QWERTY, QWERTZ, AZERTY: coneixes tots els tipus de teclats?

Això que esteu llegint ho hem escrit amb un teclat. Si ho compartiu, haureu de fer servir també un teclat. I veureu que les tecles (siguin físiques o virtuals) estan situades en llocs concrets: la q a dalt a l’esquerra i el guionet a baix a la dreta. Segurament les podríeu trobar amb els ulls tancats. Però sabeu que aquesta disposició no és l’única existent, ni és igual arreu? Llegiu, llegiu!

El 14 de juliol de 1868 Christopher Sholes va patentar el teclat QWERTY. Pels qui no sapigueu què és, el QWERTY és ni més ni menys que el teclat que teniu just davant (o amagat si esteu llegint des d’un dispositiu mòbil). És fàcil d’identificar, ja que la paraula està formada per les sis primeres lletres de la fila superior a l’esquerra del teclat.

Antigament les màquines d’escriure tenien les lletres col·locades en ordre alfabètic. Aquesta disposició causava problemes per culpa de la proximitat entre caràcters d’ús freqüent que, en pitjar-los ràpidament, feien que la màquina s’encallés.

La solució la va trobar l’inventor nord-americà Christopher Sholes qui, després de fer un estudi sobre l’ús, freqüència i accessibilitat a les diferents tecles, va proposar el teclat QWERTY com a solució a aquest problema. Com ja us podreu imaginar, amb els ordinadors actuals això ja no passa, però la popularització d’aquest teclat va fer que es mantingués fins al dia d’avui.

Ara bé, la disposició proposada per Sholes ha estat modificada i adaptada al llarg de les últimes dècades per tal d’adequar-se als diferents alfabets de cada país. No tots els idiomes utilitzen certes lletres amb la mateixa freqüència, ni utilitzen el mateix alfabet. De fet, cada país utilitza un teclat diferent on s’afegeixen aquelles grafies especials que no s’utilitzen a l’anglès, com ara la ç en català, francès o portuguès, la ß, en alemany o la ñ en els països de parla castellana o gallec.

De totes maneres, la majoria de teclats segueixen un cert patró compartit amb diversos països i similar al QWERTY, però d’altres han adoptat un ordre completament diferent. A continuació t’ensenyem alguns dels més curiosos i més populars.

QWERTY, QWERTZ, AZERTY i altres variants

Tots els idiomes amb base llatina han adoptat la disposició de les tecles basant-se en el teclat QWERTY. De tota manera, cada idioma ha realitzat modificacions per tal de fer més accessible les lletres depenent de l’ús que se’n dona a cada una d’elles, o traient-ne aquelles que, directament, no tenen cap mena d’ús.

Així doncs, trobem variacions com el teclat QWERTZ, utilitzat a països de parla germana com Alemanya, Suïssa o Àustria, però també a països de l’est d’Europa com Sèrbia, Croàcia, Montenegro, Eslovènia i Bòsnia i Hercegovina. La principal diferència respecte al QWERTY la trobem en la lletra “Z”, que està col·locada al lloc de “Y”, i l’afegit dels caràcters especials “ä”, “ö” i “ü”.

L’AZERTY és un teclat utilitzat a França, Bèlgica, alguns països africans i altres regions francòfones. En aquest cas la “A” i la “Q” estan intercanviades, de la mateixa manera que la “Z” i la “W”. A més a més, la “M” es troba a la dreta de la “L”. Cal destacar, però, que als països àrabs, tant els francòfons com els que no ho són, també disposen de teclats amb l’alfabet àrab, que està organitzat amb una disposició similar a la QWERTY.

Finalment, trobem variacions més concretes per a cada país com el teclat ÄWERTY utilitzat a Turquia, el QZERTY utilitzat a Itàlia o el QÜERTY utilitzat a l’Azerbaidjan.

