Fresc & Freak: juliol’18

El 17 de juliol se celebra el World Emoji Day, una celebració tan estranya (i probablement innecessària) com qualsevol altra. I perquè aquest dia? Perquè si mireu bé l’emoji del calendari en els vostres telèfons mòbils veureu que el dia que marca és el 17 de juliol  .

El cas és que és el dia en que Apple presenta els emojis que tindrem als nostres telèfons a la propera actualització. Enguany les 70 noves icones que han entrat a formar part de la selecció són tan diverses com la gent pèl-roja, l’enciam, la cara d’estar congelat, animals com el canguro, el paó real i la llagosta, el nazar o ull de la sort de Turquia i el símbol d’infinit (com hem pogut viure sense ell!!!!). Haurem d’esperar a la versió 12 d’iOS, però aquest hivern ja podrem dir que tenim molt de fred amb una sola imatge, i els amics pèl-rojos deixaran d’estar discriminats a les converses d’emoticones!!!

The Weather Channel no és només una de les apps més útils al teu mòbil per conèixer quin temps farà. Als Estats Units és un canal de televisió que emet, efectivament, previsió del temps. Ara s’han unit a l’empresa The Future Group per oferir les dades del temps mitjançant realitat mixta immersiva on es combinaran 360 HD de vídeo i elements de realitat augmentada i virtual que es modificaran gràcies a la informació en temps real. La intenció és crear noves experiències en la visualització de la previsió del temps, millorar la comprensió dels fenòmens meteorològics i els seus impactes en la seva vida quotidiana.

Els espectadors podran veure  tornados hiper-realistes, tempestes i huracans a l’estudi en temps real. The Future Group utilitzarà la seva tecnologia Frontier amb Unreal Engine, una eina que es fa servir per al desenvolupament de videojocs.

Aquestes estranyes ulleres que veieu a la fotografia, dissenyades per Citröen en col·laboració amb l’estudi de disseny 5.5, tenen com a objectiu acabar amb el mareig al cotxe. I es diuen Seetröen (les ulleres són lletgetes però el naming és immillorable).

Si sou de la gent que es mareja (llegint o només mirant per la finestra) entendreu com d’interessant és que se n’hagi trobat una solució al que s’anomena cinetosi. Com funcionen? Us han dit alguna vegada quan us maregeu que mireu un punt a l’horitzó i us concentreu en ell per no marejar-vos? Aquestes ulleres no tenen lents, sinó anells farcits de líquid en moviment que recreen la línia de l’horitzó. La nostra ment es centra en aquesta línia com una referència i evitem el mareig. Funciona en el 95% dels casos i les podeu comprar a la web de Citröen per 99€.

Aquest vídeo explica molt bé com funcionen!

Una notícia que ens sap molt de greu: Honda retira el seu robot Asimo. Un dels robots humanoides més adorables, amables i divertits que hem pogut anar veient aquests darrers anys. Diuen que volen centrar-se en robots per a infermeria i transport en carretera. Asimo va ser el primer robot que va caminar sobre dues cames. Es va començar a dissenyar els anys 80 però no el vam poder veure fins el 2000. És un robot capaç de reconèixer objectes en moviment, determinar la distància i la direcció dels objectes, interpretar ordres de veu i gestos humans i navegar de forma autònoma. En el seu temps de vida ha jugat a futbol amb el President Obama, i ha tingut un grup de ball (no us perdeu el vídeo)

Aquesta espectacular moto, que sembla sortida d’Akira, és la Vision Next 100, de BMW. Va ser presentada el 2016 dins dels actes del centenari de l’empresa. Amb la mirada a 2116, la moto de la marca alemanya, amb unes rodes enormes, compta amb un sistema d’autobalanceig que impedeix que el motorista caigui. A més, el motorista porta un vestit intel·ligent que, entre d’altres detalls, modifica la temperatura o vibra per avisar d’informació en la navegació o si hi ha perill. A més, un sistema anomenat FlexFrame permetria doblar el bastidor per facilitar els girs. En principi, només un somni, però forma part d’una mirada sobre les motos autoconduïbles que sembla estranya per als fans de les motos. Yamaha ha creat la MotoroiD, un model elèctric capaç de moure’s i mantenir l’equilibri per si sola. La versió de proves obeeix ordres simples com “vine” o “atura’t”, però Yamaha aspira que sigui capaç de circular per ella mateixa, anar a buscar el seu propietari i portar-lo a un destí predeterminat sense que aquest intervingui en el pilotatge. La interacció entre ambdós serà mitjançant ordres de veu o tàctils.

Altres vegades us hem parlat de la possibilitat de viatjar a l’espai com a turistes. Ara, Virgin Galactic vol posar en marxa en un parell d’anys un servei de vols espacials suborbitals (vols a 100 km d’alçada que no arriben a envoltar tota l’òrbita) per a turistes que es llançarien des d’un cosmòdrom a Itàlia. Virgin Galactic ha arribat a un acord amb dues de les companyies aeroespacials més grans d’Itàlia, la companyia SITAEL i ALTEC, una empresa público-privada propietat de l’Agència Espacial Italiana i de Thales Alenia Space.

Aquest no és el primer projecte d’aquest estil de Virgin Galactic, que afirmen que podrien fer realitat el seu primer servei comercial per als turistes en els propers 12 mesos des del cosmòdrom Spaceport America, a New Mexico. Unes 700 persones ja han reservat un seient a 250.000$ el bitllet. La llista d’espera és enorme. Una persona que comprés un bitllet avui hauria d’esperar fins 2021 per poder pujar a l’avió.

En línia amb tot això, el director general de la companyia, George Whitesides, ha parlat de viatges intercontinentals d’alta velocitat entre els dos cosmòdroms en un futur proper.

Rolls-Royce, la casa de cotxes de luxe, també es passa a la innovació en el transport. La seva idea, presentada a presentat a la fira d’aviació Farnborough International Airshow de Londres, és un taxi volador per transportar 5 persones a 400km/h. De moment només és un prototip però volen que sigui realitat el 2020. Te una autonomia de 800 km i el seu sistema d’aterratge i enlairament permet que ho faci des d’un aeroport o un heliport normal i no calgui una infraestructura especial.

Carl Warner és un artista visual que utilitza elements de menjar per crear paisatges comestibles que semblen estranyament familiars. Una sèrie d’obres sota el títol Foodscapes que va començar el 1998. A hores d’ara, Warner ha elaborat una gran quantitat de paisatges que utilitzen aliments. Cada “foodscape” es construeix manualment a l’estudi de Warner a Londres. L’artista dibuixa la composició i després treballa amb un equip de fabricants de models i estilistes d’aliments durant dos o tres dies per construir cada conjunt. No te’ls menjaries?