10 notícies de novembre que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1⃣▶ La BBC va publicar recentment un vídeo en què el seu presentador de notícies Matthew Amroliwala apareixia en pantalla parlant en perfecte castellà, xinès mandarí i hindi. El curiós del cas és que Amroliwala tan sols parla anglès. Això és una nova forma de deep fake, la possibilitat de crear un doblatge en el qual ni l’ull més expert pugui detectar cap error en la sincronització entre so i llavis perquè els llavis s’adapten per ajustar-se a la pronunciació. Això farà que el rostre de qualsevol famós (actrius i actors, presentadores de televisió…) parlen diferents idiomes sense que els espectadors puguin veure que no són realment ells.

La BBC va col·laborar per aquest projecte amb la companyia britànica Synthesia. Només van necessitar gravar un vídeo que enregistrés tots els moviments facials del presentador, un altre llegint el text a traduir, i un altre més protagonitzat per un doblador per cada llenguatge a què es volgués traduir el text en qüestió. Els tècnics de Synthesia van entrenar una xarxa generativa fins que li van ensenyar a produir imatges fotorealistes de la cara d’Amroliwala, que van permetre donar forma als ‘deep fakes’ de doblatge. Finalment, per donar vida a la cara digital, tant l’expressió facial com la pista d’àudio es transfereixen a la nova cara digital, en un procés anomenat digital puppeteering.

Com en tantes coses que us expliquem, aquí el debat està en les implicacions ètiques de l’ús d’aquest sistema. Aquesta tècnica de síntesi d’imatges es coneix més popularment com ‘Deepfake’ (barreja d’aprenentatge profund i de mentida). La tecnologia té potencial tant per a usos creatius com maliciosos. En aquest vídeo podem veure Barak Obama dient unes frases que ell no ha dit mai.

Aquí podeu veure un exemple d’aquest sistema de doblatge:

2⃣▶ A començaments d’any us vam explicar quines serien les tendències en tecnologia i innovació per a aquest 2018. I una de les relacionades amb el camp de la salut ja s’ha fet realitat, amb tot el debat que ja us dèiem que aixecaria. Estem parlant de l’enginyeria genètica. Us dèiem: “Les tècniques d’edició i modificació genètica amb una tecnologia coneguda com a CRISPR portarà un gran canvi a totes aquelles malalties genètiques però obrirà un nou debat ètic: què passa si volem que els nostres futurs fills siguin més alts, amb determinat color d’ulls o de pell?” Aquest mes de novembre s’ha sabut que uns científics xinesos han aplicat aquesta tècnica a uns embrions humans i, cosa que no havia passat fins ara, els han implantat en una dona de manera que aquest mes de novembre han nascut un parell de bessones, Lulu i Nana, modificades genèticament per ser ressistents al virus del VIH. El responsable és He Jiankui, un investigador de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud , situada a Shenzhen, Xina, que va utilitzar la tècnica CRISPR / CAS9 que permet als científics fer un “tallar i enganxar” amb l’ADN, eliminant gens i substituint-los per d’altres. Com us dèiem, no és el primer cop que s’utilitza aquesta tècnica però mai fins ara s’havien reimplantat en un úter matern per portar a terme l’embaràs.

Més d’un centenar de científics xinesos han fet pública una carta oberta criticant aquesta pràctica i considerant-la una temeritat per les conseqüències que podria tenir. La Comissión Nacional de Salut xinesa ha obert una investigació per trobar possibles irregularitats en el procediment i la universitat ha publicat un comunicat on afirma que no sabia res d’aquest projecte, que el científic tenia una excedència i que no va realitzar les proves dins la universitat.

Aquesta manipulació genètica ha obert un debat ètic. Es pensa que, tot i que no hi ha proves que ho demostrin, les bessones podrien ser un cas de mosaïcisme, és a dir, organismes que tindrien cèl·lules de l’organisme amb composicions genètiques diferents, el que podria generar una malaltia autoimmune. De fet, es considera que aquesta manipulació no tenia com a finalitat curar una malaltia sinó crear éssers humans diferents, i ja hi ha hagut qui ho ha comparat amb Gattaca, una pel·lícula de ciència ficció on les persones que no són perfectes (gràcies a manipulacions genètiques) són marginades socialment.

