La creativitat és una de les qualitats que defineixen als ésser humans. La capacitat de compondre, escriure o pintar ens ha fet creure fins ara que els humans érem únics, però les prestacions cada dia més avançades de la intel·ligència artificial ho estan posant ara mateix en dubte. Analitzem la presència i la participació dels algorismes en el fet artístic.
Fa tres o quatre anys les capacitats artístiques dels algorismes, les xarxes neuronals i l’aprenentatge automàtic, eren poc més que uns curiosos experiments que servien per entrenar les eines d’intel·ligència artificial de grans corporacions com IBM o Google en el reconeixement i l’anàlisi d’objectes, formes o patrons de sons. La velocitat de creuer que ha agafat la investigació en aquests camps ha permès l’extensió d’aplicacions comercials en tota classe d’àmbits de coneixement, entre els quals també es troben la música, el periodisme, el disseny o el màrqueting.
Els algorismes han esdevingut una eina que alguns artistes estan utilitzant per a crear noves obres d’art que exploren els límits de la creativitat. Us mostrarem alguns dels exemples més recents que ens plantegen una gran pregunta: en què somien els algorismes? Són capaços d’expressar-se de forma única i original? Fins on pot arribar la creativitat de la intel·ligència artificial?
Compositor simfònic. Com sonen les aurores boreals?
El projecte “Unfinished Symphony” del gegant tecnològic xinès Huawei ha completat la famosa Vuitena Simfonia de Schubert, més coneguda com la Simfonia Inacabada. Malgrat que Schubert la va deixar sense acabar uns quants anys abans de la seva mort, els dos moviments completats de l’obra formen part del gran corpus simfònic del segle XIX i s’interpreten molt sovint. Alguns musicòlegs i compositors han intentat crear un tercer moviment final d’aquesta representativa obra, i fa pocs mesos Huawei va treballar amb el compositor Lucas Cantor per crear una partitura orquestral que presentés melodies similars a les que presumiblement buscava Schubert en els primers dos moviments a través de l’anàlisi algorísmica de les melodies, timbres, tonalitats i ritmes que els caracteritzen. La intenció de la companyia era mostrar de manera creativa les capacitats de la tecnologia d’intel·ligència artificial amb què compta el seu telèfon Mate 20 Pro, fusionant el món de la música i de la tecnologia tot utilitzant com a fil conductor una simfonia. L’obra resultant es va interpretar per primera vegada en el Cadogan Hall de Londres el passat 4 de febrer.
Anteriorment Huawei havia viatjat a Noruega per capturar el so de les aurores boreals amb el projecte “Sound of Light”, que va culminar amb la presentació d’una simfonia creada per la mateixa intel·ligència artificial del Huawei Mate20. Durant mesos va analitzar el color, forma i velocitat de les aurores boreals amb la intenció de traduir-les en sons amb la col·laboració del productor musical Mark Sayfritz i el director d’orquesta James Shearman. La simfonia es va interpretar el passat 28 de novembre a Viena per la Synchron Stage Orchestra.
Harmonitzador Bachià
El passat 21 de març el buscador de Google ens va sorprendre amb un Doodle interactiu dedicat al 334è aniversari del naixement del genial compositor barroc Johann Sebastian Bach. L’homenatge era en ell mateix tot un esdeveniment: per primer cop es va emprar una IA per dissenyar un Doodle. Els usuaris poden compondre les seves pròpies melodies a les quals s’aplicava posteriorment un estil “a la Bach” generant un coral a quatre veus similar als que va compondre Bach que es podia descarregar en format MIDI. L’equip de Doodle va treballar conjuntament amb el de Google Magenta, que fomenta la creació de musica i art emprant machine learning, i amb PAIR, que produeix eines i experiències per fer l’aprenentatge automàtic més divertit, productiu i comprensible per a tothom. Magenta va entrenar el seu model d’aprenentatge automàtic musical Coconet amb 306 harmonitzacions corals de J.S.Bach. Us animeu a provar-lo? Trastegeu-lo tant com pugueu. Hi ha sorpreses amagades!
Objecte de desig: de Sotheby’s a Christie’s
El passat mes d’octubre va tenir lloc la primera subhasta d’una peça d’art creada per una intel·ligència artificial i va succeir quelcom que ningú s’esperava. Christie’s va vendre el quadre Portrait of Edmond Belamy per l’estratosfèrica suma de 432.500 dòlars, quan el preu inicial previst per la casa de subhastes era entre 7.000 i 10.000 dòlars. Es va crear una gran polèmica i debat entre alguns crítics sobre fins a quin punt es pot considerar que l’autoria de l’obra és artificial doncs hi ha hagut éssers humans involucrats en tot el procés creatiu.
