Jordi Savall i el poeta i traductor Manuel Forcano (2 de desembre); i una taula rodona amb l’escriptor i poeta Rafael Argullol, la crítica d’art Imma Prieto i el consultor cultural Llucià Homs, que reflexionaran al voltant de l’obra de l’artista (9 de desembre).
Finalment, i per tal d’expandir al màxim l’obra de Bill Viola pel territori, hi ha exposades una sèrie d’instal·lacions a diferents centres culturals de ciutats catalanes. A Girona, el Centre d’Art Contemporani Bòlit acollirà fins al 5 de gener Ascension (2000). El Museu de Montserrat mostrarà la peça Observance (2002) fins al 6 de gener i oferirà una conferència sobre l’autor el 30 de novembre. Al Museu Episcopal de Vic hi haurà la instal·lació Visitation (2008) fins al 5 de gener. I a la Fundació Sorigué de Lleida es podrà visitar la instal·lació Ocean Without a Shore (2007) de manera permanent.
LOOP Barcelona
Avui en dia tenim la sensació que, cada cop més, la línia que separa el cinema del videoart és molt difusa. Per aquesta raó és important la presència d’esdeveniments com LOOP Barcelona. Per 17è any, aquest festival de referència en el camp del videoart i l’art contemporani ens apropa creadors referents en aquest àmbit, dedicant aquesta edició a explorar les relacions entre l’art i la ciència que envolta el món del cosmos. Entre el 12 i 24 de novembre, diversos espais de Barcelona oferiran una programació que inclou exposicions, xerrades, projeccions i performances.
Entre les activitats d’aquest any, destaquem l’exposició que hi haurà a la Fabra i Coats Un dia em vaig creuar amb un meteorit amb obra d’artistes locals, o First Woman on the Moon d’Aleksandra Mir al CCCB. També, relacionat amb el panorama actual del videoart, el Museu Marés, el Museu d’Història de Catalunya, el Real Cercle Artístic, la Casa Vicens i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona acolliran l’exposició The Bee Who Forgot The Honey, comissariada per Aurélien Le Genissel.
LOOP Talks, per la seva banda, ens portarà conferències de personalitats rellevants del sector que debatran sobre política i art, la socialització d’institucions i col·leccions privades, la precarietat i la preservació del patrimoni cultural. Entre els convidats hi haurà Carolyn Christov Bakargiev, Sveva d’Antonio, Sebastién Gokalp, Tao Hui, Romain Kronenberg, Barbara London, Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, Carlos Urroz i Daniela Zyman. També hi serà Thao Nguyen Phan, guanyadora del Premi Han Nefkens de l’any passat.
Finalment, destaquem el LOOP Fair, que tindrà lloc a l’hotel Almanac i comptarà amb més de 40 galeries i artistes de 20 països diferents. Es durà a terme entre el 19 i el 21 de novembre i utilitzarà les habitacions de l’hotel perquè el visitant hi descobreixi una un projecte fílmic diferent en cada una d’elles.
Per consultar la programació completa i més estesa del festival podeu fer-ho a través de la seva pàgina web.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