El científic a càrrec d’aquest naixement ha publicat aquest vídeo:

3⃣▶ Altres vegades us hem parlat d’algoritmes, i més concretament d’algoritmes predictius. És el que fa servir, per exemple, Netflix per saber quina serà la propera sèrie a la qual t’enganxaràs. Però els algoritmes predictius poden servir per moltes coses. Un interessant article de World Economic Forum parla d’un important debat que s’ha obert darrerament sobre el tema de la justícia predictiva. S’estan creant noves empreses que ofereixen els seus serveis predictius als tribunals en forma d’algoritmes d’avaluació de riscos que estimen la probabilitat de reincidència dels delinqüents. El tema és que els algoritmes aprenen a partir dels humans, i s’ha detectat que hi ha un fort biaix racial en l’aplicació de les Lleis. Les avaluacions algorítmiques qualifiquen els acusats negres com a futurs criminals el doble que els acusats blancs. Això és causat perquè els models d’aprenentatge automàtic són tan fiables com les dades que s’hi entren. Per poder entendre millor com es crea aquest biaix us recomanem aquest vídeo de Google on ho podem veure en el cas de què considera la màquina que són sabates a partir de diferents dibuixos. Per tant, els models d’aprenentatge automàtic són tan fiables com les dades amb què s’entrenen. Si les dades estan esbiaixades, les desigualtats i els biaixos injustos no només es repliquen sinó que s’amplifiquen.

4⃣▶ Una nova estafa ens acaba de sorprendre. Resulta que hi ha gent que estafa amb Google Maps. Com? Amb la informació que l’app mostra quan busquem una botiga o una empresa: dades, horaris, ressenyes i altra informació diversa. Ah, i com contactar. Per tant, el telèfon. Els estafadors canvien el telèfon real del local per un que puguin agafar ells. Quan això es fa en la informació d’un banc ja tenim tots els ingredients.

Abhijit Tomar, desenvolupador de programari en Microsoft, va donar la veu d’alerta al seu bloc explicant que van veure que havien desaparegut 9.000 rupies índies (uns 112€) després d’haver trucat al banc, o millor dit, després de creure que ho havien fet. Investigant què havia passat es van adonar que el número de telèfon associat al banc a Google Maps era fals, i que en trucar a aquest telèfon una persona es feia passar per empleat del banc. Aquesta persona va demanar el número de la targeta de crèdirt i el nombre de seguretat CVV.

Aquesta estafa funciona des de fa aproximadament un mes, segons la Policia de Maharashtra (Índia).

Comentaris

5⃣▶ Sembla ser que Netflix començarà a posar en marxa formats per tal que l’audiència pugui decidir el final d’alguns capítols especials. Segons Bloomberg, ho faran ni més ni menys que amb Black Mirror. Per si algú no coneix Black Mirror, us direm que és una sèrie de ciència ficció (o això voldríem pensar) que explora les implicacions socials de la tecnologia. La cinquena temporada està previst que arribi aquest mes de desembre.

Netflix ja ha testejat el sistema “tria la teva aventura” amb una sèrie d’animació per a nens, El Gat amb Botes. Al cap d’un parell de mimuts de començar, cada espectador pot decidir contra qui lluita el gat boxejador. Després de veure què passa, l’espectador pot tornar enrere i triar l’altra opció.

Amb una barreja de videojocs i televisió tradicional, Netflix vol crear una fòrmula que s’apliqui a un gran nombre de sèries. I en relació amb el mon dels videojocs, Netflix està treballant en una sèrie d’animació basada en Minecraft. En un principi ho estava treballant amb Telltale Games, que fa poc ha anunciat que tancaven l’empresa. Tot i així, la sèrie està pràcticament acabada i està previst que es llenci ben aviat.

6⃣▶ Us hem parlat d’intel·ligència artificial en diverses aplicacions, algunes de les quals ens provoquen dubtes o directament una certa por. Però la IA també es pot fer servir per causes interessants i importants.

