Mercat de l’art i tecnologia: quines són les últimes tendències?

Com cada any, quan marxen les festes de nadal arriba a la ciutat Talking Galleries, la cita imprescindible per galeristes i professionals de l’art. I, és clar, les noves tecnologies hi van tenir un espai de debat i reflexió. Com impacta la tecnologia a l’art? Quines són les tendències que estan canviant el mercat de l’art? La Jia Jia Fei ens ho va explicar.

La xerrada de Jia Jia Fei, directora digital del Jewish Museum de Nova York, tenia per títol Xarxes socials: els propers 4.000 milions. I va començar pel que podria semblar una obvietat però no ho és en absolut: definir la feina d’una directora digital de museu. Segons Fei no consisteix en fer el que ella defineix com a “coses brillants” com VR o AR, sinó en ser capaç d’implementar la tecnologia al museu, en ser una traductora entre el món tecnològic i el món museístic. “La tecnologia mira constantment al futur, mentre que els museus conserven el passat”.

La història del món digital és molt curta, però en aquest poc temps ha acabat havent més “població” a Facebook, YouTube o Whatsapp que a la Xina. Citant el CEO de Twitter, Fei afirmava “Sovint pensem que internet ens permet fer coses noves. Però la gent només vol fer les mateixes coses que ha fet sempre.” El secret, doncs, és utilitzarr el món digital per fer més senzilles aquelles activitats que la gent ja fa. Si mirem com ha evolucionat la relació entre el món físic i el món digital, podem veure com algunes plataformes (Amazon, Netflix, Spotify…) han substituït l’experiència real per una de digital. En canvi, no hi ha un recanvi per a l’art. Tot i que la presència a Instagram és molt important, alguns estudis determinen que l’experiència no és intercanviable i que la visita virtual a museus no substitueix la visita física. Vivim a l’època de les experiències i per això viure l’experiència de la visita és important. De fet, instagram és un element important d’aquesta roda: anem al museu, fem fotos, les pengem a instagram, la gent les veu, va al museu… Per això el cas del videoclip de Beyoncé i JAY-Z gravat al Louvre davant de diverses obres d’art no ha fet més que augmentar el nombre de visites: el 2018 el museu ha batut el seu rècord amb 10.2 milions de visitants.

Jia Jia Fei va presentar 10 tendències tecnològiques de 2019 i les va situar en relació al món de l’art.

1- Les dades són el petroli del segle 21. Un nou lloc de treball que properament tindrà una gran importància als museus (i no només) serà el CDO, Chief Data Officer. Les dades són importants, i fàcils de robar. I els hackers ho saben. Per això estem veient molts robatoris de dades, per exemple el cas de la cadena d’hotels Marriott. Per tant, cal algú que sàpiga aconseguir dades, treballar-les, treure’n conclusions i protegir-les.

2- El vídeo va acabar amb els posts a xarxes socials. Orgànicament a Facebook només arribem al 2% dels nostres seguidors. Per arribar més enllà cal pagar. En paral·lel, es veuen més vídeos a Facebook que a YouTube. El futur és el vídeo i segons el New York Times, amb el 5G (que està a punt d’arribar; ja es faran proves a la propera edició del Mobile World Congress) per descarregar una pel·lícula es trigaran 17 segons. Això canviarà molt la forma en què consumim continguts i el món de l’art n’ha de ser conscient i tenir-ho en compte en l’estratègia de comunicació.

3- Swipe is the new scroll. El gest lateral per passar d’una informació a l’altra (swipe) és més natural que el gest de baix a dalt (scroll). Tot i així, és un canvi d’hàbits i per ara a la gent li costa d’acceptar-ho. Instagram va provar implementar aquest moviment lateral que ja funcionava, i molt bé, als Stories. La resposta va ser “torna’m el meu timeline!” així que per ara han tornat al format de sempre però és evident que el moviment lateral acabarà sent una tendència.

4- L’arribada de les super-apps. A la Xina, 1.000 milions dels 1.400 milions d’habitants tenen WeChat, una app que permet molt més que comunicar-nos. Fa el mateix que WhatsApp però a més permet fer pagaments, demanar menjar, contractar transport, demanar un taxi, domiciliar rebuts, encendre els llums de casa, concertar una cita amb el metge,… fins i tot, diuen, demanar el divorci!!! És una app que ens permet esborrar moltes apps, que fa innecessàries moltes de les aplicacions que tenim al mòbil. La tendència són aquestes super-apps que centralitzen totes les nostres necessitats en una sola eina.

