La ciència a The Big Bang Theory: una introducció

Estem en època de finals de sèries. Joc de Trons no ha estat l’única que ha acabat després d’anys de tenir-nos enganxats a les pantalles. També hem vist el final de The Big Bang Theory i, després de dotze anys, hem dit adéu a Sheldon, Penny, Leonard, Amy, Bernadette, Rajesh i Howard. La sèrie gira al voltant d’uns científics frikis i parla, en to de comèdia, de les seves vides i les seves relacions. I en un to més seriós parla, i molt, de ciència. Si sou dels que heu buscat a Google què és la teoria de cordes o el gat de Shrodinger, seguiu llegint!

El crític de televisió Toni de la Torre i l’enginyer Ramon Cererols han escrit el llibre La ciencia de The Big Bang Theory amb l’objectiu d’apropar tota aquesta ciència (sobretot la física) als fans de la sèrie. I és que en el dia a dia d’aquests personatges tan entranyables i a qui ara hem dit adéu s’hi barregen forats negres, el Bosó de Higgs, la teoria de cordes i molt més.

Els autors organitzen el llibre en 10 capítols molt interessants que volen explicar més tots aquests conceptes complexos que la sèrie ens fa planers. Us n’hem extret alguns dels títols del llibre amb el vídeo de la sèrie que és referència, però us recomanem molt que feu una mirada al llibre de Cererols i de la Torre per aprofundir més en la ciència que hi ha darrera de cada una de les divertides escenes de la sèrie.

Construïm murs, construïm piràmides

La cançó inicial de la sèrie, del grup Barenaked Ladies, fa un recorregut visual i sonor per la història de la humanitat, per la vida a la terra i els grans descobriments. “I tot va començar amb un Big Bang!”, acaba el tema. Aquí teniu la lletra sencera:

“Tot el nostre univers estava en un estat dens i calent. Després, fa quasi catorze milions d’anys va començar l’expansió. Espera… La Terra va començar a refredar-se, els autòtrofs a bavejar, els neandertals van desenvolupar eines. Construïm murs, construïm piràmides. Matemàtiques, ciències, història, desentranyant el misteri, tot això va començar amb el Big Bang! Bang!”

L’autotròfia és un sistema d’obtenció de matèria orgànica que produeix el mateix organisme que se n’ha de nodrir. En general són bacteris o plantes, i entenem a la cançó que van bavejar quan van esdevenir animals (que són heteròtrofs).

Introducció a la física?

Si heu vist algun episodi de la sèrie ja sabreu que no tots són científics. Els científics protagonistes són Sheldon Cooper, Leonard Hofstadter, Amy Farrah Fowler i Bernadette Rostenkowski i Rajesh Koothrappali. Howard Wolowitz “només” és enginyer i no te ni un doctorat, com li recorda constantment Sheldon, i Penny comença de cambrera i acaba com a visitadora mèdica. I aquesta és la gràcia de la sèrie, la barreja entre la fresca i despreocupada Penny i els seus veïns de davant, Sheldon i Leonard. Entre la noia que no aprovava ciències a l’institut amb els científics teòrics que treballen a Caltech, l’Institut Tecnològic de Califòrnia.

Precisament en un moment donat Penny, ja parella de Leonard, vol saber més de física per poder tenir converses amb el seu nòvio, i demana a Sheldon que li faci una introducció bàsica. Evidentment si coneixeu el personatge, una introducció bàsica és impossible!

A la piscina de boles: àtoms, partícules i Bazinga

I entrem més a fons en la física i els problemes que troba Sheldon per resoldre una paradoxa molt complexa: per què els electrons actuen com si no tinguessin massa quan viatgen a través del grafè? Això ens porta a saber què és el grafè (reduïnt molt, una làmina de grafit d’un àtom de gruix amb una alta conductivitat tèrmica i elèctrica, a la vegada és molt flexible, lleuger i amb una duresa extrema). Sheldon s’obsessiona en comprovar i entendre com es podeu moure els electrons pel grafè, deixa de dormir, fa servir menjar i bales per fer proves i acaba submergit en una piscina de boles perseguit per Leonard, que intenta treure’l d’allà mentre Sheldon va cridant, per primer cop, l’expressió Bazinga! que fa servir quan fa una broma (imprescindible paraula, perquè sovint és impossible saber si Sheldon està fent una broma o no).

