Ciència ficció catalana per llegir a l’estiu

Arriba aquell moment de l’any en què, per fi, tenim temps lliure per relaxar-nos, seure tranquil·lament i llegir una bona novel·la. I què millor que deixar anar la imaginació per móns estranys i realitats distòpiques, històries i éssers fantàstics, futurs possibles o terribles… i creats a Catalunya! Hem preguntat a Twitter i la xarxa ens ha portat un munt de propostes que us relacionem. Esperem que us agradin!

Històries limítrofes, de Pol Alonso Pernas

Com un preludi de l’any Perucho 2020, arriben les Històries limítrofes. Sis contes que et duran a explorar la zona difusa on els mites es tornen tangibles i la realitat pren connotacions esfereïdores. Un límit que ha persistit al llarg dels segles i persistirà encara, estenent-se entre nosaltres i el vast i misteriós mon de les llegendes; les que potser ja coneixes, i les que encara no s’han explicat. Editorial Hermenaute

Relats d’un futur imperfecte, de Mariló Àlvarez

Ciutats arrasades per la guerra, mons desèrtics i selves exuberants, invencions maquiavèl·liques posades al servei dels éssers humans, robots capaços de substituir les persones… Qualsevol situació que pugues imaginar té cabuda en els nou futurs imperfectes que componen aquesta antologia. Aquests relats t’endinsaran en universos fantàstics que, malgrat la seua aparença distant, funcionen com un espill del nostre món i ens enfronten amb les nostres pors i imperfeccions. Perquè, si alguna d’aquestes històries et fa pensar en el present, és que el futur està a les teues mans. Editorial Edelvives.També La primera onada.

Quimera, de Margarida Aritzeta

S’acabava d’enamorar. Amb la força dels huracans i la fatalitat dels terratrèmols. Però també li han robat la bossa i ha perdut els amics al metro. Algú crida: “És ell, el lladre!” I en Yubley, atabalat, corre cap al túnel, on l’espera la Miruna, la noia dels cabells de foc. Aviat s’adona que ha anat a parar en una ciutat estranya. No sap com hi ha entrat ni com podrà sortir-ne. Les tribus urbanes es disputen els carrers i ell ha de superar un seguit de proves si vol sobreviure. Ha perdut la Miruna. Potser si tornés amb ella a l’inici de tot… Mentre la busca, troba personatges tan inquietants com els nois que fan mètring, en Jo-Sol i la Menuda, el Ciclop, l’endevina Cassandra, Pegàs o la mateixa Quimera. Res no és fàcil en aquesta ciutat de malson: ni estimar, ni jugar, ni viure, ni morir. O potser sí que n’és, de fàcil? Només caldria que en Yubley fes un gest. Però ell no ho sap… Onada Edicions

Un circ al pati de casa, de Damià Bardera

Un circ al pati de casa recull els millors contes i microcontes de Damià Bardera –tant publicats com inèdits– i pretén acostar-los al públic que troba a faltar la irreverència de Quim Monzó, la imaginació de Pere Calders, la ràbia de Víctor Català i el sarcasme d’Espriu. Un llibre absolutament explosiu, diferent, mordaç, únic. Editorial Empúries

Zero a Malthus, de Pere Calders

Aquest conte forma part del recull Invasió subtil i altres contes. A Zero a Malthus la ciencia-ficció serveix per mostrar-nos les possibilitats de programació que amenacen l’home en una societat futura i la seva conformitat davant d’elles. L’univers caldersià proposa la fantasia com a camí alliberador al mateix temps que traeix un cert desencant, una visió més aviat pessimista, davant les expectatives més immediates de l’home actual. Editorial Educaula62

Els híbrids minvants, d’Edgar Cotes

Els híbrids minvants és un recorregut per l’univers fantàstic que Cotes ha anat creant al voltant del relat curt i el microconte. Fantasia, tecnologia, distopia i crítica social formen un corpus amb relats de fina ironia o petits homenatges (Bradbury, Asimov, Calders), la mitologia més clàssica es barreja amb l’actualitat més punyent i els referents musicals i cinematogràfics ens deixen petites perles en relats, de vegades de poc més de vint paraules. Edicions SECC

