Sónar+D 2019: una crònica personal

Sónar+D, el congrés internacional de creativitat i tecnologia de Sónar, ha tornat a ser un èxit, amb 4.600 professionals de 60 països, 35 conferències i masterclasses i 20 workshops. A més, tech shows visuals que han explorat la relació entre cervell i música i d’altres on ha tingut un paper fonamental la intel·ligència artificial, mostra de la connexió entre els continguts de Sonar+D i l’eclèctica i sorprenent programació de Sónar. Un any més, música i tecnologia han anat de la mà per portar-nos les últimes innovacions en el món de la creació digital.

Les línies temàtiques d’aquest any giraven al voltant de cinc camps relacionats amb la computació quàntica, el present i el futur d’Internet, la intel·ligència artificial, la tecnologia musical i sonora i el disseny d’experiències. En definitiva, més d’un centenar d’activitats amb participants experts d’arreu del món han conformat un cartell divers i d’alt nivell professional. Després de quatre intensos dies voltant per les instal·lacions de la Fira de Montjuïc podem dir que les sensacions han estat positives:  workshops i masterclass sempre plenes, cues per viure les diferents instal·lacions d’XR i interès general per conèixer les novetats dels creadors que participaven en els diferents Hubs.

Amb la quantitat d’activitats que oferia el Sónar+D era pràcticament impossible veure-ho tot. Per això, hem demanat a alguns membres de l’equip de l’ICEC que van assistir al festival que ens destaquin una de les moltes activitats on van assistir. Aquí teniu una crònica molt personal, tan diversa com els interessos i els gustos de cadascú de nosaltres, de sis activitats, xerrades o concerts del Sonar+D 2019.


La recomanació del Joan:

Robert del Naja + Andreu Melchior: conferència inaugural

Sonar+D arrencava amb la conferència inaugural entre els integrants de Massive Attack Andrew Melchior, tecnòleg i cap tècnic de la formació, i Robert del Naja, líder del grup, artista (i probably a.k.a. Banksy). La conversa, maridada pel músic i director de la prestigiosa revista CDM Peter Kirn, apel·lava a l’excentricitat com a element indispensable per a construir la mirada pròpia d’un artista que treballi amb tecnologia. Del Naja, precursor des dels 90 de la fascinació que neix en la sinergia entre música i tecnologia, va defensar la música com a eina que repta la tecnologia i empeny els seus límits, mentre que la tecnologia proporciona als artistes estratègies per crear nous llenguatges.

Aquesta inabastable recerca entre música i tecnologia prenia tot el sentit quan et trobaves fent de flâneur en el backstage tecnològic del Festival entre conceptes i dispositius que treballaven al voltant de la intel·ligència artificial, els processos immersius i la computació quàntica. Defensar doncs l’excentricitat, resultava una nova forma d’humanisme que estimulava la imaginació en un context on tecnologia, creativitat i innovació es fonien per la consecució d’objectius que semblen trobar-se en un futur no molt llunyà.


Resultat d'imatges de "clara bofill"

La recomanació de la Clara

Daito Manabe + Kamitani Lab: Dissonant Imaginary 

Un habitual del Sónar és l’artista japonès Daito Manabe, tot un referent pel que fa a la interacció entre art i tecnologia. Aquest any presentava Dissonant Imaginary en col·laboració amb el neurocientífic Yukiyasu Kamitani. Un projecte que explora la relació entre el so i el còrtex visual del cervell per intentar respondre la pregunta: què veiem quan escoltem música?

Amb una cua de 20 minuts abans de començar, Manabe va oferir un espectacle sonor i visual que combinava sons minimals amb suggestives imatges resultants del pioner estudi de “descodificació cerebral” de Kamitani. Aquell dijous vam sortir impressionats del SonarComplex, però Sónar acabava de començar! Els detalls de la col·laboració els vam poder descodificar l’endemà a la presentació que van fer l’artista i el neurocientífic al Stage+D, molt poc després que comencés al SonarHall l’espectacle de Holly Herndon.


Resultat d'imatges de mireia madroñero

La recomanació de la Mireia:

Holly Herndon: PROTO

La intrèpida i sempre curiosa artista californiana Holly Herndon va presentar a Sónar 2019 les cançons del seu últim disc PROTO. Un disc confeccionat íntegrament amb el seu “nadó” tecnològic Spawn, una criatura sofisticada d’intel·ligència artificial que processa veus i sons humans i els emet com una font acústica pròpia. En directe, Matt Dryhurst tenia cura del dispositiu i acompanyà l’actuació bucòlica i cerimoniosa de Herndon amb un cor de 5 veus, que cantaven conjuntament. Una posada en escena que combinà passatges a capella i d’altres manipulats digitalment, tot enllaçant ànima humana amb avançats components tecnològics. Un peça preciosa i estimulant, gairebé mística, de la mà d’una de les artistes més valentes i expeditives de la música contemporània.

 


La recomanació del Guillem:

Ouchhh + Za!: Superstrings

Un espectacle únic i inèdit que vam poder veure aquest any al Sónar va ser fruit de la col·laboració entre el duet barceloní Za! i l’estudi creatiu independent d’Istanbul Ouchhh. Al SonarComplex una gran pantalla mostrava l’activitat i les ones neuronals que es creaven al cervell dels dos membres de Za! els quals en aquell moment improvisaven la seva música al mig de l’escenari. El show se sustentava conceptualment en la teoria de les supercordes, que dona nom al show. Però com solen dir els Za!, l’experimentació no té perquè ser seriosa. Els seus temes ens van captivar i divertir com semblava que ho feien les seves ones neuronals.


La recomanació del Marcel:

Nueveojos: Multilayer

Una gran capsa negra destacava entre les instal·lacions que hi havia a l’Immersive Hub del Sónar+D d’enguany. Multilayer és el projecte que va presentar l’empresa catalana Nueveojos, un llenç que aconsegueix un efecte tridimensional sense necessitat d’ulleres especials, gràcies a la superposició de diverses capes projectades independentment. Una experiència immersiva acompanyada d’una peça audiovisual, WELCOME, que tracta la crisi dels refugiats. Les diferents textures s’entremesclen creant un nou llenguatge audiovisual, amb potencial per ser utilitzat tant a museus com a concerts i altres esdeveniments a l’aire lliure.


La recomanació de la Marisol: 

Sonar 360º by Mediapro

La visita al dôme de Mediapro (i les cues per accedir-hi) ja són un clàssic al Sonar. Ocupant l’espai de l’enyorat Sonar Planta, aquesta enorme cúpula permet experiències immersives amb projeccions 360º. Enguany vam poder veure filmacions molt diverses: des dels temes més relacionats amb l’espai (sembla que la forma de planetari del dôme provoca viatges estelars!) de Nebulae – Studio Joanie Lemercier a les estructures algorítimes de Daito Manabe i Satoshi Horii, passant per l’experiència de ser enmig d’un grup inquietant a la peça de Holly Herndon i Mat Dryhurst. Menció especial mereix la peça End(O) de l’artista visual Alba G.Corral i el músic Alex Augier, que els mateixos creadors descriuen com a “peça hipermedia, el que implica que cap dimensió pren el control sobre l’altra, sinó que la completa i l’enriqueix”. Música i visuals units i fusionats en un tot sinestèsic, oníric i orgànic.


A més, com ja ha començat a ser tradició, l’equip de Catalan Arts van organitzar una fantàstica xerrada del periodista Javier Blánquez que presentava els artistes catalans que actuaven als diversos escenaris de Sonar a la premsa internacional. Us deixem amb un resum de la sessió. No us la perdeu!!!

Deixa un comentari