Kosmopolis: la literatura més digital

Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és un dels projectes de referència del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un festival biennal de vocació internacional que defensa, des del 2002, un concepte de literatura en el qual la paraula (oral, impresa, electrònica) interactua amb les arts i les ciències. És una festa per descobrir autors, fer-nos preguntes sobre el cànon i sobre els límits entre disciplines i gèneres, imaginar els futurs del llibre i de la lectura, navegar en llengües i revisar mites, tradicions i identitats.

Per tots els amants de la cultura, la literatura, les arts i també de la ciència, la tecnologia i el món digital, Kosmopolis és una cita ineludible. Us recomanem totes les xerrades, tallers, taules rodones, projeccions i presentacions d’aquesta edició de Kosmopolis. Però hi ha algunes activitats que, des de la mirada de la cultura digital, ens semblen senzillament imperdibles.

Aquesta és la nostra selecció!!!

DIJOUS 21

10:00 – 18:00 Això no va de llibres: pensar la ficció digital per a la infancia (taller)

Lucas Ramada Prieto
L’ecosistema digital és un espai amb possibilitats ben suggeridores per a la creació d’obres de ficció destinades a la infància. No obstant això, la seva capacitat per combinar múltiples formes d’expressió o de proposar estructures de comunicació i participació que traspassen la linealitat tradicional sembla ser percebuda com un obstacle més que no pas com una oportunitat estètica. Aquest taller es planeja com un espai per revertir els prejudicis que hi puguin haver cap als nous formats digitals a través del joc, la lectura i la reflexió creativa, posant al centre l’entesa dels seus processos constructius la curiositat i el gaudi de les seves obres.

16:00 – 20:00 Bots conversacionals amorosos i twitteratura (taller)

Libby Heaney
Lee MacKinnon sosté que «les formes d’amor predigitals [literàries] les dominen el càlcul i la codeterminació de la parella, mentre que els sistemes algorítmics postdigitals d’acceleració computacional fan que l’amor sigui menys determinístic, i no pas més, tot i que les pàgines web de cites ens vulguin convèncer del contrari». En aquest taller explorem l’amor a través de la mirada de les produccions de discurs predigitals i postdigitals, concretament la novel·la literària i Twitter. Parlem de com totes dues difonen els codis i les conductes de l’amor a través de sistemes socials. A continuació qüestionem i compartim aquests codis mitjançant la creació d’uns Lovely Chatterbots (bots conversacionals amorosos) a Twitter, inspirats en la novel·la romàntica que us demanem que porteu a la sessió.

18:00 – 20:00:That’s the story. Claus i dilemes del relat quàntic (xerrada i projecció)

Philip Ball i José Ignacio Latorre
Malgrat trobar-nos encara a les beceroles de la ciència, els humans podem comprendre i manipular la matèria a nivell subatòmic, i escodrinyar l’origen i evolució de l’univers. Els avenços científics proporcionen la base per introduir una nova tecnologia disruptiva: la computació quàntica. La carrera per desenvolupar el primer computador quàntic universal és una batalla silenciosa que té lloc a tot el món. Qui el construirà primer? Serà una nació o una corporació? Podem protegir l’economia de la irrupció d’una màquina capaç de desencriptar totes les comunicacions? El científic i assagista Philip Ball, guanyador del premi Physics World 2018, i José Ignacio Latorre, un dels físics quàntics espanyols més rellevants, ens acosten les claus i dilemes del gran relat quàntic després de la projecció de That’s the story.

18:00 – 20:00: La Bit generation: escriure per a nous formats

Beatriz Liebe (Teatronika), Daniel Calabuig (Unmemory), Blanca Bardagil, Ana Alonso (Podium Podcast), Oriol Ripoll, Conrad Roset. Modera: Marisol López (Cultura Digital)
Com s’escriu una obra de teatre per a robots? I per a un podcast o un videojoc? Com aconseguir jugar amb un llibre sense perdre’n l’essència textual? Es pot explicar un conte a Instagram? En aquesta taula rodona volem analitzar fins a quin punt el format físic condiciona el relat a partir de la presentació de diversos casos innovadors de producció local.

DIVENDRES 22

9:00 – 14:00: “Sempre és millor la novel·la?” Jornada professional sobre adaptacions literàries

Víctor Santos (Polar), Lolita Bosch (M o Elisa Kiseljak), Ignacio Monter (GAC), Coral Cruz (Vida privada), David Trueba (Soldados de Salamina) i Anna Soler-Pont ( Pontas Agency). Modera: Víctor Sala i Mònica García (Sitges Festival)
Les adaptacions audiovisuals són un caramel per a molts productors audiovisuals. Una obra que ja ha estat testada per una comunitat i que ja ha tingut èxit tindrà una munió de seguidors disposats a entrar a una sala de cinema o acomodar-se al sofà per veure-la. Casos d’èxit recent com El conte de la criada, Big Little Lies, Fariña o Superlópez en són uns quants exemples. El que és més difícil de controlar és si després d’aquest esforç d’adaptació l’espectador es quedarà amb el clixé i dirà: «és millor la novel·la».

