La cartellera teatral catalana pot donar la sensació que no para gaire atenció a la dansa contemporània i encara menys als espectacles que incorporen la tecnologia en escena. Però ens alegrem de que degut a diferents felices coincidències durant els últims mesos, hem pogut veure en els escenaris de casa nostra algunes de les coreografies digitals més interessants de l’actualitat. Ara que els carrers i sales de Barcelona i varies ciutats metropolitanes s’han omplert de dansa gràcies a la Quinzena Metropolitana, fem una mirada a tot el que hem pogut veure.
Com a espectacle més destacat, no podem evitar posar a dalt de tot del podi el nostre idolatrat Daito Manabe, considerat un dels artistes multidisciplinars més importants en l’actualitat. El passat mes de novembre el Consultat General del Japó va portar a l’Auditori de Cornellà l’estrena europea de Discrete figures, en ocasió del 150è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Japó. La peça és l’última col·laboració del seu col·lectiu Rhizomatics amb la companyia de dansa contemporània japonesa Elevenplay. Una veritable meravella visual a nivell tecnològic que porta al límit les possibilitats interactives entre la imatge generada en temps real i les ballarines. Els recursos tècnics són espectaculars i permeten la dansa amb hologrames, les projeccions interactives en diferents pantalles i l’ús de drons. Un espectacle on potser el que menys destaca és justament la dansa i el que brilla per sobre de tot és el geni tecnològic. Veritablement, sense paraules. Com sempre, ens varem quedar amb més ganes de Daito Manabe, que estava present a la sala a càrrec de la taula de so i imatge. Esperem amb moltes ganes la seva nova presència en el Sónar d’enguany, en que posarà imatges a les emocions creades per la música.
Pixel es va poder veure fa pocs dies al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet dins de la Quinzena Metropolitana de Dansa. Aquesta obra de gran format per a 11 ballarins és una col·laboració de l’any 2014 entre el coreògraf Mourad Merzouki i la companyia de dansa interactiva Adrien M & Claire B pel CCN de Créteil et du Val-de-Marne / Compagnie Käfig. Un espectacle que explora les fronteres entre la dansa i les projeccions interactives amb les evolucions de ballarins de hip-hop i artistes de circ en un entorn visual entre la frontera entre allò virtual i real. Les parets i el terra es converteixen en un llenç perfecte en tres dimensions amb el qual els ballarins interaccionen, deformant i canviant una cartografia de línies i punts amb gran capacitat poètica al ritme d’una música de gran bellesa i energia. El resultat és una peça lúdica i amb gran ritme que va entusiasmar amb la seva energia al públic que omplia la sala. Aquesta no és la primera obra que podem veure amb el segell dels francesos Adrien M & Claire B, que han estat presents en un parell d’edicions del Festival Grec, i esperem poder seguir gaudint de les seves peces en un futur.
La representació va anar lligada a la organització d’un taller, adreçat a grups educatius, que explorava la manera en què la tecnologia s’integra en espectacles de dansa i es converteix en un intèrpret més.
La Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona ens va portar el passat febrer per sorpresa la possibilitat de veure dos espectacles d’un dels creadors més interessants en les arts escèniques d’avantguarda del Japó, el coreògraf i ballarí de dansa contemporània Hiroaki Umeda. Les subtils, precises i alhora intenses coreografies que ha creat amb la seva companyia S20 fusionen la dansa contemporània amb les noves tecnologies a través de l’ús de la interactivitat en la creació de paisatges sonors, jocs de llums i projeccions audiovisuals. Els solos Intensional Particle i Accumulated Layout converteixen el seu cos en un instrument que juga amb la llum, el so i els seus moviments minimalistes. Malgrat que ens va semblar que alguns dels aspectes més tecnològics de l’obra no necessitaven emprar finalment tècniques interactives degut al sorprenent control milimètric del seu cos, l’univers visual i la qualitat de les seves coreografies varen ser espectaculars.