5- El declivi de les apps natives. El 2010 dèiem “hi ha una app per això”. Els museus i centres d’art van començar a crear apps on bolcaven el seu fons i catàleg. Però el cert és que quan la gent busca una obra no ho fa a l’app del museu (potser no sap ni en quin museu està exposada!) sinó que fa la cerca a Google que l’envia a Instagram on, llavors sí, arriba fins a l’espai del museu. Per tant, aquí és on és important tenir una presència clara i contundent. Les dades ho demostren: cada usuari d’iPhone descarrega 119 apps; al cap d’un mes només n’ha fet servir un 25% i el 80% del nostre temps fem servir només 5 apps. Per tant, és evident que avui dia és molt difícil que la nostra app sigui utilitzada i mantingui la presència als mòbils.

Event Listeners

6- Una societat sense diners en efectiu. Cada vegada paguem més amb el mòbil i es generalitzen aplicacions com Apple Pay, Paypal… A la Xina, ja ho dèiem abans, tot es paga amb WeChat. El 2016 s’hi van fer pagaments mòbils per valor de 5,5 bilions de dòlars i, per posar un exemple, es poden donar diners als músics del carrer escanejant un codi QR. A tot això, les criptomonedes estan entrant al món de l’art. El 2015 el Museu Austríac d’Arts Aplicades i Art Contemporani (MAK) va ser el primer museu del món en pagar una peça d’art amb bitcoins. Era Event Listeners de l’artista holandès Harm van den Dorpel.

7- La intel·ligència artificial acabarà amb el 40% dels llocs de feina en 15 anys. Jeff Koons, que treballava amb un equip enorme en un espai també immens, s’ha traslladat a un espai més reduït i fet fora desenes de col·laboradors. Alhora, ha incorporat maquinària automatitzada i està col·laborant amb el MIT. A la vegada, el passat octubre Christie’s va subhastar un quadre fet per un algoritme, Retrat d’Edmond Bellamy. L’obra, creada per Obvious, un col·lectiu francés format per tres artistes de 25 anys, es va vendre a un preu que era 45 vegades el preu de sortida

8- Plataformes per denunciar i retre comptes. El moviment #MeToo ha canviat moltes coses, també en el món de l’art. El compte anònim d’Instagram @herdsceneand recull i fa públiques les històries d’abús de poder i d’assetjament sexual al món de l’art de l’Índia i, per exemple, va fer renunciar temporalment el cofundador i secretari de la Biennal de Kochi-Muziris per denúncies d’assetjament sexual.

9- S’acaba el temps dels influencers. Arriba el temps dels nanoinfluencers, aquells que tenen relativament pocs followers però que quan recomanen algun producte els seus seguidors senten que els ho està recomanant un amic, algú proper de qui es refien. A l’altra banda tenim una influencer de més d’un milió de seguidors però que no és real: Miquela Sousa, una model generada per ordinador.

10- La desinformació i les fake news a les xarxes socials. L’@amaliaulman és una instagrammer que representava un paper, fent d’influencer i model quan no ho és. I encara més escandalós, el cas d’Anna Delvey, que es presentava com una persona famosa de classe social alta i pertanyent al món artístic que recaptava fons per crear un centre d’art però que en realitat era una estafadora que vivia d’aquests fons. Va ser detinguda i és pendent de judici.

Com diu el famós aforisme, l’única constant és el canvi. El món de l’art ha de ser capaç d’adaptar-se a tots aquests canvis. De veure quins han estat els errors del passat i no repetir-los. I veure com la tecnologia pot ser una aliada en positiu. Explica l’experiència del Louvre d’Abu Dhabi, on van apropar el contingut del museu a la població amb grans cartells a les autopistes.  Quan els cotxes passaven a prop d’aquests cartells, l’emissora de ràdio interrompia la música i una veu explicava una part de l’audioguia del museu. També comenta l’exposició de David Bowie que vam poder veure a Barcelona. Bons exemples que la tecnologia i l’art poden treballar junts i aconseguir gran resultats.

En aquest enllaç trobareu la presentació de Jia Jia Fei a Talking Galleries.

 

 

Marisol López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.