Crea el teu propi món: videojocs i urbanisme

Els videojocs tenen la capacitat de transportar-te a mons nous de fantasia, i aquesta és una de les principals raons perquè milions de persones hi juguin cada dia. Durant unes hores pots estar a l’antiga Grècia, a una megalòpolis futurista o en un planeta d’una galàxia completament desconeguda. D’altra banda, alguns videojocs també permeten viatjar a ciutats contemporànies sense moure’t de casa i, fins i tot, si això no t’acaba de convèncer, pots crear la teva pròpia ciutat.

Els videojocs són molt més que un simple entreteniment i se’n pot aprendre molt. Les Nacions Unides ja ha col·laborat amb Minecraft, i arquitectes de tot el món veuen alguns videojocs com a eines educatives a favor de la sostenibilitat. La recreació fidedigna dels escenaris als videojocs és una de les característiques més valorades pels jugadors. Casos d’èxit on les localitzacions transporten als jugadors a altres ciutats del món són el recent joc de Spider-man (2018) per PlayStation 4 on pots explorar la ciutat de Nova York; la saga Yakuza (2005-2018), que recrea barris de Tòquio i ciutats del Japó; o l’Assassin’s Creed Unity (2014) ambientat al París de 1789 amb una recreació perfecte de la catedral de Notre-Dame.

I d’això us parlarem aquí, videojocs i urbanisme. Us proposem alguns títols que us permetran crear, gestionar i fer créixer ciutats, imperis o terraformar planetes. A més, veurem com aquests tipus de videojocs han influït a la societat i a la fundació de noves ciutats.

Tot va començar gràcies a Will Wright qui, mentre programava el seu primer videojoc, Raid on Bungeling Bay– va descobrir que el que més li agradava era crear els mapes, així que va decidir perfeccionar l’editor d’escenaris per tal de convertir aquesta experiència en un videojoc: SimCity (1989). La idea va acabar essent tot un èxit i es va convertir en una franquícia que compta amb més d’una desena de seqüeles i un gran reconeixement per part dels usuaris. La premissa del joc és força simple: construeix una ciutat sobre un mapa buit i fes que funcioni. Wright va estudiar força llibres sobre urbanisme per tal d’implementar alguns conceptes bàsics a la dinàmica del joc, amb l’objectiu de fer-lo més realista i entretingut.

Amb SimCity 2000 i versions posteriors s’ha anat veient el progrés i la millora de qualitat i característiques del joc. La gestió dels recursos és la clau per al bon funcionament de la ciutat i això passar per tenir als ciutadans (Sims) contents. Des de la primera fins a l’última versió, s’han anat afegint millores tècniques i fenomens urbans com la gentrificació, el manteniment dels carrers, la preocupació pel medi ambient i altres problemes que podem trobar a les grans ciutats on vivim. SimCity és un videojoc disponible a gairebé totes les plataformes on no es guanya ni es perd, sinó que es progressa, i aquest és un dels factors que el fa tan addictiu.

En aquesta línia, l’estudi Colossal Order va presentar Cities in motion (2011), centrat en la construcció de xarxes de transport públic i més recentment, Cities: Skyline (2015), amb unes dinàmiques de joc molt similars a les del SimCity. Per la seva banda, Block’hood (2017) se centra en la creació de blocs comunitaris (o ciutats verticals) basats en l’energia sostenible. Tot i que, en aquest cas, el resultat és força més utòpic que en els altres exemples, és important destacar la reflexió que s’extreu  sobre la gestió de recursos i la creació de comunitats on tot els “blocs” que la conformen tenen una funció i es retroalimenten entre ells.

Si ens endinsem al món de la fantasia futurista, també podem trobar alguns exemples de simuladors com els que hem anat esmentant, però ambientats en altres planetes o realitats. És el cas de Surviving Mars (2018) o Aven Colony (2017), dos city builders que tenen lloc a altres planetes que s’han de colonitzar. Tot i que en aquests dos casos les dinàmiques de jugabilitat no aporten moltes novetats respecte als altres títols que hem anat comentant, són interessants els escenaris d’on parteix el jugador. A Aven Colony, per exemple, destaca la senzilla història que envolta el joc, on a mesura que s’avança fent créixer la colònia apareixen nous escenaris cada cop més difícils.

Però també podem transportar-nos al passat i construir un imperi romà o una ciutat en plena revolució industrial. En aquesta línia, des de 1992 Impressions Games ha fet moltes aportacions amb videojocs ambientats en grans civilitzacions antigues. En destaquen la saga Caesar (1992-2006) que està ubicada a l’imperi romà, Pharaoh (1999) ubicat a l’antic Egipte, Zeus: Master of Olympus (2000) sobre l’antiga Grècia, i Emperor: Rise of the Middle Kingdom (2002) ambientat a l’antiga Xina. D’altra banda, si el que us agrada és l’edat moderna, feu un cop d’ull a la saga Anno (1998-2019), que fa un recorregut entre els segles XV i XIX. Una de les característiques que aporten aquests títols és l’estratègia, ja que haureu de protegir l’imperi de l’atac dels enemics.

Com podeu comprovar, hi ha títols per avorrir, i nosaltres només us hem fet un petit recull dels més destacats. De tota manera, si us interessa especialment el tema podeu veure el documental Gaming the Real World (2016) que parla de casos concrets on els videojocs poden ajudar a la societat, com Block by Block, un programa creat per UN-Habitat (un grup de les Nacions Unides), que ha utilitzat Minecraft (2009) per involucrar a ciutadans de zones amb problemes urbanístics a la creació d’espais públics. A més, a Suècia, han utilitzat l’esmentat Cities: Skylines per la millora del sistema de transport d’Estocolm, fent el projecte participatiu i accessible a tothom.

Els videojocs poden ajudar-nos de moltes maneres, i moltes vegades ho fan sense que ens n’adonem. Poc s’imaginava Will Wright quan va crear SimCity i, posteriorment, la guia del joc, que esdevindria un manual imprescindible per a professionals en la comprensió de les ciutats i els seus problemes. O que la Universitat de Londres es basaria en el seu videojoc per crear mapes digitals de les ciutats britàniques. En definitiva, els videojocs poden col·laborar a millorar la nostra societat i educar-nos per realitzar bones pràctiques, tant amb els elements que ens envolten com amb nosaltres mateixos.

 

Marcel Gómez Macià

Deixa un comentari