16:30 – 18:30: Creació de guions per a narracions seriades en audiollibres i altres formats

Idoia Cantolla i Neus Arqués
Durant els últims anys la narració seriada ha viscut una etapa de creixement sorprenent influïda pel desenvolupament tecnològic, que ha millorat l’accessibilitat als formats digitals amb el telèfon intel·ligent com a gran aliat. Per la seva banda, l’audiollibre ha revolucionat el sector editorial i ha donat rellevància a una manera d’explicar històries que no és nova, però que arriba ara reinventada gràcies a les noves tecnologies. Les audiosèries han canviat la forma en què consumim històries i estan conquistant l’audiència. Aquest és un taller adreçat a escriptors i guionistes que vulguin conèixer el món de l’storytelling i la creació de guions per a sèries en diferents suports, especialment per a audiollibres. Un taller teoricopràctic per llançar-se a l’aventura de crear en format seriat.

16:30 – 18:30: “Lady Chatterley’s Tinderbot”

Libby Heaney
Lady Chatterley’s Tinderbot és una peça artística en forma de pantalla tàctil interactiva que conté converses entre usuaris de Tinder i un bot d’intel·ligència artificial que es fa passar per personatges de la novel·la romàntica L’amant de Lady Chatterley. Aquest bot, disponible a la Mostra del Laboratori d’Històries, reconeix el gènere dels seus interlocutors i hi interactua utilitzant fragments de l’obra de D. H. Lawrence. La científica Libby Heaney presenta aquesta instal·lació que, mitjançant un mètode de desconstrucció experimental, explora l’amor en una era postdigital: ajunta humans i no-humans i màquines d’amor predigitals i postdigitals, concretament la novel·la literària i Tinder. Hi ha diferència entre una relació a principis del segle XX i avui? Podem creure tot el que passa a les nostres pantalles? Quin serà el paper de la IA a les nostres vides?

18:00 – 19:30: Amor Android

Libby Heaney, Joana Moll i Núria Gómez Gabriel
D’entre totes les esferes de la relació amorosa, avui la tecnològica és la més controvertida. En les cites en línia l’amor és una trobada literària en la distància i la intimitat, una negociació de sistemes digitals que connecten els humans. Les aplicacions com Tinder desplacen de manera utilitarista les relacions afectives a l’àmbit laboral, com si una persona es reduís a un conjunt de prestacions. Els usuaris, convertits en forces de treball, participen d’un model econòmic on conviuen humans i no-humans. Però quin és el paper que tenen els sistemes d’intel·ligència artificial en aquest model d’intimitat?

21:30 – 0:00: Doubles Vies (xerrada i projecció)

Olivier Assayas. Col·loqui inicial amb Marcel Ventura
Alain (Guillaume Canet) és un tradicional editor parisenc de molt èxit que lluita per adaptar-se a la revolució digital, alhora que intenta salvar el seu matrimoni. Mentrestant, ha de lidiar amb l’ego d’un dels seus més reconeguts i extravagants autors (Vincent Macaigne), que el pressiona perquè publiqui la seva última novel·la, amb el suport de l’esposa d’Alain, Serena (Juliette Binoche), una coneguda actriu amb aires de grandesa. L’arribada de la nova i ambiciosa directora de comunicació a l’editorial desestabilitza les seves vides del tot. Un retrat del moment editorial en què ens trobem, en què el món analògic xoca amb els nous formats digitals.

DISSABTE 23

10:00 – 11:00:  La Dècada Sonora: impacte d’assistents de veu, podcasts i audiollibres en el món del llibre en els pròxims deu anys

Javier Celaya
La veu està substituint el teclat. Segons les prediccions de ComScore per al 2020, el 50 % de totes les cerques es faran mitjançant la veu. Els continguts culturals com la música i els llibres són del més buscat a Internet via veu (prop del 43 %). Dispositius, com ara Amazon Echo o Google Home, a més de seguir les ordres de veu per reproduir música, respondre preguntes o ordres de compra, també poden transmetre pràcticament tot el que es reprodueixi en un mòbil o tauleta o ordinador portàtil, inclosos canals de ràdio, podcasts, llegir llibres electrònics i reproduir audiollibres. Com descobrirem i llegirem llibres, ja siguin de paper, en format electrònic o audiollibres, en la pròxima dècada? En aquesta sessió, analitzem l’impacte dels nous assistents de veu, podcasts i audiollibres en el món del llibre i ens aventurem a predir el perfil dels lectors en la propera dècada.