Les Nacions Unides han declarat el 2019 l’Any Internacional de les Llengües Indígenes per tal de conscienciar de la difícil situació de les llengües en perill de desaparició. A través del llenguatge, la gent conserva la història, els costums i les tradicions de la seva comunitat, la memòria, les formes úniques de pensament, significat i expressió. El llenguatge és fonamental per la protecció dels drets humans, el bon govern, la construcció de la pau, la reconciliació i el desenvolupament sostenible”, tots aspectes bàsics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Jason Lovell estava aprenent la llengua indígena de Nova Zelanda, te reo Māori, però no tenia a ningú amb qui practicar, així que va cofundar Reobot, un xat de Facebook Messenger que funciona amb Watson, la intel·ligència artificial d’IBM que comprèn i respon als usuaris en ambdues llengües, maorí i anglès. Fins i tot si els usuaris fan errors tipogràfics o ortogràfics, Reobot el xat de connexió de Lovell no té cap problema per entendre-ho i ajudar els estudiants a desenvolupar la seguretat i la fluïdesa amb més rapidesa.

Hi ha altres exemples de com es fan servir tècniques d’IA per aprenentatge de llenguatges en perill d’extinció en aquest article.

7⃣▶ La Fundación Descubre i la Universitat de Granada han creat un projecte de ciència ciutadana, MonuMAI, per apropar la gent als estils artístics de l’Andalusia Medieval i l’Edat Moderna, que són els que més han contribuït a la gènesi dels centres històrics andalusos. Aquest projecte uneix patrimoni, matemàtiques i intel·ligència artificial i es pot participar a partir d’una aplicació.

Els participants en el projecte veuen diverses imatges de patrimoni arquitectònic de diversos estils artístics (barroc, renaixement, mudèjar, etc.) i hauran de classificar l’estil del monument de la imatge. A continuació es passen les mateixes imatges al sistema MonuMAI perquè també en faci la classificació i es comparen resultats.

L’objectiu del projecte és entrenar l’algoritme a identificar amb precisió els diferents estils arquitectònics que apareixen a la fotografia d’un monument. També descobrir si hi ha una tendència a definir com més belles unes proporcions sobre altres i investigar sobre el secret matemàtic de la bellesa dels monuments.

8⃣▶ Ja fa molts anys del que es va dir “la cursa de l’espai”, quan els Estats Units i la URSS lluitaven per veure qui arribaria abans a la Lluna. Ara, quan sembla que és Elon Musk qui ha pres el relleu de l’intent d’anar a Mart, la NASA ha publicat un vídeo on expliquen que volen situar humans vivint de forma permanent a la Lluna i després anar més enllà, cap a Mart. En aquest vídeo es diuen frases com: “Hem fet passes gegantines i hem deixat la nostra petja al cel. Ara estem construint el proper capítol, tornant a la lluna per quedar-nos-hi, i preparant-nos per anar més enllà. Som la NASA, i després de 60 anys, estem tornant a començar.”

9⃣▶ I seguint aquesta notícia, fa pocs dies la sonda Mars InSight de la NASA ha aterrat a la superfície del planeta vermell. Un cop allà, va obrir els seus panells solars i va enviar les primeres fotos (Space.com). Després de l’eliminació de la capa de pols aixecada en l’aterratge, la sonda va enviar a la Terra una imatge clara del paisatge marcià. Ara posarà en marxa els diversos equips d’estudi del planeta vermell, com un sismògraf i una mena de talp que mesurarà la temperatura interna del planeta. Aquí podeu veure més imatges del planeta enviats per la sonda espacial. I també podeu veure en aquest vídeo la divertida i entusiasta reacció de l’equip de la NASA encarregat del viatge un cop InSight va tocar terra. “És com si estiguéssim celebrant un gol” van dir els protagonistes del ball (bé, ells en van dir touchdown, la jugada del futbol americà).

🔟▶ Un estudi de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia acaba de fer algunes observacions sobre l’impacte de les impressores 3D en el cos humà. Aquest institut ha analitzat la composició de l’aire en un espai tancat on hi ha una impressora 3D. El resultat és que les impressores expulsen partícules extremadament fines que poden ser inhalades pels humans, però un cop són als pulmons no poden tornar a sortir. Els estudis realitzats ja han trobat més de 200 compostos diferents tots ells perjudicials per al cos humà. Aquestes partícules, derivades del plàstic, són cancerígenes i irritants per als pulmons. Per contrarestar això hi ha una sèrie de recomanacions, la principal fer servir la impressora en un entorn ventilat. Trobareu més informació en aquest article.

 

 

 

 

 

 

Marisol López

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.