El món del cinema ha begut de moltes fonts per a crear les seves històries. Coneixem pel·lícules basades en llibres, en còmics, en cançons i fins i tot “en fets reals”. Però també hi ha unes quantes pel·lícules que han estat creades a partir de personatges i històries de videojocs. Voleu conèixer-les? Us en portem les millors, les pitjors i les que arribaran properament!
Les produccions que estem esperant
Sonic arribarà d’aquí a un any a la gran pantalla amb una pel·lícula interpretada per actors reals, entre ells Jim Carrey com a el malvat Professor Eggman, i ja podem veure a través del pòster oficial la nova (i polèmica) imatge de l’eriçó blau.
Internet, evidentment, ha explotat (negativament) davant l’impacte del nou aspecte realista que li han donat al mític personatge dels videojocs: per començar Sonic és pelut, una decisió que segons Tom Miller, productor executiu del film, és el primer pas per acostar-lo a la vida real i assumir que al cap i la fi Sonic the Hedgehog és un animal. Un altre aspecte que ha cridat l’atenció dels seus fans són les sabates, que encara que comparteixen el color vermell identificatiu de sempre, no semblen les que et compraries per anar a córrer una marató, i això no beneficia al nostre heroi. La gran incògnita són els ulls, cosa que terroritza i dona esperances a parts iguals a l’hora de conèixer com serà finalment la seva cara (acostumats tota la vida a veure la mateixa, és aquí on hi ha el veritable perill).
Tot aquest rebombori ens recorda el que va passar farà gairebé un mes amb molta més força: el tràiler de la pel·lícula Pokémon Detectiu Pikachu. Sembla que s’està posant de moda portar als personatges més icònics dels videojocs a la gran pantalla de la forma més realista possible, i fixeu-vos si és realista que Pikachu ha passat a convertir-se en un detectiu de la policia que parla com qualsevol de nosaltres (amb la veu de Ryan Reynolds). L’avanç de la pel·lícula va ser una mostra evident de les ganes i l’expectació que tenien els aficionats d’arreu del món de veure una adaptació de la popular franquícia a l’acció real: en 20 hores el tràiler tenia més de 13 milions de reproduccions, eclipsant per complet el primer avanç de l’esperadíssima quarta part de Toy Story.
Però encara millor que el tràiler són les reaccions de tota la comunitat a través de les xarxes socials i els mems que ha provocat la nova imatge (molt bufona, per cert) del petit ratolí elèctric. Vosaltres que preferiu: Pikachu Deadpool o Deadpool Pikachu?

No son poques les produccions cinematogràfiques basades en videojocs que estan actualment en desenvolupament, sembla ser que per fi la indústria ha trobat el potencial que aporten els videojocs i ara vol exprimir-ho al màxim. Entre els grans títols destacats que arribaran a la gran pantalla trobem noms com The Division d’Ubisoft, un argument de Tom Clancy on no falta l’acció, una Nova York post-apocalíptica i el perill per la supervivència de la raça humana. David Leitch, director de Deadpool 2, estarà a càrrec de la direcció amb Jake Gyllenhaal i Jessica Chastain com a protagonistes.
Capcom tornà a repetir després de la saga de pel·lícules de Resident Evil i aquest cop canvia els zombis per monstres. Així és, Monster Hunter és la nova proposta de la mítica empresa de videojocs per fer-se un lloc en el panorama fílmic, i arriba amb molta força. La producció de Paul W. S. Anderson, que ja compta amb experiència adaptant videojocs al cine, ve de la mà de grans estrelles com el primer Hellboy, Ron Perlman, i Mila Jovovich amb qui torna a treballar després de Resident Evil.
Five Nights at Freddy’s, Nuke Dukem o Metal Gear Solid són algunes altres de les grans propostes que hi ha sobre la taula. Encara no han revelat prou informació com per mantenir als fans enganxats al ordinador refrescant la pantalla a l’espera de noves noticies, però encara així no deixen de ser títols que creen una gran expectació entre el públic.
Les sèries tampoc es queden curtes! A la comunitat gamer els va explotar el cap quan van escoltar que The Witcher tindria una adaptació com a sèrie de Netflix amb la intenció de ser la competidora de Game of Thrones. Sembla impossible, oi? Doncs la saga literària de de Andrzej Sapkowsky no te res a envejar de les aventures de George R.R. Martin. També ens presenta un món fantàstic ple de entramats polítics, relacions amoroses, personatges carismàtics i dracs. I tal com la sèrie de HBO va donar la fama que és mereixia a la Cançó de Gel i Foc, la trilogia de videojocs de The Witcher va fer el mateix amb les novel·les poloneses. Encara que la show runner, Lauren Schmidt Hissrich, ha confirmat que la sèrie adaptarà la història dels llibres, és inevitable no inspirar-se en els videojocs que van donar forma a tots els personatges i escenaris. La sèrie ja està en desenvolupament i ja hem pogut veure quins actors interpretaran als protagonistes, on qui més ha cridat l’atenció és l’exSuperman, Henry Cavill, que es ficarà dins la pell del bruixot Geralt de Rivia, l’estimat protagonista.

