El dimarts 20 de novembre l’equip de cultura digital vam assistir a la jornada organitzada per Barcelona Tech City titulada Desvirtualizant la Realitat: VR, AR, MR. Dins les instal·lacions de l’antiga Fàbrica Estrella Damm van poder gaudir de diverses xerrades de professionals del sector, una taula rodona on compartien els seus punts de vista i finalment vam poden provar alguns dels projectes de les empreses presents. Ens va semblar tan interessant l’experiència que hem volgut compartir tot allò més rellevant. Aquí teniu un resum de la jornada!
Una història personal de l’evolució de la VR per Josep M Ganyet
Qui va obrir la llauna de l’esdeveniment va ser Josep Maria Ginyet, CEO de l’agència de disseny digital Mortensen. Ell va donar a la seva xerrada un accent d’allò més personal, compartint les seves vivències i experiències amb el tema, per tal d’entendre l’evolució que han fet les realitats alternatives al llarg del temps. Al 1994 Josep Maria funda la seva primera empresa per internet, Art Virtualis, i a través d’alguns dels seus viatges coneix les possibilitats de la realitat virtual dins del disseny i modelació d’arquitectures, posant-ho a la pràctica en grans obres arquitectòniques con les torres de la Vila Olímpica. En el moment de visitar l’estructura real, tot li era conegut, ja havia caminat per aquell terra i observat les seves parets però a través d’un ordinador. Les realitats alternatives ens poden fer canviar la nostra relació amb l’espai.
Uns altres exemples que li van transmetre aquesta sensació van ser poder jugar al famós videojoc Doom a través d’un casc de realitat virtual i l’experiència de estar en una muntanya russa virtual (tothom ho ha provat, sí). Aquestes aplicacions per a realitat virtual, gaming i experiències sensitives són les més populars, però les realitats virtuals ens ofereixen moltes més opcions: ens poden canviar la vida, però encara no hi ha les eines necessàries per fer-ho. Ens trobem en un moment que es pot comparar amb l’estrena de la primera pel·lícula sonora, El Cantant de Jazz: no tots els cinemes estaven preparats per aquest avanç tecnològic, i no tothom va poder gaudir-lo. En Josep Maria Ganyet ens destaca tres experiències:
1. Portal de Shared Studios. Aquests portals son espais equipats amb tecnologia audiovisual immersiva on la persona que entra es troba cara a cara amb algú d’un altre portal en directe a l’altra punta del món en directe, com si fossin a la mateixa habitació. Una manera de conèixer i aprendre interaccionant i parlant amb persones d’una manera molt propera.
2. Entrevistes a supervivents de l’holocaust. La University of Southern California juntament amb la Fundació Shoah estan desenvolupant una manera de mantenir viva la memòria dels últims supervivents de l’holocaust, amb tècniques hologràfiques, per a les futures generacions. Aquest efecte hologràfic s’ha aconseguit gràcies a la gravació des de diversos angles de la persona explicant la seva experiència, una imatge que serà després projectada amb un aparell anomenat Light Stage. El primer testimoni interactiu, Pinchas Gutter, és un home de 80 anys que va viure la seva adolescència dins un camp de concentració nazi a Polònia.
3. “The Machine to be Another” de la Universitat Pompeu Fabra. Gràcies a aquest original projecte i les ulleres Oculus Rift de VR tenim la possibilitat de veure’ns a través dels ulls d’un altre. Un experiment senzill on dues persones es posen les ulleres, sincronitzen els seus moviments i veuen allò que veu l’altre. Canviar de cos! D’aquesta manera aquest projecte pretén comprovar com seria canviar de sexe sense intervencions quirúrgiques, experimentar i conèixer malalties que afecten la forma física com l’anorèxia o l’obesitat, o entendre a reconèixer els símptomes d’un infart (tots aquests són casos que han experimentat). Per tant, l’objectiu d’aquest projecte és donar resposta a la premissa que tothom s’ha fet alguna vegada: si fossis jo m’entendries millor.
La revolució de la interfície segons Pere Pérez
La segona xerrada va venir de la mà de Pere Perez, CEO de Visyon, una empresa que impulsa la innovació i creativitat a través de les realitats augmentades i virtuals. Dona servei a empreses en diversos àmbits: entreteniment, màrqueting, formació, processos productius… En Pere va exposar la problemàtica de les tecnologies emergents a la actualitat i quins son els canvis que necessita la indústria per fer possible un mon on la realitat virtual estigui integrada en les nostres vides.
