E3, la gran fira de videojocs que se celebra cada juny a Los Angeles, ha tornat a omplir-nos de notícies sobre quins seran els videojocs a què jugarem d’ara endavant. Us hem fet un resum de les principals novetats! Ens acompanyeu per la fira?
E3 és l’abreviatura amb la qual es coneix popularment a l’Electronic Entertainment Expo, una macro fira de videojocs que es celebra des de l’any 1995 a Los Angeles (amb un breu parèntesi de dos anys a Atlanta) i que funciona com el gran aparador de la indústria internacional de l’oci digital, on els pesos pesats del sector intenten enlluernar amb els jocs que jugarem les properes temporades. Es tracta d’un esdeveniment que es presenta a si mateix amb tota l’exhibició d’esplendor gratuït, focs d’artifici i falsa importància que vinculem al cinema de Hollywood, i que abans, durant i després de la seva celebració genera muntanyes de titulars a la premsa especialitzada i converses enceses entre aficionats.
El cor de l’E3 -almenys la seva cara més visible- són les conferències, publireportatges d’una o dues hores de durada, presentats en auditoris i plenes de novetats, tràilers, anuncis i revelacions sorpresa. Encara que per assistir-hi cal ser acreditat com a professional, l’espectacle s’emet a tot el món via streaming per a una audiència de milions.
Enguany, les companyies participants han sigut les nord-americanes Bethesda i Microsoft, les japoneses Sony i SquareEnix i la francesa Ubisoft, a més a més d’Electronic Arts i Nintendo, amb presentacions fetes fora de l’E3, però vinculades a l’esdeveniment.
2018 ha estat el segon any que la fira s’ha obert al públic general. Segons dades de l’ESA, l’associació que representa la indústria americana del videojoc i que organitza l’esdeveniment, aquest E3 ha tornat a batre rècords d’assistència, amb més de 69.000 visitants que van recórrer durant quatre dies els passadissos del Convention Centre de Los Angeles.
No obstant això, que aquestes dades no ens distreguin sobre a qui es dirigeixen les companyies durant aquests dies de sobreexcitació de juny: no és al públic assistent, ni tan sols als espectadors que contemplen totes les novetats des de casa seva; Microsoft o Sony miren directament als ulls dels retailers i dels accionistes, als quals els venen la promesa d’una estratègia comercial sòlida per a les properes campanyes nadalenques.
En tot cas, encara sigui fonamentalment una fira comercial, això no vol dir que no podem fer-la servir per detectar tendències artístiques o prendre la temperatura al sector des de la seva vessant més cultural. Nosaltres, a l’Àrea de Cultura Digital ens ha semblat reconèixer alguns moviments i alguns lleugers canvis:
Superproduccions d’autor: En el món dels videojocs sempre té més sentit parlar d’obres col·lectives, però, de tant en quant, hi ha jocs tan modelats pels interessos, preocupacions i inquietuds d’una única força creativa que no podem sinó parlar d’obres d’autor. Tot i que no es tracta d’un fenomen molt habitual –i menys quan parlem de superproduccions més controlades pels professionals de màrqueting que pels creatius-, enguany els AAA (com es anomenen dins del sector el jocs amb grans pressupostos) d’autor han sigut una tendència en alça. En aquest sentit han destacat Death Stranding, el proper joc de l’Hideo Kojima, històric desenvolupador admirat tant dins la indústria, com fora (entre els seus fans es compten figures com el Nicholas Widing Refn o el Guillermo del Toro); Beyond Good & Evil 2, un ambiciós títol que el Michel Ancel està cuinant a foc (molt) lent a la seves oficines de Montpelier; o Sekiro, el nou joc de Hidetaka Miyazaki, un desenvolupador que ha fet el camí d’autor desconegut, de cult i mainstream a la velocitat d’un parpelleig.
Nou hardware: No tenen ni cinc anys, però sembla que el moment de jubilar les nostres flamants PlayStation 4 i Xbox One es troba més a prop del que pensàvem. No va haver cap anunci oficial de nou hardware, però les senyals hi eren pel qui volgués llegir entre línies. Durant la conferència de Microsoft, el Phil Spencer va deixar caure que estan treballant en una nova consola (això és donava per suposat des del mateix dia que va sortir la Xbox One, però que ho digui el president executiu de la branca de videojocs de Microsoft davant d’una audiència de milions suposa una diferència notable) de nom provisional Xbox Scarlett. Altres pistes van ser alguns dels jocs presentats, que mostraven una qualitat tècnica tan alta que molt professionals no van creure que fossin d’aquesta generació de consoles. En aquest sentit, el joc que més articles i think pieces ha generat es tracta de Cyberpunk 2077, adaptació del popular joc de rol de taula per part dels polonesos CD Projekt que es va mostrar a porta tancada per a un grup seleccionat de periodistes (nosaltres ens hem de conformar amb aquest tràiler cinemàtic). Diuen que van sortir amb els ulls com a plats, jurant que mai hi havien vist res semblant. En definitiva: millor que comencem a estalviar i marquem al calendari l’any 2020.
