Ho hem sentit mil vegades: Internet i les noves tecnologies han aportat una nova manera d’explicar històries. Els famosos –i ja una mica oblidats– Vine, Snapchat i els seus filtres, YouTube, Instagram i les seves stories, el límit de caràcters de Twitter, els vídeos en directe a les xarxes socials i, fins i tot, els drons i els pals selfie… Totes aquestes plataformes i eines han canviat la manera en què ens comuniquem i, per tant, la manera en què comuniquem el món que ens envolta.
Fa anys que expliquem els viatges des del lloc a través de posts i stories d’Instagram en comptes d’esperar a ensenyar les fotos als amics i família quan arribem a casa. Que fem vídeos en directe del concert que estem veient mentre som allà mateix, i que expliquem el que ens acaba de passar a l’autobús a través de Twitter. Tot aquest conjunt d’eines, però, ha traspassat el marc de la comunicació personal i han canviat radicalment la manera en què consumim informació i altres productes audiovisuals.
A França, un bon exemple és Konbini, un mitjà de comunicació que tracta hard news a través de les stories del seu Instagram. Un dels seus periodistes més coneguts, Hugo Clément, ha explicat temes com la guerra de Síria, la situació dels escorxadors de porcs a França, la crisis de fam a Kasaï o el moviment de les armilles grogues amb reportatges al mitjà però també, en paral·lel, amb stories.
Aquest, però, és només un dels mitjans de comunicació que actualment utilitzen el seu compte d’Instagram, Facebook i Twitter no només per fer ressò de les seves publicacions, sinó que adapten el seu contingut a aquestes noves plataformes per arribar a un públic el més ampli possible. Els comptes de YouTube de mitjans com The Guardian, The New York Times o El País també són, d’altra banda, exemples de com les noves plataformes canvien la manera en què transmetem els continguts.
El món creatiu també ha patit un gran canvi des que els artistes poden adreçar-se al seu públic sense intermediaris. A Catalunya trobem diversos exemples de perfils que han guanyat molta popularitat amb la seva visió personal del que podríem denominar storytelling. Alguns d’ells són, per exemple, Rocío Quillahuaman, que ha guanyat molta popularitat amb els seus vídeos curts d’Instagram on critica diversos aspectes del món creatiu; Leticia Sala, que publica les seves poesies a través d’aquesta xarxa social; o Raquel Córcoles, que hi publica els còmics del seu personatge Moderna de Pueblo.
Aquests són només alguns exemples d’una llarga llista de mitjans i artistes que utilitzen totes les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, les aplicacions i les noves tecnologies en general. I aquest és, precisament, el tema que es va tractar en una trobada a la seu de CAP Digital a París, a mitjans del mes de febrer passat.
CAP Digital és una entitat que es va crear el 2006 i que agrupa tots els actors de la innovació: start-ups, laboratoris de recerca, centres de formació i universitats i petites i mitjanes empreses. Aquest col·lectiu, dedicat a donar suport a projectes innovadors, va crear el festival Futur.e.s, un esdeveniment a l’entorn de la innovació sostenible que vol democratitzar el futur, i que se celebra des de fa 10 anys a la capital francesa. Va ser precisament com a warming up de l’edició 2019 –que se celebra al juny- que es va organitzar una jornada dedicada a l’storytelling.
En total, s’hi van presentar 15 projectes molt variats, basats en diferents aspectes de les noves tecnologies: des de la realitat virtual fins la projecció a edificis, la utilització d’aplicacions de realitat augmentada i, de nou, l’ús del ja esmentat Instagram.
