Quan la tecnologia puja a l’escenari

La relació entre les arts escèniques i la tecnologia ve de lluny i va evolucionant amb els avenços tecnològics, que obren tot de possibilitats insospitades i no explorades. Arran de la programació d’una versió de Turandot al Liceu on la tecnologia te un paper destacat, vam organitzar una sessió de treball entre empreses tecnològiques i professionals de les arts escèniques.

El 2018 ja vam organitzar una jornada sobre arts escèniques i tecnologia, on es va posar de manifest la relació que hi ha, projectes existents que han estat ideats amb la tecnologia des del primer moment, i també festivals i programadors que valoren aquesta presència tecnològica a escena. Enguany, i prenent com a excusa la impressionant i molt tecnològica posada en escena de la Turandot del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu, i juntament amb Ctecno i el mateix teatre, vam poder conèixer algun dels projectes que poden possibilitar aquesta col·laboració. La sessió va nèixer amb la intenció de fer aflorar aquesta complicitat entre l’escena i la tecnologia, i afavorir el sorgiment de nous projectes potents i sorprenents entre aquests dos mons.

Montserrat Pardo, Directora de Relacions Institucionals de Microsoft, va presentar AI for cultural heritage, un projecte que dona suport a persones i organitzacions mitjançant col·laboració, partenariat i inversió en tecnologia i recursos d’IA per a la preservació i l’enriquiment del patrimoni cultural arreu del món. Microsoft ha previst utilitzar un fons de 10 milions de dòlars al llarg de cinc anys per treballar quatre àrees:

  • Persones que han fet un impacte significatiu al llarg de la història
  • L’ús d’eines digitals per preservar importants monuments i llocs per a les futures generacions
  • Compromís amb les comunitats de tot el món per a la preservació de llengües
  • Artefactes històrics, creació de formes de gaudir i accedir més fàcilment a arxius i col·leccions

Algun dels exemples que va posar Montserrat Pardo va ser el projecte que van fer amb el Musée des Plans-Reliefs per donar vida a l’històric Mont-Sant-Michel amb la tecnologia de mapeig més avançada a través d’una experiència de realitat mixta que utilitza tecnologia innovadora amb l’objectiu de submergir els espectadors en una peça fonamental de la d’història i la cultura francesa.

Pardo va explicar projectes futurs i va posar la tecnologia puntera de Microsoft a disposició dels creadors escènics per parlar de com la multinacional pot ajudar a innovar en la posada en escena de creacions i llenguatges escènics innovadors. Paral·lelament, Pardo va parlar sobre la col·laboració que mantenen amb el Museu Metropolità d’Art (MET) de Nova York, que gràcies al programa de Cerca Cognitiva de Microsoft podrà posar a disposició de més de 3.9000 milions de persones, tota la població mundial amb accés a Internet, la seva col·lecció d’art amb més de 1,5 milions d’obres.

D’altra banda, Pep Collados, Manager a Visyon, l’empresa de VR i video 360 que ha estat adquirida rencetment per Mediapro. Collados va mostrar alguns exemples de treball conjunt entre les arts escèniques i la tecnologia més puntera, com la versió de la Tempesta de Shakespeare que va dur a escena la Royal Shakespeare Company amb un personatge en escena fet amb captura de moviment, i també la conferència que va fer Doug Roble, Cap de Temes Digitals de R&D Software, conjuntament amb el seu avatar virtual DigiDoug, a TED2019 sobre què es necessita per crear un humà digital. DigiDoug és un avatar que reprodueix tot el que diu Dough Roble en viu com a part d’un projecte de R&D Software per crear humans digitals, criatures i personatges per a cinema i esdeveniments en temps real.

Collados va parlar de com la VR i sobretot l’AR pot aportar personatges i escenes al teatre i de com les càmeres 360 han portat els escenaris i també els concerts a les sales d’estar de les cases. Pel que fa a la realitat virtual, Collados va recomanar l’experiència Wolves in the Walls, basada en una història de Neil Gaiman, que vam poder veure a la passada edició del Sonar+D.

Els responsables de l’escenografia de Turandot van presentar el projecte concret que ens havia portat al Liceu. Universal Robots és l’empresa darrera els cobots, els braços robòtics que tenen un paper en escena, portant llums, movent banderes o fins i tot fent el paper de botxí. I Franc Aleu, responsable de l’escenografia, va explicar com l’havia pensat (aquelles coses possibles i també les impossibles en la seva primera ideació) i com s’havia portat finalment a l’escenari del gran teatre. Una escenografia impressionant que podeu veure en el vídeo que va gravar la cadena cultural francoalemanya Arte per fer-ne difusió internacional.

Aquest posada en escena d’una Turandot futurista es basa en una plataforma rotatòria amb una piràmide coronada pels dos cobots que mouen focus  o banderes, i dos semicercles en forma de grades movibles. El fons està ocupat per una gran pantalla on es projecten les vídeocreacions de Franc Aleu gràcies a quatre potents projectors. El vestuari tecnològic és un altre dels aspectes destacables del muntatge, fins al punt que per primera vegada el departament de vestuari del Liceu ha hagut de treballar mà a mà amb el departament tècnic del Liceu per poder crear uns vestits únics i experimentals que incorporen un sistema d’il·luminació de leds de colors que són controlats des de la taula de llum i so, que també controla via wi-fi els dos robots col·laboratius que coronen la cúspide de la piràmide.  A més a més, tots els personatges porten unes visors lluminosos que simulen ulleres de realitat virtual. Tot això, juntament amb un important joc de llums i la projecció de videomappings sobre l’escena permeten recrear el món virtual en què es desenvolupa aquesta història sobre la família imperial xinesa.

Però no només hi ha tecnologia a la vista del públic, sinó que també s’ha utilitzat en el procés de muntatge i creació de la posada en escena. En Franc Aleu va generar tota l’escenografia en 3D en realitat virtual, on hi podia aplicar els vídeos, els mappings i el sistema de llums. Això va permetre que a través de l’ús d’ulleres de realitat virtual els mateixos cantants poguessin fer-se una idea de com seria l’escena abans de començar els assajos, i especialment va ser molt útil per escurçar el temps necessari d’assajos de l’òpera, doncs tècnicament ja estava tot previst i només calia replicar en el món real el que ja estava programat en virtual. D’aquesta manera van poder muntar aquesta nova producció en el període que normalment es necessita per muntar una reposició, amb el conseqüent estalvi econòmic.

Finalment, tant Franc Aleu com el cap tècnic del Liceu Xavier Sagrera van dirigir una visita a l’escenografia per mostrar als participants el seu funcionament, explicar com s’havia dissenyat, i apropar tota aquesta tecnologia als assistents a aquesta jornada.

 

Marisol López

Deixa un comentari