Eviteu apropar-vos a aquestes pel·lícules!
Potser parlar de les produccions que estan en desenvolupament, com hem fet fins ara. convida a emocionar-se per les expectatives que ens pot crear el pensar en reviure les experiències dels nostres videojocs preferits en una sala de cinema. Però malauradament en la majoria d’ocasions en que aquests dos mons s’han unit no han parit gaire bones obres així que la gent ja està preparada pel que pugui venir. La mediocritat del guió, la poca fidelitat a l’original o simplement uns resultats i uns efectes de baixa qualitat han provocat que no siguin pocs els videojocs que hagin quedat malparats per culpa de la penosa adaptació. Voleu recordar alguns casos? Agafeu-vos fort a la cadira:
Super Mario Bros (1993)
Si, una de les franquícies més importants del món dels videojocs va tenir la seva adaptació cinematogràfica i si ni no ho sabies és o perquè el pas del temps s’ha encarregat d’amagar-la molt bé o simplement perquè has fet un esforç mental per esborrar-la de la teva memòria per sempre. Si es així ho sentim però havíem de mencionar-la. En aquest llargmetratge els germans Mario i Luigi viatgen a una realitat paral·lela habitada per dinosaures a rescatar a una adorable paleontòloga anomenada Daisy. En resum, una pel·lícula que adapta lliurement (molt lliurement) el Regne Xampinyó del joc de plataformes, i si no busca a Google com recreen als típics Goomba.

Street Fighter: L’Última Batalla (1994)
Aquesta va ser la primera adaptació del mític joc de lluita (per desgracia van fer-ne més) i únicament és fidel en el títol i l’aspecte d’alguns personatges. Tota la resta és una anada d’olla d’Steven E. de Souza que s’inventa el currículum de tots els personatges superant el límit del ridícul. Ryu i Ken, els protagonistes del joc? Uns lladres estafadors! Els periodistes, malvats que fan riure o monstres genètics producte d’un científic boig. La pel·lícula gairebé podria estar valorada com una comèdia: més val riure i veure-la com una paròdia, que plorar en pensar com han torturat els personatges…

Doom (2005)
Si el famós Doom fluixejava en algun aspecte era en el seu apartat narratiu, motiu per el qual Andrzej Bartkowiak podria haver aprofundit una mica més en allò que portava a un grup de marines a viatjar a Mart. Però si tot hagués sortit bé no estaríem parlant d’aquesta pel·lícula. El film va acabar sent una suma d’acció sense sentit, clixés, algun ensurt, personatges estereotipats i unes ganes colossals de llençar la peli a la paperera.

El repertori de catàstrofes és molt alt (Tekken, Double Dragon, Mortal Kombat, Dead or Alive…) i no volem amargar més a ningú amb una llarga llista de vergonyoses adaptacions.
Però també hi ha hagut bones adaptacions!
A conseqüència acabarem amb algunes pel·lícules que sí han sabut plasmar l’essència d’un videojoc o almenys no ens han decebut. Aquí us deixem algunes recomanacions per anar escalfant els motors aquest hivern esperant les adaptacions que sortiran el 2019:
Silent Hill (2006)
Una de les pel·lícules més fidels a l’hora de recrear el videojoc, aconsegueix transmetre les mateixes sensacions que el famós joc de terror de Konami a través de la seva fotografia i BSO, del mateix compositor que als videojocs, Akira Yamaoka. Una obra que segurament no passarà a la història com a referent del cinema de por, però almenys deixa un resultat més que satisfactori.

Prince of Persia: The sands of time (2010)
Jake Gyllenhaal aconsegueix interpretar dignament el protagonista de la sèrie de videojocs Prince of Persia en aquesta adaptació de la seva entrega més reeixida. Una experiència entretinguda carregada d’acció i aventures acompanyada per una BSO èpica més que notable.

Warcraft: The beginning (2016)
Duncan Jones, el fill de David Bowie, aconseguia el 2016 dirigir l’inici de l’univers de la importantíssima franquícia de Blizzard, Warcraft. La fidelitat al joc, els efectes especials i l’accessibilitat per a tothom que no conegui la seva història són els punts claus per assegurar una bona estona davant de la pantalla.

Ratchet & Clank (2016)
Els carismàtics personatges Ratchet i Clank saltan a la gran pantalla per conèixer els seus origens. Una aventura que, encara que no supera els videojocs, fa gaudir tant a nens com a fans veterans de la franquícia de PS2.

Castlevania (2017-Actualitat)
Si prefereixes passar més temps davant de la pantalla i t’has passat al món de les sèries també tenim una proposta que des de 2017 forma part del catàleg de Netflix. Es tracta de l’adaptació animada de Castlevania, la sèrie de videojocs de fosca fantasia medieval de Konami. Curta (12 episodis en 2 temporades) però intensa, i que ha gaudit de una bona recepció tant per part dels fans com de la gent que no havia jugat mai al joc.

Tomb Raider (2018)
Aquest any es va estrenar l’adaptació del joc de 2013 Tomb Raider que començava de nou les aventures de Lara Croft, allunyat de les pel·lícules protagonitzades per Angelina Jolie, que no han gaudit mai de molt afecte per part dels fans. La interpretació de la talentosa Alicia Vikander i alguns secundaris fan d’aquesta nova pel·lícula una proposta interessant i, sobretot, molt entretinguda.

Sergi Palomo
És certament una relació catastròfica si va dels videojocs al cinema, en canvi, hi ha grans jocs basats en pel·lícules. Queda clar que els videojocs són l’art total. Si Wagner hagués nascut ara, es dedicaria als videojocs.
Bona reflexió! I bona idea! Farem un article de videojocs basats el pel·lícules. Gràcies!!!