Fresc & Freak: gener’19

Sabeu aquells moments en què et vols fondre? Doncs el mem que millor expressa el que sentim és el Homer Simpson escolant-se en un arbust. El recordeu, oi? Un mem mític! Tant que el mateix Homer l’ha fet servir en un episodi de la famosíssima sèrie. En l’escena que podeu veure sobre aquestes línies, Lisa és a classe de música quan rep un missatge del seu pare dient-li que ha perdut el mòbil. Quan ella li fa veure que no l’ha perdut, que el te a la mà i és des d’on envia missatges, Homer fa servir el gif d’ell mateix ambushant-se (o sigui, ficant-se en a l’arbust) que tant ens agrada. Un gran exemple de l’humor dels Simpson, capaços de riure d’ells mateixos!

Ho prometem: algun dia farem tot un article sobre il·lusions òptiques. Ens encanten! Aquesta és la darrera que ha fet esclatar els caps a la xarxa, creada per Michelle Dickinson, una enginyera de nanotecnologia. Per veure la imatge heu de moure el cap de costat a costat, tot i que alguna gent ho pot veure només tancant una mica els ulls.

Les il·lusions òptiques són un bon exemple que el nostre sistema visual no és infalible. Encara que ens agrada pensar que el que veiem amb els ulls és la realitat, de fet és una construcció de missatges del nostre entorn, ordenats pel nostre sistema visual perquè ho pugui interpretar el nostre cervell. I aquí és on es produeixen les “errades” i, per tant, les il·lusions. Un tema fascinant!

Els dissenyadors de moda Viktor & Rolf van presentar fa poc la seva col·lecció Primavera/Estiu, amb tota una declaració d’intencions. La marca, fundada el 1993 pels holandesos Viktor Horsting i Rolf Snoere, és famosa per fer dissenys avantguardistes. En aquesta ocasió va presentar una col·lecció de vaporosos i enormes vestits romàntics amb volants fets de tul (diuen que van caldre 8 km de roba). El que destacava, però, era el text que hi anava enganxat. Els dissenyadors van explicar: “Aquests textos són eslògans amb el tipus de simplificació típica de les xarxes socials o de les samarretes amb frases. La juxtaposició d’aquests elements aparentment no relacionats és el que crea una expressió de la bellesa surrealista típica de Viktor & Rolf “. Què us semblen? Podeu veure’n molts més d’aquests vestits aquí.

La Baby Chanco és una bebè japonesa que s’ha fet famosa per la seva melena. Amb només un any de vida, la nena te un cabell espectacular per a un bebè. Tant que ja ha fet una campanya d‘anuncis per a Pantene! La marca ha fet un anunci en forma de conte per a nens que narra la seva història, una nena que va néixer amb molt cabell i que els seus pares, en comptes de tallar-li, el deixen créixer. Perquè al cap i a la fi, què té de dolent ser diferent ? Al seu compte d’instagram @babychanco ja te gairebé 400.000 seguidors de les seves fotos, que la consideren kawaii (la paraula japonesa per adorable).

Més històries de robots fent coses. Brian Scassellati, Zhi Xuan-Tan i Jake Brawer, investigadors de la Cornell University, han publicat l’estudi That’s Mine! Learning Ownership Relations and Norms for Robots. Aquests investigadors han desenvolupat un programari que permet als robots reconèixer els objectes que els pertanyen a ells i els que pertanyen a altres robots o a persones. És a dir, desenvolupa el sentit de la propietat en els robots, mitjançant l’ús de regles explícites i l’aprenentatge empíric. Segons Scassellatti, la intenció és continuar estudiant “com construir robots que interactuïn de manera més natural amb les persones”.

I una altra. Nike (sí, ells mateixos) estan col·laborant amb la Nasa per crear unes sabatilles especials i espacials (disculpeu la broma dolenta!). Unes sabatilles que, diuen ells mateixos, “fan que cada passa sigui important”, un tema tant per al bàsquet com per als astronautes (ja sabeu, un petit pas per a l’home i un gran pas per a la humanitat!). Les sabatilles PG3 estan fabricades amb materials que aporten un disseny lleuger i resistent. La tracció circular de la sola està inspirada en els cràters de la lluna. Les sabatilles tenen els colors de l’agència espacials, diferents enganxines oficials i la frase “No em diguis que el límit és el cel quan hi ha petjades a la Lluna”. Una frase que subscrivim!

Això ja comença a semblar un “especial robots”!!! Ara us presentem OroBot, el robot creat per un equip de recerca internacional que ha fer servir la robòtica i la biomecànica per recrear els moviments de l’Orobates pabsti, un vertebrat terrestre primerenc. L’equip, amb membres de la Universitat Humboldt de Berlín, la Universitat Friedrich Schiller de Jena i l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne, va estudiar els fòssils de l’Orobates pabsti, una criatura de quatre potes d’un metre de llargada, i va construir l’OroBOT per provar diversos patrons de locomoció. O sigui, per veure com caminava. Podeu veure l’estudi a la revista Nature i el podeu veure caminant en aquest vídeo.

Ambrosia, una startup americana, cobra 8.000$ per posar a adults sang de gent jove dient que aquest procediment ajuda a revertir l’envelliment i que rejoveneix els òrgans del cos. Al capdavant d’aquesta empresa hi ha Jesse Karmazin, un graduat sense llicència de l’Escola de Medicina de Stanford, que ja ofereix el tractament a Los Angeles, San Francisco, Florida, Nebraska i Texas. L’any 2017, Ambrosia va realitzar un assaig clínic per estudiar què passa quan les venes dels adults s’omplen de sang de gent jove. Els resultats no s’han fet públics, però Karmazin va dir a Business Insider que eren “francament positius”. Les transfusions de sang estan aprovades pels reguladors federals americans, de manera que Ambrosia no necessita demostrar que el tractament tingui beneficis abans d’oferir-los als clients. Segons els responsables d’Ambrosia, des de setembre han infusionat 150 persones d’entre 35 i 92 anys. Trobareu més informació d’aquesta inquietant història a l’article de Business Insider

Bo McCready, director de recerca del Madison Metropolitan School District a Wisconsin, ha creat aquest bonic i molt interessant gràfic que mostra l’evolució dels gèneres al cinema al llarg dels anys, entre 1910 i 2018. No us estranyarà veure la davallada del musical i el creixement dels thrillers. Potser una mica més la gran pujada del documental i de les pelis de terror. Es poden veure les dades any per any. El gràfic es basa en les pel·lícules que són a IMDB. Podeu navegar pel gràfic aquí.

Omar Aqilés un il·lustrador, director d’art i artista digital de Pakistan que ha recreat l’obra de Picasso. A partir de sis de les seves obres gràfiques, Aqil ha creat el projecte Mimic, on reinterpreta l’obra de Picasso per crear les seves pròpies obres en 3D. Podeu veure la comparativa de les obres a la seva pàgina de Behance.