L’obra és un dels retrats de la fictícia família Belamy creats pel col·lectiu parisenc Obvious, que va emprar la tecnologia GAN (generative adversarial network), que consta de dos algorismes que es van entrenar amb 15.000 retrats pintats entre el segle XIV i el segle XX. L’algorisme generador va crear una obra totalment nova a partir de l’anàlisi dels milers de retrats i va intentar enganyar a l’algorisme discriminador, que avalua les obres per tal de determinar si la imatge generada és real. La polèmica es va obrir pocs dies després, quan es va saber que el codi de l’algorisme emprat havia estat dissenyat i compartit pel jove de dinou anys Robbie Barrat. L’incident ha obert un debat sobre l’autoria, l’ètica i els drets intel·lectuals en el camp de l’art creat amb intel·ligència artificial. Cal tenir present que la majoria d’artistes utilitzen codis oberts compartits per altres artistes o programadors.
Amb aquest precedent, la subhasta de l’obra del reconegut artista digital alemany Mario Klingemann Memories of Passerby fa unes setmanes a la sala de subhastes londinenca de Sotheby’s va establir un preu de sortida entre 35 i 45.000 euros, amb l’esperança d’obtenir quantitats encara molt més elevades degut al prestigi de Klingemann com a artista pioner en IA, dades i codi. Les obres estan generades per un mecanisme autònom que crea pintures en temps real que es mostren en dues grans pantalles cada pocs segons. Utilitza un complex sistema de xarxes neuronals per generar un flux interminable de retrats de gent que no existeix: són representacions estranyes i misterioses de cares masculines i femenines creades per una màquina. Cada retrat és únic i es crea en temps real a mesura que la màquina interpreta la seva pròpia producció. La IA va ser entrenada per Klingemann amb milers de retrats dels grans mestres de la pintura europea dels segles XVII a XIX. Utilitza la seva investigació en la tècnica artística “neural glitch” amb algorismes GAN per alterar de manera intencionada les dades analitzades, guiant així les qualitats que es busquen en l’obra resultant i aconseguint una perspectiva sorprenent de la creativitat autònoma. El resultat esdevé per a l’espectador una interessant barreja entre l’atracció i la repulsió per unes obres que produeix sense fi la ment d’una màquina. Malgrat les expectatives generades per la venda inesperada de Christie’s, Sotheby’s va vendre finalment l’obra per 46.800 euros. Està el mercat de l’art preparat per a les màquines creatives?
Alimentar amb paraules
El passat setembre una instal·lació interactiva va colonitzar els famosos lleons de la londinenca Trafalgar Square durant el London Design Festival. Please Feed The Lions és obra de la col·laboració de l’artista i dissenyadora Es Devlin amb el tecnòleg creatiu Ross Goodwin, creador en residència del programa d’aprenentatge artificial de Google. Un cinquè lleó vermell fluorescent es va unir al famosos lleons que controlen la plaça des del segle XIX al costat de Lord Nelson. El lleó s’alimentava de paraules ofertes pel públic present, que eren el punt de partida a partir del qual es generava un poema de dues línies, mitjançant una xarxa neuronal artificial entrenada amb la lectura de 25 milions de paraules de poesia del segle XIX. Durant el dia el poema col·lectiu en constant evolució il·luminava el lleó, mentre que de nit el poema es projectava sobre el lleó i la columna de Nelson. Aquí podeu llegir tota la feina i tecnologia que va ser necessària per generar els poemes.
1 the Road és una novel·la escrita per un cotxe que narra el seu propi viatge a través dels Estats Units. Aquesta obra de Ross Goodwin explora les possibilitats reals de que una IA pugui crear art per ella mateixa. Per tal d’entendre com afecta l’autoria artificial d’una obra en la nostra percepció de la literatura, Goodwin va entrenar un algorisme perquè escrigués prosa i poesia. L’originalitat de la proposta es troba en la font d’inspiració de l’algorisme: un viatge en un Cadillac de Nova York a Nova Orleans. Goodwin va muntar una càmera al cotxe que es podia apuntar en totes direccions i va connectar un receptor GPS. Dins del cotxe, un micròfon va gravar les converses de Goodwin amb els seus passatgers, amics i col·legues del programa d’artistes en residència de Google. L’IA va processar totes aquestes aportacions d’imatges, dades i converses en un manuscrit que va produir en línia i va ser imprès en 11 rotllos de caixa registradora, que van anar omplint gradualment tot el seient del darrere del cotxe. El resultat és la primera novel·la creada per una intel·ligència artificial. Més de seixanta milions de paraules que mostren la manera, encara una mica bàsica i primitiva, en què les màquines creen texts.
El retorn de la genialitat
El Museu Dalí de St. Petersburg (Florida) ha creat un nou cicerone per al museu. En ocasió del trentè aniversari de la mort del gran mestre del surrealisme, el mateix Salvador Dalí ha estat recreat en vídeo després de que una IA estudiés detalladament l’aparença física i les expressions més típiques del pintor empordanès. Dalí Lives permetrà als visitants del museu aprendre més sobre la vida i l’obra del Dalí de la mà de qui el coneix millor: el mateix artista. A través de l’ús de sistemes d’aprenentatge artificial entrenats amb centenars d’entrevistes i material gravat per l’artista, i emprant com a suport les gravacions de cos d’un actor real, s’ha aconseguit ressuscitar al pintor per a que interaccioni amb el públic en una sèrie de pantalles repartides pel Museu. Aquesta tècnica s’anomena “deepfake” i s’ha utilitzat per exemple amb la desapareguda actriu Carrie Fisher a Rogue One de la saga Star Wars, encenent un important debat ètic sobre els límits de la tecnologia en l’art.