10:00 – 14:00:  Ciència en vinyetes

Jose Valenzuela i Luis Martínez (Norma Comics)
Les vinyetes poden ser potencials aliades a l’hora de desgranar teories de física quàntica i construir relats apassionants. Aquest taller intenta oferir les eines bàsiques per idear la manera idònia per construir un còmic sobre divulgació científica. A través de diferents exemples pràctics, s’investiga la manera de transmetre conceptes científics de forma clara i amena als nostres lectors. Amb un enfocament pràctic, ens centrem en dos moments cabdals del procés creatiu: com elaborar un primer esborrany d’un dossier i com presentar-lo a una editorial. Els participants han de portar idees que els agradaria treballar i convertir en còmic.

11:30 – 12:30:  Desafiant la complexitat: com les publicacions canvien el significat de biblioteca digital

Caylin Smith (British Library)
La naturalesa de la narració està evolucionant a partir de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals. A les biblioteques això tot just es comença a conèixer, i s’ha obert una nova dimensió on desar aquestes publicacions digitals, molt més complexes que les d’abans. La definició de relat digital s’ha ampliat de tal manera que fins i tot inclou les publicacions dinàmiques creades per a plataformes mòbils i Internet. Al Regne Unit, les Biblioteques de Dipòsit Legal tenen permís per arxivar totes les publicacions digitals del país. Però què passa quan un llibre es comporta de manera inesperada i ha de recórrer a fonts d’informació externes per explicar una història? Quines eines i mètodes necessitaran les biblioteques per preservar aquestes publicacions? Quins reptes plantegen el software i el hardware? Com està canviant la relació entre creadors, biblioteques, empreses de tecnologia i comunitats d’usuaris?

13:00 – 14:00:  Pot la postficció salvar-nos de la postveritat?

Manuel Bartual
Cada època té el seu mitjà idoni per jugar amb els límits entre la realitat i la ficció: ho vam veure a la ràdio, més tard al cinema i la televisió, i ara passa a les plataformes digitals, escenari d’històries tant reals com fictícies que atrapen l’atenció de milers de persones. En temps de postveritat, quin és el paper de la postficció?

13:00 – 14:00:  Per què els guionistes estan obsessionats amb la física?

Víctor Sala, Joan Burdeus i Sonia Fernández-Vidal
És casualitat que l’alter ego de Walter White a Breaking Bad es digui Heisenberg? Es pot escriure un final feliç després del principi d’incertesa? Els guionistes no han d’ignorar la ciència en escriure, perquè alguns dels relats seriats televisius més apassionants són els que s’han submergit de ple en la física quàntica. Quan un es posa a escriure, encara que sigui sobre mafiosos, detectius o publicistes, la física ho canvia tot. Per ajudar-nos-hi, la doctora en física Sonia Fernández-Vidal desgrana algunes teories de física i física quàntica. Per la seva banda, el filòsof Joan Burdeus i el crític de sèries Víctor Sala mostren com les fan servir els guionistes de sèries com Los Soprano, True Detective o Rick & Morty.

16:00 – 18:00:  El valor del fact-checking: com newtralitzar les mentides

Lorena Baeza (Newtral)
En temps de postveritat el fact-checking és l’eina del periodisme per verificar i comprovar l’autenticitat de fets i dades que es fan servir en els discursos (sobretot els polítics), en els mitjans de comunicació i altres publicacions, amb l’objectiu de detectar-hi errors, imprecisions i mentides. Com funciona la verificació? Quines eines podem fer servir? Quin és el procés abans de dir que un polític menteix o diu la veritat? En aquest taller expliquem totes les claus a partir d’un cas real i debatem sobre la desinformació i com combatre-la.

16:30 – 18:30:  Narratives en directe: com abordar la ficció a Twitter

Manuel Bartual
Més enllà d’una plataforma per a l’opinió i la informació, Twitter s’ha convertit també en un mitjà idoni per a les noves ficcions, aquelles que combinen recursos de la literatura i l’audiovisual i donen lloc a narratives que transcorren i s’escriuen en directe. Manuel Bartual comparteix la seva experiència en aquest camp analitzant tasques pròpies i de tercers, aportant les claus d’aquest tipus de narratives i convidant els assistents a l’escriptura col·lectiva d’un fil de ficció.