Un d’aquests projectes s’ha creat, precisament, per a aquesta xarxa social centrada en la imatge. Es tracta d’Instraviata, del compte Arte Concert, un projecte que gira a l’entorn de l’òpera La Traviata de Verdi. Aquest projecte consta de dues parts. D’una banda, d’un còmic animat de l’òpera. De l’altra, d’un documental sobre la cantant lírica Elsa Dreisig, la intèrpret més jove de l’òpera de Verdi des de la reconeguda Maria Callas, i que es va emportar el premi de “Révélation lyrique 2016” a les Victoires de la musique classique (els premis de música clàssica més importants de França). Aquest any, Dreisig interpreta el paper de Violetta a la Staatsopar de Berlín per primera vegada a la seva carrera, i el documental explica aquesta experiència des d’un punt de vista tant professional com personal en 30 episodis d’un minut cadascun que es poden veure a Instagram.
Angelique Simonnet, cap del projecte, explica que “la idea de crear una història i un documental d’aquest tipus per a Instagram va sorgir del fet que ens vam adonar que la gent passa moltíssim temps en aquesta aplicació, i que, per tant, calia anar a buscar el públic allà on es trobava”. Aquest projecte, creat entre Arte TV i Bigger than Fiction, és el segon que les dues fan conjuntament. El primer fou el compte Instagram Été, en el qual cada post és un còmic amb una història curta que té lloc durant l’estiu.
Tornant a Instraviata, Simonnet també explica que la realització del còmic animat i el documental, que es publiquen al compte d’ARTE Concert durant tot el mes de març, va durar un any sencer i afegeix que, tot i que el rodatge no va ser massa complicat i es va fer directament des d’un telèfon mòbil per adaptar totalment el format, el procés d’edició va ser molt complex, “ja que s’havien de pensar molt bé tots els talls de les stories”. A més, afegeix que “el format era la base del projecte”, ja que era “una manera d’apropar l’òpera al gran públic” i “les òperes sempre expliquen una història i, per tant, l’objectiu és portar històries a un públic jove”.
Un públic encara més jove, l’infantil i familiar, és, precisament, l’objectiu d’un altre dels projectes que es van presentar a la jornada: Minuscule AR, un joc creat a partir de la pel·lícula de dibuixos animats Minuscule 2 – Les Mandibules du Bout du Monde (estrenada el 2019). Una aplicació de realitat augmentada amb la qual els més petits poden trobar boscos al seu voltant a través de la càmera d’un telèfon mòbil. Boscos on poden buscar insectes per incloure’ls a un jardí personal, així com anar realitzant proves amb diferents dificultats per passar nivells.
Camille Turin, de Flair Production, una de les productores de la pel·lícula, i també productora de l’aplicació, comenta que “la idea és que els nens s’hagin de moure mentre juguen amb el mòbil i, per tant, que tot i jugar a un videojoc no estiguin quiets tota l’estona en un mateix lloc”.
Finalment, una altra de les creacions que es van presentar a CAP Digital va ser Fugue VR, un projecte de dansa i realitat virtual promogut per la Maison de la Danse de Lyon en ocasió de l’edició de 2018 de la Biennale de la Danse d’aquesta ciutat. Es tracta d’una variació del mite de Sísif, realitzada a través d’una col·laboració entre el coreògraf i ballarí Yoann Bourgeois i Michel Reilhac, director de pel·lícules de realitat virtual.
En aquest cas, l’objectiu principal del projecte és “que la persona que el miri tingui la idea que forma part de l’espectacle i no només part del públic”, tal i com explica Charlotte Lestienne, una de les seves productores. Utilitzant unes ulleres de realitat virtual, l’espectador entra a l’espai on actua Yoann Bourgeois i passa a formar part de l’actuació; esdevé un ballarí més, un element més de l’actuació. Aquest fet canvia radicalment l’experiència habitual del públic en un espectacle d’aquest tipus i representa, doncs, una manera molt innovadora d’apropar-lo a la cultura.
A través d’aquests tres casos i d’un total de 12 exemples més, la jornada dedicada a l’storytelling organitzada per CAP Digital va deixar clara una cosa: actualment, hi ha moltes maneres d’explicar una mateixa història. Ja sigui en el món dels videojocs, de l’art, o dels mitjans de comunicació, aprofitar totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies ens permet tractar un mateix tema amb moltes eines diferents i, així, apropar-lo al públic de la manera més adequada possible.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