La veu dels silenciats
JFK Unsilenced és una campanya creada per l’agència Rothco pel diari The Times que utilitza la intel·ligència artificial per recrear l’àudio del discurs que hagués donat el president americà el mateix dia que va ser assassinat a Dallas. Aquesta campanya va guanyar el Grand Prix dels Cannes Lions en la categoria de Creative Data. El mític discurs es va recrear amb la veu del president a partir de l’anàlisi de 831 gravacions de discursos i entrevistes del president Kennedy. D’aquesta manera es va recuperar la veu silenciada d’un dels millors oradors americans a través d’un discurs que s’avança als seus temps tractant temes de tanta actualitat com la llibertat, el poder, la saviesa i la moderació. Es preveu que aquests tipus d’AI puguin tenir aplicacions mèdiques que permetin a persones amb malalties que els provoqui la pèrdua de la veu a poder comunicar-se amb la recreació de la seva pròpia veu.
Mestre de mestres
Rembrandt torna a ensenyar les seves tècniques pictòriques 350 anys després de la seva mort. El gran mestre de la pintura flamenca ensenya a pintar en vuit vídeos tutorials que compten amb una recreació de la seva pròpia veu. Per a la creació de la campanya de promoció de la cultura holandesa Rembrandt Tutorials de l’agència JWT Amsterdam i el banc ING va ser necessària la col·laboració d’historiadors de l’art del Rijksmuseum amb expertes en diferents camps, com en l’holandès que es parlava el segle XVII provinents del Dutch Language Institute, en pronunciació de la Universitat de Leiden i en intel·ligència artificial de la Carnegie Mellon University de Pittsburg. Actualment ja es poden recrear trets facials a partir d’enregistraments de veu degut a l’estudi de les dades biomètriques. En aquest cas, per primera vegada es va revertir la tecnologia per recrear la veu de Rembrandt a partir d’autoretrats i dades extretes de cartes i biografies de les que es van extraure els trets personals del pintor i el to del seu discurs. Un projecte innovador amb el que pretenen apropar l’art del geni barroc al gran públic, de manera similar a l’anterior campanya The Next Rembrandt, de la que ja us vam parlar anteriorment.
Creador de videomappings
En motiu del centenari de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, l’artista Refik Anadol va col·laborar amb el Programa Artists and Machine Learning de Google per retre homenatge al passat i somiar el futur. A través del machine learning es van interpretar més de 45 terabytes de dades provinents d’enregistraments d’àudio, fotografies històriques i programes de mà de l’arxiu de l’orquestra. Utilitzant múltiples algorismes d’aprenentatge automàtic es van identificar certs patrons d’imatges i es van emprar per crear unes narratives visuals inspirades en la història de l’orquestra, que es varen projectar sobre l’impressionant edifici que acull la Filarmònica, el Walt Disney Concert Hall, una de les icòniques obres de l’arquitecte Frank Gehry.
El nou Dan Draper
Driven by intuition és la campanya promocional del Lexus ES, que vol demostrar que els humans i les màquines poden treballar junts per aconseguir una millor experiència de conducció. El que la fa, però, única és que l’artífex del guió de l’anunci és una IA. L’estudi de disseny interactiu Visual Voices va entrenar la intel·ligència artificial de IBM Watson amb més 100 anuncis de vehicles de luxe premiats en els festivals de publicitat més importants del món dels últims 15 anys. Rera la càmera es va posar l’oscaritzat director Kevin Macdonald (L’últim rei d’Escòcia). El resultat va ser una història que intenta interpretar l’emoció humana i la intuïció davant de la tecnologia.
Pedrals per Pedrals
La recent edició de Kosmopolis va portar-nos un combat d’improvisació poètica del poeta Josep Pedrals contra una màquina entrenada amb tots els seus poemes i molts altres de la literatura catalana. Tranquils, de moment Pedrals va guanyar a la màquina. Segons el jurat, el que escrivia la màquina tenia un cert sentit però no tenia el que el Pedrals original té: un punt humà i enginyós. Deep Blue Rhapsody és un experiment d’intel·ligència artificial aplicada a la generació de text obra del Taller Estampa, un col·lectiu català de realitzadors, programadors i investigadors que treballa en els àmbits de l’audiovisual experimental i els entorns digitals. És molt interessat observar l’evolució del procés d’aprenentatge de la màquina, que va començar a crear poemes amb poc sentit i ordre ortogràfic i va acabar generant poemes complexos i molt elaborats.
Després de l’observació de tots els exemples que us hem proposat, no podem més que fer-nos de nou la pregunta: és la creativitat un tret exclusivament humà? Són realment creatives les intel·ligències artificials o no són més que una eina al servei d’artistes i creatius? En un proper article seguirem aprofundint en aquest debat. Continuarà…
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