17:00 – 18:30:  Intel·ligències artificials creatives

Anna Giralt (docupraxi), Carme Torras (CSIC-UPC), Lali Barrière (UPC), Pilar Dellunde (UAB). Modera: Carles Sora (UPF)
Creativitat augmentada, simulada, suplantada o artificial? Quin és el terme amb el qual ens referirem als relats, els poemes, les músiques o fins i tot les pintures generades gràcies als algoritmes, les xarxes neuronals o altres processos de la intel·ligència artificial? Seguirem considerant l’art l’únic reducte genuïnament humà que les màquines no podran mai arrabassar-nos? En el moment en què la intel·ligència artificial ha fet un salt rellevant en les seves aplicacions creatives, volem generar un espai de debat sobre la naturalesa de la creació artística automatitzada. Compartim una taula amb científiques i artistes expertes en intel·ligència artificial, filosofia, literatura i robòtica. I posem a prova l’olfacte analític del públic assistent per detectar quan una obra és fruit de l’acció humana o dels algoritmes.

19:00 – 20:00:  Deep Blue Rhapsody

Josep Pedrals, Taller Estampa
Una intel·ligència artificial s’ha llegit tots els sonets de Josep Pedrals, i gràcies a ell ha après a fer poesia. O això ens vol fer creure. Enfrontem l’home i la màquina en un combat poètic d’improvisació en directe. Pedrals vs. El Mal Alumne. En sortirà algú victoriós?

DIUMENGE 24

13:00 – 14:30: Parlar de llibres: de la crítica literària als podcasts, booktubers i clubs de lectura

Marina Porras (La Llança), Marc Rovira (La Lectora), Marta Botet Borràs (booktuber), Ricard Ruiz-Garzón (dinamitzador de clubs de lectura), Marc Pastor (escriptor i usuari de GoodReads). Modera: Albert Forns
En aquest vermut s’introdueixen alguns dels espais on poder parlar de llibres, des de les revistes de crítica literària fins als clubs de lectura, organitzats a les biblioteques catalanes amb molt bona acollida, passant pels nous espais de discussió a Internet.

17:00 – 17:45: Trucant a les portes del cel: com la física escala l’univers

Lisa Randall
Les teories quàntiques ens ajuden a entendre una realitat que queda oculta als nostres sentits, però que afecta la nostra vida quotidiana més del que podem imaginar. Lisa Randall és una de les científiques més importants de l’actualitat, autora de llibres decisius que han contribuït a la comprensió del tipus d’univers (o universos) que habitem, com Universos ocultos (2011), Llamando a las puertas del cielo (2013) o La materia oscura y los dinosaurios (2016). Lisa Randall ve a K19 per aproximar-nos a la manera com la física influeix en les diferents escales en què concebem l’univers.

18:30 – 20:30: Worlds of Ursula K. Le Guin

Arwen Curry
La fascinant història de l’escriptora feminista Ursula K. Le Guin arriba per primera vegada al cinema. Coneguda especialment per les seves transgressores novel·les de ciència-ficció i fantasia, el film documental proposa un viatge a través dels seus mons, tant el real com el fantàstic. Le Guin sempre es va mantenir fermament al marge de la literatura respectable, però finalment l’excel·lència de la seva obra va obligar el públic general a acceptar la literatura fantàstica. La veu de Le Guin i les reflexions de grans noms de la literatura, com Margaret Atwood, Neil Gaiman, David Mitchell o Michael Chabon, ens guien per descobrir una autora feminista cabdal, que va ampliar els límits de la imaginació i va inspirar generacions de dones i, de passada, altres escriptors marginats.

 

Mostra: Laboratori d’històries

Dimecres 18.00 – 20.00 De dijous a diumenge, 11.00 – 20.00

El llibre de paper ha estat, tradicionalment, el suport de la literatura. La irrupció del format digital i la interactivitat, els nous ginys tecnològics i la crisi ecològica i econòmica han fet repensar el llibre com a objecte i han ampliat les possibilitats de la narrativa més enllà del format lineal. Gràcies a la realitat virtual, els relats immersius assoleixen un altre nivell, mentre els tuits i les stories d’Instagram descobreixen nous territoris per a l’escriptura. Les màquines intel·ligents que produeixen textos fan replantejar què és un escriptor, i el límit difús dels fils de Twitter i les fake news posa a prova la distinció entre realitat i ficció. Presentem una mostra que explora aquest territori de noves possibilitats per pensar en últim terme què és la literatura.

La mostra inclou un tast d’aquest nou món que mou els relats, on es podrà experimentar i tocar una selecció de materials que exploren els nous territoris narratius. Hi trobareu una tria d’experiències VR, narracions interactives, intel·ligències artificials que experimenten amb la literatura, un repertori d’audiollibres, manuals d’ecoedició i còmics que parlen de ciència, entre d’altres.

 

Deixa un comentari