Des de la revolució informàtica ens hem centrat en una única interfície: les pantalles digitals de 2D planes de diferents mides. Però en els últims cinc anys hem vist el naixement de la revolució de la interfície, que són la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta, però, en canvi, ens hem conformat amb la tecnologia més tradicional. Per a la fase de creixement i acceleració d’una nova tecnologia hi han 4 controladors que són claus:
- L’economia digital, que ha canviat per complet les forces matrius en el món corporatiu.
- El cicle de vida del producte es fa cada vegada més curt, però augmenta les vendes.
- El crowdsourcing, plataformes de col·laboració per internet que permeten un fàcil accés al desenvolupament d’un producte.
- Els desenvolupament dels productes canvia de creixement lineal a creixement exponencial.
La realitat tecnològica alternativa es troba en aquesta fase, i és possible crear i modificar eines per fer possible la creació d’aquest contingut, però el mercat encara no està preparat i patim el risc de l’estancament tecnològic. Podem comparar aquesta situació amb una passarel·la de moda. Mostrem curiositat per els dissenys nous, podem inclús arribar a provar-los, però acabem comprant la mateixa roba. Amb la realitat tecnològica alternativa ens passa de la mateixa forma, posar-nos unes ulleres i semblar que som en un espai diferent, ens pot cridar l’atenció, però no fem el pas de de integrar-ho en el nostre dia a dia. Creiem que per haver vist l’aplicació de la muntanya russa en VR ho hem vist tot, però això és caure en el error: la VR, AR i MR té moltissimes més aplicacions.
I diverses demostracions de projectes de VR i tecnologies immersives
Finalment hem conegut l’opinió de diverses empreses professionals dins del sector en una la taula rodona moderada pel consultor d’estratègia de marca i comunicació digital Frederic Sanz. Les empreses participants han creat diverses eines o aplicacions per a les realitats tecnològiques alternatives i ens han explicat la seva funció a través de diverses demos:
Ignasi Capellà de Broomx Technologies
Broomx crea les eines més avançades per gaudir de la realitat virtual en espais reals. Imagines fer turisme o viure un concert des de la teva habitació: Broomx és capaç de fer-ho! A través de l’aplicació MK Player360 mostra aplicacions interactives de VR a 360º en una pantalla sense marcs: les mateixes parets.
Christina Engebak de The Dream VR
Dream VR és la plataforma de distribució més àmplia i multi-plataforma del mon que permet experiències immersives des de qualsevol dispositiu (Smart TV, VR Gear, Smartphones, etc.) Volen ser la televisió del futur, ja treballen amb empreses com el Real Madrid, emetent els seus partits a 360º en realitat virtual. Sembla que ets dins el camp!
Jordi Valls de Mentor-VR
Mentor-VR és una plataforma i a la vegada una empresa productora centrada en continguts empresarials i de formació amb l’última tecnologia de realitat virtual.
Defensen la realitat virtual com a una eina útil perque les empreses siguin més productives, es comuniquin millor i conreïn el coneixement dels seus empleats ajudant-los a créixer.
Andreu Bartoli de Soccer Dream
Soccer Dream és la primera plataforma de formació de realitat virtual per accelerar l’aprenentatge de la intel·ligència futbolística i augmentar el rendiment del jugador en aquest camp. Es centren en les habilitats clau del futbol: percepció, anticipació i presa de decisions. Dissenyen un pla de formació personalitzat per a cada jugador i mesuren i fan un seguiment de la millora en el temps. Tot un entrenador de futbol virtual.
La realitat virtual o augmentada no només es gaming i experiències. La famosa experiència de la muntanya russa no es el límit de les seves possibilitats. Les seves aplicacions poden canviar la manera de fer les coses, els negocis, el dia a dia… Si ben és cert que el mercat encara no és prou madur a l’hora de vendre les noves realitats tecnològiques, sí que ho és en software i tecnologia, capaç de crear i formar les eines necessàries. Pot aplicar-se a l’educació, VR com a aprenentatge cognitiu, com a complement de rehabilitació a clíniques i hospitals, com a màrqueting i publicitat… Tot està en procés i els números apunten a que serà una industria milionària. Només falta integrar-la a la societat. Per tant, si proveu algun cop unes ulleres de realitat virtual penseu que no és el futur: és el present.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