Teclats sense base QWERTY: Dvorak, Coleman, HCESAR…

L’any 1926 els cientifics August Dvorak i William Dealey van inventar el teclat simplificat Dvorak com a alternativa al QWERTY. Aquests van estudiar la fisiologia de la mà i la freqüència d’ús de les lletres en anglès i van distribuir les tecles aconseguint aparents millores. El teclat Dvorak, teòricament, permet teclejar més fàcilment i còmodament amb les dues mans. Les lletres més comunes, els dígrafs i les vocals es troben a la fila intermèdia, on reposen els dits, i les lletres de menor ús es troben a la fila inferior que és la de més difícil accés. A més a més, la mà dreta és la que realitza la majoria del teclejat, ja que és la mà hàbil per a més persones. Una altra característica és que el Dvorak està pensat perquè el moviment dels dits es faci des de les vores del teclat cap a l’interior, ja que aquest és el moviment més còmode que es pot realitzar amb els dits a l’hora de teclejar.

Seguint aquesta filosofia d’optimitzar al màxim l’ús del teclat, Shai Coleman va crear el 2006 el teclat Colemak. En aquest cas, es tracta d’una variant que està entre el QWERTY i el Dvorak, la disposició de les tecles està pensada per reduir la distància entre les lletres més utilitzades, però sense tants canvis respecte al QWERTY com els que fa el Dvorak, el que el fa més fàcil d’aprendre per als usuaris habituals de QWERTY. En aquesta sentit també trobem el teclat Workman, que es basa en la preferència de moviment de cada dit. Així doncs, les lletres més utilitzades se situen a la fila intermèdia, però algunes lletres d’ús comú les trobem sota del dit índex, ja que és un moviment més natural per aquest dit.

Hi ha altres teclats curiosos, poc habituals o ja desapareguts, com el HCESAR, utilitzat només a Portugal entre l’any 1937 i els anys 80. El va imposar el dictador António de Oliveira Salazar i era d’obligada utilització per l’administració pública. Habitualment aquest teclat no tenia els números “0” i “1”, i en el seu lloc s’utilitzaven les lletres “O” i “l”, respectivament. A més, l’asterisc s’aconseguia col·locant una “x” sobre el símbol “+”. També és possible trobar teclats en ordre alfabètic, ja que, com hem dit abans, ja no hi ha lletres mecàniques que es puguin encallar, com passava amb les màquines d’escriure. Finalment, en aquest apartat, trobem els anomenats Chorded Keyboards (teclats d’acords). Aquests estan formats per una gran família de dispositius amb molt poques tecles on, per escriure una lletra, s’han de prémer diverses tecles alhora com si es tractés d’un acord de piano. Aquests teclats acostumen a anar dirigits al sector professional de la taquigrafia i per a transcripcions simultànies, o per a persones amb discapacitats visuals.

Altres teclats arreu del món: del JCUKEN al Cherokee

Com hem pogut veure, la varietat de teclats existents al món és gairebé infinita i està oberta a què cadascú pugui adaptar la seva versió. De la mateixa manera que als països àrabs utilitzen una adaptació del teclat QWERTY amb el seu alfabet, al món hi ha una gran varietat d’idiomes amb símbols diferents dels llatins que també han adaptat el seu propi teclat.

Així doncs, trobem el teclat JCUKEN (ЙЦУКЕН en rus) que s’utilitza a Rússia amb l’alfabet ciríl·lic. Altres teclats d’ús molt estès és el de l’alfabet bràmic que s’utilitza a la majoria de països de l’Àsia meridional i sud-oriental, i parts de l’Àsia oriental i central. Els alfabets grec, hebreu, armeni i georgià també disposen del seu teclat particular, fins i tot existeix una versió pel cherokee i el tifinach (berber).

Finalment, els països asiàtics de l’est com la Xina, Corea del Sud i Japó troben la complicació de fer que tot el seu alfabet pugui cabre en els teclats convencionals com el QWERTY, ja que els seus pictogrames presenten milers de combinacions possibles. Així doncs, el més comú és veure teclats QWERTY amb Input Methods (mètodes d’entrada) que permeten tenir accés a la gran varietat de símbols dels quals disposen les llengües d’aquests països.

Marcel Gómez Macià

Deixa un comentari