L’ultim esmolet, d’Aniol Florensa

En Josep, l’últim descendent d’una llarga tradició d’afiladors, s’ha convertit en l’Esmolet, un caçador de criatures fantàstiques catalanes. Quan enJosep decideix jubilar-se, reapareixerà una de les criatures més poderoses de la història, que després de mil anys en letargia buscarà venjar-se de la gent que la va desterrar. Per aquest motiu, amb la seva família amenaçada, en Josep es veurà obligat a recuperar els ganivets per emprendre una darrera aventura que no només posarà a prova les seves aptituds, sinó que ens farà descobrir el seu passat macabre, una vida farcida de mentides i secrets. Editorial Gregal

Estirant el fil escarlata, de Montserrat Galícia

Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria. Duia una llanterna, però la llum va començar a fer pampallugues; la va sacsejar, patia per si es quedava a les fosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultar el rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es va apagar, potser s’havien acabat les piles. Espantat, va voler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar, va experimentar una sacsejada, una descàrrega d’adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera, en una nit de lluna plena, sinó en un temps i un espai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubre i sòrdid, feia fred i la boira l’embolcallava. Va parar de córrer i es va fixar en els embalums entaforats als portals, en ser-hi a prop es distingien formes humanes vestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident. Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrer més ample, amb fanals de gas. Pagès Editors

Res no és real, de David Gálvez

En Campverd escriu per salvar les paraules, la seva missió és impedir que desapareixin. Li calen per poder continuar relatant el dia a dia de la seva comunitat aïllada. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeix més enllà. A través d’aquesta història, David Gálvez construeix una reflexió entorn del llenguatge, la memòria i les estructures socials i ens col·loca davant d’un paisatge llunyà que, de mica en mica, esdevé estranyament proper. Editorial Males Herbes

Estació boira, d’Enric Herce

Estació Boira és on van a parar els refugiats del planeta Terra com a conseqüència de l’última gran guerra mundial. Max, un exsoldat reconvertit en policia, controla que els ciutadans de l’estació consumeixin la dosi diària de relev, una droga que frena els impulsos violents. La introducció clandestina d’una nova substància que neutralitza els efectes del relev i l’inesperat ressorgiment del seu passat el portaran a una trama frenètica en què les grans corporacions lluiten pel poder i els individus viuen sotmesos al xantatge de la seguretat vital. També Simulacions de vida. Editorial Males Herbes.

Òxid sobre Òxids, de Maria Hernández

L’any 2024, en plena crisi mundial econòmica, al Yuri se li presenta l’oportunitat de participar en un projecte revolucionari que ha de solucionar-li la vida i obrir-li moltes portes. Amb aturada obligada a Mart, això sí, on s’hi haurà de quedar alguns mesos abans de poder retornar a la Terra. Ell vol aprofitar-lo, a més, per trencar amb el passat que més l’angoixa, i començar de nou. La perspectiva que li ofereix aquest viatge, però, farà que el protagonista descobreixi el seu altre jo, a més d’una vida nova, molt diferent, per cert, a la que s’havia imaginat. Pagès Editors

El món fosc. Talps, de Jordi de Manuel

Hi ha moltes coses que els sis amics no entenen del seu món, i creuen que amb el mapa que els mostra el robot en trauran l’entrellat, però algú vol frustrar els seus plans. Guiats pel robot, hauran de fer una travessia llarga, arriscada i laberíntica sota terra que els pot dur a un món desconegut més enllà de la foscor. Jollibre. També El cant de les dunes.

La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel

Víktor Nikolàievitx Manperel és un matemàtic que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·leni, fet que li ha valgut rebre la prestigiosa Fields Medal. Manperel renuncia al premi i decideix viatjar amb la seva mare a una misteriosa illa àrtica. És allà on coneix Kiril Bonotov, el carter de la petita illa, que li va portant una sèrie de gravacions del seu difunt pare. Els enregistraments l’ajudaran a descobrir el significat del seu talent i el motiu d’haver estat escollit per a una missió especial: desxifrar els enigmes que permeten comprendre l’univers. Haurà de prendre una decisió que pot afectar a tota la humanitat. Columna Edicions