El bosó de Higgs, Stephen Hawking i el paradís de Sheldon

En un moment donat de la sèrie, Sheldon Cooper coneix el gran científic Stephen Hawking, un ídol per a ell i per la resta de científics de la serie. Un gran moment perquè Hawking ha rebut un treball de Sheldon sobre el bosó de Higgs on afirmava que havia revolucionat la manera d’entendre la partícula. Quan Hawking el crida per comentar-ho personalment és un dels moments més feliços de la vida de Sheldon… que acaba sent un dels més humiliants. Aquesta escena amb el cameo de Hawking va fer que l’episodi fos un èxit d’audiència, amb 13 milions d’espectadors seguint-lo en directe.

Malgrat aquesta primera trobada, Sheldon i Stephen Hawking van continuar tenint una comunicació regular. Sheldon esmenta que juga amb ell partides de Paraules amb amics, una mena d’Apalabrados. Intentant recuperar el respecte de Hawking, Sheldon es deixa guanyar al joc de paraules. Stephen Hawking va sortir algunes altres vegades a la sèrie, demostrant així la seriositat científica de les afirmacions que s’hi feien. Al making of final, Penny comenta la vergonya que va passar quan, en una escena de la temporada 5, havia de dir la frase “Hawking és el paio en cadira de rodes que va inventar el temps” un dels dies que Hawking assistia al rodatge, sabent que ell la mirava.

Els problemes de Leonard i el gat de Schrödinger

Un dels temes que s’han popularitzat més gràcies a la sèrie ha estat el gat de Schrödinger. Un experiment mental (impossible de dur a la realitat) on gat és a la vegada viu i mort dins d’una caixa, i que va ser la il·lustració de les primeres interpretacions al voltant de la mecànica quàntica.

L’experiment (mental, com hem dit) consisteix a posar un gat dins d’una caixa tancada amb un comptador Geiger i una substància radioactiva. Hi ha un 50% de probabilitats que almenys un dels àtoms de la substància es desitengri i un 50% que no. En cas positiu, el comptador Geiger ho detectarà i accionarà un mecanisme amb un martell que trencarà un pot d’àcid que matarà el gat. Com que les probabilitats són al 50%, segons la interpretació de Copenhaguen mentre no obrim la caixa el gat és, alhora, viu i mort. Si obríssim la caixa els condicionants canviarien i sabríem si és viu o mort.

Segons Sheldon, aquesta és la relació entre Penny i Leonard, que a la vegada tenen una relació bona i fracassada. I només obrint la caixa sabrà quina de les opcions és la real. Evidentment, Penny no entèn quin és el consell de Sheldon però és una bona forma d’introduir un dels conceptes més interessants de la quàntica en una sèrie de gran públic.

Tot això i molt més

Molts altres temes es poden veure a la sèrie, alguns científics com la teoria de cordes i la neurociència i d’altres relacionats amb el món geek i nerd, com els còmics, els robots, la ciència ficció, els viatges en el temps. I de vegades barregen tots dos i acaben discutint interminablement i intentant donar raonament científic a característiques o actes dels seus superherois preferits: Flash, Superman, Batman o Hulk surten sovint a les converses, tant com Leonard Nimoy i el Sr. Spock, el seu personatge a Star Trek. I clar, la superasimetria, que acaba (ALERTA SPOILER) donant el premi Nobel de Física a Amy i Sheldon, en el capítol final de la sèrie.

Hem parlat de Hawking però diversos científics i tecnòlegs fan cameos a la sèrie: Bill Gates, Elon Musk, Steve Wozniak, Edwin Aldrin… i també actors de sèries mítiques de ciència ficció: Carrie Fisher, Mark Hammill, James Earl Jones, el mateix Leonard Nimoy, Adam West, Nathan Filion… i és clar, Will Whyton, que acaba sent un personatge més (interpretant-se a ell mateix) i el gran Stan Lee!

Darrera tots aquests guions i per donar veracitat a les afirmacions que es fan a la sèrie hi ha la mirada de David Saltzberg, professor de la Universitat de Califòrnia (on treballen Sheldon i Leonard) i doctor en física (com ells). Com a assessor cientific de la sèrie també ha pogut fer humor i ironia de temes tan complexos com la teoria de la gravetat quàntica de recurrències. I l’actriu Mayim Bialik, que fa d’Amy Farrah Fowler, doctora en neurociència a la vida real i també assessora científica de la sèrie.

“Crec que aquesta sèrie ha ajudat a que el món respecti més als científics. Avui dia és més cool ser un nerd “, diu Saltzberg.

Si us heu quedat amb ganes de més també podeu fer una mirada a aquest article de Vulture, amb 10 episodis intel·ligents, divertits i plens de ciència.

Fins sempre, Sheldon i companyia!!!

 

 

 

Marisol López

 

 

Deixa un comentari