Battle Royale: segons l’estudi del periodista i crític cultural Jonathan Machintosh, fins un 74% de tots el videojocs presentats enguany a l’E3 es basaven en el combat. Això no suposa cap canvi radical respecte d’altres anys. Els videojocs tenen problemes per abandonar tendències de dècades i i segueixen sentint-se més còmodes expressant-se amb la violència. L’ultima tendència en aquest camp és el gènere del battle royale. L’etiqueta, potser, no et digui res, però segur que sí que has sentit parlat (a menys que hagis viscut a un búnquer els passats 12 mesos) de Fortnite, un autèntic fenomen que necessita números de nou xifres per comptar la seva base de jugadors. Un illa, tota mena d’armes i 100 jugadors dels quals només pot quedar un amb vida. Ja s’endevinava que l’èxit d’aquest format faria que l’E3 estigués ple de clons i variacions del gènere i, efectivament, així ha estat. Tothom vol aprofitar aquesta onada, des de jocs AAA com Battlefield V o Call of Duty – Black Ops 4, fins als independents com Rapture Rejects o Maverick’s Proving Grounds. En tot cas, es possible que cap d’aquests jocs sigui més jugat que la versió de Fortnite anunciada per Nintendo Switch.
Els indies: Si tens la impressió de que en aquest article només li hem fet cat a les grans superproduccions és perquè, efectivament, així és. L’E3 és el regne del joc AAA i els videojocs independents no solen gaudir de tant espai ni temps sota els focus com en altres esdeveniments. En tot cas, això no vol dir que no estiguessin pressents, sinó que hem de fer una mica més d’esforç per trobar-los entre tot el soroll i la fúria dels gegants de la indústria. Continuant amb la tendència dels últims anys, l’escena independent es mostra arriscada i sorprenent. Ja sigui per necessitat creativa o per instint de supervivència (no poden expressar-se en els mateixos termes que els títols amb gran pressupostos) trenquen expectatives amb més facilitat i obren finestres que ni tan sol sabiem que existien. A nosaltres, enguany ens han cridat l’atenció Sable (en la imatge) i el seu homenatge al Moebius; les conversacions d’Afterparty; el molt arty Kids; la nova tendència de jocs protagonitzat per taxistes com Night Call o Neocab; o la festiva i ultra-estilitzada violència de My Friend Pedro.
Representació e inclusivitat: Per la seva capacitat per a la difusió, per normalitzar discursos i per posar temes sobre la taula, les industries culturals massives tenen una responsabilitat social que va molt més enllà de mantenir feliç a la seva junta d’accionistes. És digne de celebrar, per tant, que moltes de les companyies amb capacitat per produir superproduccions que jugaran milions i milions de jugadors en tot el món hagin escollit per als seus propers macro-videojocs visibilitzar i donar el protagonisme a dones i a col·lectius sovint oblidats (quan no directament perseguits i atacats) per una subcultura dels videojocs tradicionalment més reaccionaria del que seria desitjable. Encara que només un 8% del total de jocs presentats durant la fira estan protagonitzat per dones (davant el 24% protagonitzat per homes i un 50% on podem escollir el gènere del nostre personatge), es tracta d’un 8% important, un 8% que ajudarà a normalitzar la idea de jugadors homes identificant-se amb personatges femenins, de la mateixa manera que durant any les dones ho han fet amb protagonistes masculins. Si entenem els videojocs com a finestres cap a altres mons, altres realitats i altres visions, no podem menysprear la importància d’aquest 8% per estimular l’empatia. Electronic Arts, Ubisoft o Microsoft han decidit que les noves entregues de les molt machocèntriques sèries Battelfield, Assassin’s Creed i Gears of War, respectivament, siguin protagonitzades enguany per dones. No obstant això, en aquest sentit el veritable moment àlgid de l’E3 2018 va ser el tràiler de The Last of Us – Part II durant la conferència de Sony. El joc més esperat, sobre el qual estaven tots els ulls del món es va presentar amb un tendre petó entre dues noies. Tota una declaració d’intencions. Té un valor que, potser, encara no siguem capaços de mesurar del tot. És tan sol un petó, però, també, és molt, molt més que això.
Pablo Algaba
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
