Els nostres hàbits quan fem una sortida cultural estan canviant. Anar a un lloc i només mirar… se’ns queda curt. Volem alguna cosa més. I els museus estan responent.
Experiències! Experiències! El públic vol experiències!!!
Tots els professionals del sector del turisme, de la comunicació, de la restauració, fins i tot de la cultura (!!!) saben que el públic vol “alguna cosa diferent” quan va de viatge, quan entra a un restaurant i, també, quan visita un museu o una exposició.
Una cosa diferent… diferent de què?
Diferent de la nostra vida de cada dia, de estar a casa, d’estar a la feina… i de mirar el mòbil durant hores. Perquè, quantes hores mireu el mòbil cada dia? Quants posts de Facebook o de Twitter veieu en un minut? I no només la vostra mare s’ha adonat que mireu massa el mòbil. Byung-Chul Han, escriptor i filòsof, també s’ha adonat que vivim a La societat de la transparència, on aquesta voluntat que tot sigui visible, ha produït, entre altres efectes, una saturació absoluta de la nostra activitat visual. Si ho analitzem des del món cultural, veurem que la nostra mirada s’ha accelerat, s’ha sincopat, i ens costa molt sortir del zàping continu i mirar amb atenció, amb profunditat qualsevol cosa.
I si ara ens costa veure, què és el que busquem? Doncs pregunteu-li a AirBnB:
Podeu pensar el que vulgueu d’AirBnB, però llestos ho són, i ells també s’han adonat que amb mirar no en tenim prou, que volem viure, també quan fem de turistes, especialment de turistes culturals.
Els museus i altres gestors del patrimoni estan responent també aquesta nova situació. D’això en vam parlar a la jornada Patrimoni&Digital, que vam organitzar conjuntament el Museu Episcopal de Vic i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Vam veure per exemple con el Museu Episcopal de Vic, ha utilitzat el 3D per fer una reconstrucció de com era la catedral de Vic en època romànica. Escàners manuals dalt d’una grua, reconstrucció virtual de la llum del sol en un dia concret, pintures interiors basades en les miniatures de les Bíblies medievals… tot un catàleg de recursos científics i tecnològics desplegats en col·laboració amb la Farinera, que han permès incloure en l’exposició “Oliba Episcopus” un àmbit immersiu dedicat a aquest edifici medieval desaparegut.
El Museu d’Art de Girona ha optat per la Realitat Augmentada com a mitjà per una nova visita infantil, Juguem a fet i amagar amb el bestiari del museu. Un animal, molt famós a Girona 😉 ens rep i ens presenta els seus amics i les històries que amaguen. Un èxit en les visites familiars.
Però si parlem d’immersió física, el monestir de Vallbona de les Monges està en primera fila. El públic entra a les antigues dependències i es veu envoltat pels objectes i les històries de la farmàcia i l’escriptori d’aquest centre del monacat femení. Projeccions i una acurada il·luminació ens transporten en el temps. Al Mas Miró en canvi han utilitzat els sons per aconseguir aquesta immersió en un altre món, el de Miró en aquest cas. Una audioguia molt especial ens acompanya en un recorregut pel paisatge emocional del pintor al voltant de Montroig.
I jocs? No hi ha jocs? Doncs sí, la Fundació Mallorca Literària ens va explicar el seu projecte l’Illa dels Tresors, un recorregut per l’Illa en que anem descobrint les seves llegendes i caçant follets, dracs i tota mena de bèsties fantàstiques.
Totes aquestes experiències tenen lloc en museus o en llocs patrimonials. I no és estrany, perquè el patrimoni és simplement el lloc perfecte per experiències altament emocionals. No us ho creieu? Que tal si aneu al màpping #Taüll1123? El patrimoni té objectes fascinants, històries fascinants i espais fascinants, i a més ens permet una cosa tan fantàstica com viatjar en el temps. Ho té tot. Només cal crear un recorregut concret amb una història, una certa ritualització que ajudi al públic a oblidar on és i a endinsar-se en un temps i un espai diferents, alternatius, fins i tot surrealistes o contradictoris. I això com hem vist es pot fer a partir de tecnologies molt diferents: màppings, audioguies, realitat augmentada o virtual… El que és fonamental és que a partir d’aquest treball escenogràfic el públic se senti realment en un altre món, que tingui aquesta sensació d’immersió, o com es diu en l’argot de la Realitat Virtual, la sensació de presència.
Presència com la que es pot tenir amb l’experiència de Realitat Virtual de La Draga, on ens introduïm en la vida diària d’un poblat neolític i hem de descobrir aquells objectes que venen d’un altre temps. O quan acompanyes en el seu somni a un antic cap de la ciutat ibèrica d’Ullastret, en un viatge 2.000 anys enrere.
Si fem una mirada al panorama internacional confirmarem algunes d’aquestes percepcions: El patrimoni és una base fantàstica per les experiències immersives? Segur que sí, quan la gent L’Atelier des Lumières trien Klimt per fer els seus espectacles. O quan VisitFlanders decideix donar vida a l’aeroport de Brussel·les i fan volar un Cupid de Rubens.
Són importants els objectes físics per una experiència immersiva? Bé, si reps un paquet, l’obres i trobes un diari manuscrit d’una persona que progressivament et va enfonsant en la bogeria, a més de retalls de premsa de la seva desaparició i una carta on t’explica la connexió d’aquesta persona amb tu… No és un malson, sinó un dels kits de The Mysterious Package Company una empresa creada el 2013 que crea uns regals molt especials: a partir d’una història, envia per correu informació, cartes, objectes, puzzles i misteris que cal resoldre, tot un món que intenta apropar-se al patrimoni d’arxius i museus.
Voleu un altre exemple encara més surrealista? Poques coses són comparables a Meow Wolf, creat a Santa Fe (EUA) per un col·lectiu artístic que des del 2016 (amb el suport de George R.R Martin!!!) tenen oberta una instal·lació permanent, House of Eternal Return, una casa aparentment normal però on a través de la nevera, la llar de foc o la rentadora t’endinses per passatges secrets en un gegantí i misteriós univers multidimensional carregat d’espais surrealistes i fascinants. Una instal·lació de 20.000 m² on viatjar a d’altres dimensions. La casa-museu més radical del món. I si pugem fins al Canadà, a Coaticook tenim un altre espai molt especial: Foresta Lumina. El bosc és un entorn privilegiat des de fa segles per a les històries de misteris, com la de la Margaret, una dona que tenia un do: podia veure éssers invisibles per a la resta del món. Dècades després, el seu esperit encara roman en aquest bosc on podem trobar criatures fantàstiques dins un món màgic i xiuxiuejar desitjos a les fades.
Què trobem en totes aquestes activitats? El que dèiem a l’inici: no són llocs on anar a veure, sinó llocs on anar a viure un moment màgic. Alguns són complexos i han costat milions d’euros, però d’altres en tenen prou amb imaginació i molta creativitat. Ens hi posem?
4 Bonus tracks
Rain Room, caminar sota la pluja sense mullar-se |
Crystal Universe de (reverència fins tocar el terra amb el front) TeamLab |
Lost&Found in ChinaTown a Toronto |
La mare de totes les experiències de patrimoni (llàgrimes als ulls): Lost Palace |
Albert Sierra Reguera
Expert en Noves Tecnologies
Àrea de Programes Públics de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Aquest text és una versió adaptada de la presentació que vaig fer a la Jornada Patrimoni&Digital que es va realitzar a Vic.