Un intrús a l’estany, de Joan Marcé

En Ramon Verdaguer treballa al New Jersey Biological Institute en un projecte d’investigació sobre el genoma humà. Viu un moment dolç i apassionant en què tot sembla anar-li de cara fins que una casual i desconcertant troballa dins una seqüència d’ADN desperta una allau d’interessos soterrats. La mort sobtada d’un amic matemàtic, a qui n’havia demanat l’opinió, i l’estranya desaparició de la seva noia provoquen que renunciï al projecte i que torni a Banyoles, la seva ciutat natal, decebut i esfondrat. Però no torna sol. El seu enigmàtic descobriment ha alertat una important multinacional que el sotmetrà a un seguiment secret i inexorable. Una angoixant persecució que aviat ho tenyeix tot amb un dens rastre de sang. Edicions 62. També El visitant i I la serp digué.

Més enllà del somni, de Shaudin Melgar-Foraster

L’Anna, una noieta canadenca de pares catalans, somia una nit que es troba en una vall on s’esdevé una batalla entre ferotges guerrers. L’endemà s’adona que allò que somià potser era real i acaba descobrint que hi ha tot un món més enllà del somni. En un país de l’altre món, Rocdur, hi viu en Tam, un nen immigrant. Rocdur és cruel i implacable amb els immigrants, però en Tam sempre se’n surt de tot gràcies al seu talent per contar histories. Més enllà del somni va alternant l’enfocament entre els personatges dels dos mons a mesura que les aventures de l’Anna i en Tam es van succeint. Edicions del Bullent

Michelíada d’Antoni Munné-Jordà

La guerra s’ha convertit en un espectacle, la Corporació i els mitjans de comunicació al seu servei la retransmeten en directe per als espectadors de tot el món. La coalició occidental s’enfronta als fonamentalistes islamistes en un conflicte que ja s’ha allargat més d’un segle i s’ha cobrat milions de vides, però aquesta vegada tenen una arma secreta: Michelín i el seu petit grup de mutants han estat enviats al front per dues raons, d’una banda guanyar la guerra, de l’altra, fer augmentar els índexs d’audiència. Munné-Jordà revisita la Ilíada escena per escena ambientant-la en un futur proper, però partint del que ja va fer Joyce amb el seu Ulisses, de tal manera que cadascun dels vint-i-quatre capítols que componen aquesta novel·la està narrat en un registre literari diferent, i cada personatge empra un dialecte del català diferent. Editorial Males Herbes

Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset

Un homenatge als gèneres fantàstics per part d’un mestre de la microficció, en una obra que transita una via encara no explorada a la literatura catalana. Els 111 microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer. En paraules del mateix autor: «Què és, en essència, Hipermatrònic? És l’ús de la metàfora, de l’el·lipsi, de l’estructura curta i acotada, de la intensitat, del joc lingüístic, de l’ambigüitat, del doble sentit, de la paradoxa i, fins i tot, de la paròdia dins de la composició literària per tal de trencar els referents del fantàstic i recompondre els fragments resultants en un nou ésser diferent, en part, mutant, en part, criatura de Frankenstein, en part, pallasso assassí». Orciny Press

Els àngels em miren, Marc Pastor

Dues noies joves sense aparent connexió són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual: capiculades, amb la llengua arrencada i amb idèntic tatuatge a l’esquena. Unes ales petites al clatell. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que aconsegueixen identificar són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador. Ara Llibres

Crucifeminació, de Manuel de Pedrolo

Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació , i que són complementats o refutats per la resta d’informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps. Orciny Press. També Aquesta matinada i potser per sempre, Successimultani, Introducció en l’ombra, Trajecte final i Mecanoscrit del segon orígen.

L’empremta de Saturn, de Pau Planas

La protagonista d’aquesta història, durant un dels rutinaris projectes de rehabilitació d’edificis que realitza amb el seu inseparable Max, fa una troballa que la hipnotitza. És una topada inesperada amb un artefacte que l’aïlla perillosament. L’empremta de Saturn és un relat que pot semblar una distòpia molt real, o un esmicolament de realitats giravoltant dins un calidoscopi, o un laberint de reflexions concèntriques. O potser tan sols es tracta d’una broma jocosa sotmesa a les influències de Saturn. Llibre distòpic que parla des del futur sobre el present. Pagès Editors. També La Nau.