El passat mes d’octubre el Mercat de les Flors va programar el cicle IDN Plus, una cita per recordar tota la feina feta per la desapareguda videoartista Núria Font, creadora del Festival IDN Dansa i pionera de la relació entre dansa, imatge i tecnologia a casa nostra. El cicle va esdevenir un punt de trobada amb artistes vinculats a passades edicions de l’IDN, com ara Kònic Thtr, l’Instituto Stocos, Eloi Maduell o Erre que Erre, entre d’altres, en un programa que va incloure conferències, taules rodones i pel·lícules. Un interessant cicle que esperem es converteixi en la llavor d’un nou punt de trobada pels amants de la tecnologia aplicada a la dansa. Nosaltres vam poder assistir a bona part de les activitats programades i també vam visitar la passada tardor l’exposició a l’Arts Santa Mònica Cosmogonia del moviment dedicada a les peces de videoart creades per Núria Font. Hem de reconèixer, però, que les redactores del butlletí sempre associarem aquest cicle de dansa amb una de les millors experiències de realitat virtual que hem pogut provar. De fet, a hores d’ara continua regnant a dalt de tot del nostre podi d’honor de RV.
Amb VR_I, per primera vegada un coreògraf ha combina realitat virtual immersiva i dansa en una obra en què els espectadors, projectats en forma d’avatar al centre del dispositiu, viuen una experiència sensorial inèdita. La peça, obra del coreògraf suïs Gilles Jobin amb la Fundació Artanim, centre de recerca de Ginebra especialitzat en captura de moviment, permet una immersió total combinant espai real i espai virtual, i fa caure així les fronteres entre els ballarins virtuals i els espectadors reals, que es mouen junts en un mateix espai-temps. Mitjançant sorprenents jocs d’escales, Gilles Jobin ha creat una obra que interpel·la la nostra percepció de la realitat i conquereix nous territoris, inexplorats i inèdits en la dansa contemporània. VR_I va ser seleccionada per participar en el Festival de Cinema de Sundance del 2018 i va rebre el Gran Premi a la Innovació. Una obra avançada, exquisida, molt interactiva i dotada d’un perfecte ús de la narrativa adaptada als codis de la dansa contemporània, dels espais i de les transicions. Tot un must!
La tardor passada també varem poder gaudir del Festival Choreoscope que va portar a les pantalles de la Filmoteca de Catalunya algunes de les obres de cinema de dansa més interessants. El festival vol fomentar el desenvolupament, la investigació, la promoció i la divulgació de la dansa, així com la investigació de les sinergies entre el cos, el cinema en moviment i la narrativa cinematogràfica. En aquesta edició es va poder veure, a més a més, una sessió especial dedicada a curts de dansa en 3D, una secció exòtica per les dificultats tècniques que comporta i la poca producció existent. L’IDN Plus també ens va portar la peça en 3D Womb de Gilles Jobin, així que en pocs dies varem poder veure a Barcelona bona part de la millor producció existent de dansa audiovisual en 3D. Si us agrada la dansa, aquest és un festival a seguir, a més de que també col·labora amb Filmin per divulgar encara més la selecció oficial del festival.
Les companyies catalanes que treballen la dansa interactiva i investiguen les possibilitats de les últimes tecnologies com a base fonamental del seu treball són ben poques. Cal destacar les pioneres Kònic Thtr, de la que vam poder veure Skyline extended en l’IDN Plus, una crítica a les noves tecnologies de poder i control, i Erre que Erre, que va estrenar Reset en el marc del Festival Sónar de 2016. Aquests dies tenim la sort de poder veure també dins de la Quinzena Metropolitana de Dansa una obra de la mà de les noves generacions de la dansa interactiva a casa nostra. A La Caldera es pot veure Mix-en-Scene de la ballarina i coreògrafa Amaranta Velarde i l’artista visual i tecnòloga creativa Alba G. Corral, que ja es va presentar a l’Antic Teatre en el marc del Festival Grec de 2017. Una experiència acústica, coreogràfica i visual interpretada per una ballarina que, alhora, és DJ, doncs punxa en directe mentre balla, acompanyada per les peces visuals generades a temps real per una artista visual.
Seguirem atents a l’escena local i internacional de la dansa més tecnològica i esperem poder continuar gaudint de propostes interessants en un futur de la mà d’altres iniciatives i festivals.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