La teoria de l’imbècil, de Pep Prieto

Joan Garcia és periodista i treballa en un mitjà digital. Difama més que informa i està de tornada de tot. Només la seva amistat amb una altra reportera, l’Alexandra Riu, l’ajuda a suportar el dia a dia. Una nit, fent broma, redacta la falsa notícia de la mort d’un diputat al Parlament de Catalunya. L’endemà, el polític és mort. Mentre investiga si és una coincidència o té un superpoder ple de possibilitats, en Garcia descobreix unes misterioses filmacions domèstiques que tenen a veure amb el seu germà Josep, que va morir quan era petit. Les dues trames conflueixen en un thriller ple d’aparences, de secrets del passat i dels perills que implica fer un mal ús de la paraula. Apostroph

Prometeu i el portador de la flama, de Marcel Pujol Borràs

El productor MLM-1983 treballa al Sector Kallipolis de l’Inframon. La seva vida és una rutina dirigida per uns fils invisibles que es veu alterada el dia que pretén interactuar amb una procreadora. La llibertat, fugir del programa, és quelcom que no està previst en aquella zona del món. Aviat descobrirà, però, que no està sol i que la resistència al poder porta molt de temps organitzant-se. Prometeu i el portador de la flama, el segon llibre de Marcel Pujol, és un viatge eclèctic de ciència ficció amb referències que van des del cinema fantàstic contemporani a la mitologia grega, passat pels recents èxits literaris sobre móns distòpics. Una novel·la d’aventures on els sentiments i els drets es barregen amb la lluita de classes. Edicions Xandri

Fungus, d’Albert Sanchez Piñol

Any 1888. Pirineus occidentals. Un militant anarquista, anomenat Ric-Ric, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Allà coneixerà el cap dels contrabandistes, en Cassian, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’”Ideal”. I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava. Editorial La Campana

La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d’una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens , uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d’endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s’adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins… Club Editor

Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció. Editorial Anagrama

Els silencis d’eslet, de Jordi Solé i Camardons

“El jove ros havia plegat de treballar, i encara que feia un fred i humit, gairebé sense adornar-se’n es va trobar camí de la dantesca de la seva zona. Hi anà, com sempre, en bicicleta, triant el camí més llarg i gaudint del balanceig rítmic i de l’aire suau. Li agradava sentir el vent quan xiulava i veure córrer en petits remolins les fulles seques de la suau tardor esletiana . Al local hi havia poca gent, semblava que aquell dia molta gent havia preferit quedar-se a casa…”. Pagès Editors

Satèl·lits, d’Elisenda Solsona

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Uns arguments brillants, on res no és el que sembla, que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. Editorial Males Herbes

Paraules d’Opòton el Vell, d’Avel·lí Artís-Gener “Tísner”

El terrissaire Opòton el Vell va formar part de l’expedició asteca que va deixar la costa mexicana per travessar el Mar en direcció a l’orient. Ell i els seus companys van descobrir Europa (més precisament, Galícia) abans del que la història ha consignat com el descobriment d’Amèrica per part de Colom. Paraules d’Opòton el Vell és la crònica d’aquesta expedició, tal com el mateix Opòton l’escriu, en llengua nàhuatl, quan ja té «vint vegades quatre anys» i quasi només hi veu «amb la polpa dels dits». Sobre la base d’aquesta «conquesta al revés», i jugant amb la ironia i la paròdia, Avel·lí Artís-Gener proposa una reflexió intel·ligent sobre el centrisme dels universos culturals i l’esterilitat de les conquestes armades que és, alhora, una novel·la divertíssima i plenament vigent. labutxaca

Enxarxats, de Carme Torras

Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d’aprofitar-se’n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d’aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d’influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d’anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d’internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa. També La mutació sentimental. Editorial Males Herbes.

Agraïm la participació en la realització d’aquesta llista dels següents tuitaires: @DrPertorbat, @PagesEditors, @eowin32002, @pancromatic, @concilifetiller, @orcinypress, @shinigami20001, @jordibalaguer, @volianacat, @xescaoliver, @maimesllibres, @elbiblionauta, @gigameshcat, @homefosc, @oriludic, @edgar_cotes, @sc2f2, @hermenaute, @simarrof, @cervera_jess, @annavillalonga i @magradallegir.