Les eines i les tecnologies digitals fa dècades que són presents en quasi totes les etapes de creació i difusió d’un espectacle en viu. Que passin a formar part també del mateix espectacle és un pas natural que alguns autors ja fa anys que exploren de manera intensa. Des de les pràctiques més radicals fins als espectacles de gran format o familiars, la revolució digital ha vingut per quedar-se.
Per parlar de tot això, el 22 de maig vam organitzar a L’Estruch – Fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell la jornada Arts Escèniques i Tecnologia, amb l’objectiu d’aportar reflexió, informació i eines, tant a creadors com a programadors, sobre la implicació de la tecnologia en les arts escèniques.
La jornada va ser organitzada per l’SDE, l’Àrea de les Arts Escèniques i l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC, a proposta de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP). Va consistir en diverses conferències i taules amb creadors, tecnòlegs i espais de programació, un mercat de projectes i un parell de tallers orientats a creadors i a programadors. A continuació us fem un petit resum dels principals temes que es varen tractar.
La jornada pretenia motivar creadors, companyies i programadors a treballar sense por l’aplicació de la tecnologia a les arts escèniques, oferint un espai on poder compartir experiències de creació digital per a les arts en viu, amb la voluntat de generar curiositat a tots els agents implicats i, sobretot, d’ajudar a esvair dubtes, prejudicis i temors al voltant de l’ús d’aquestes tecnologies en escena. A mesura que la jornada va anar avançant es va posar de manifest que la iniciativa era ben rebuda i generava un punt d’inflexió en l’interès que autors, programadors i artistes catalans posen en l’ús en escena d’aquestes tecnologies digitals i en les polítiques culturals que necessàriament han d’acompanyar aquesta transformació natural. Tots els presents varen remarcar la necessitat de que aquesta jornada tingués continuïtat en el futur per poder seguir avançant conjuntament en la implementació de la tecnologia sobre l’escena.
La conferència inaugural a càrrec d’Àlex Serrano, director de la Agrupación Señor Serrano, va marcar la jornada amb el seu marc conceptual i les seves reflexions que van ser comentades a la resta d’intervencions posteriors. Una conferència inspiradora i molt aclaridora, on l’Àlex Serrano rememora la reconversió de la companyia com a conseqüència de la crisis econòmica, que va provocar un canvi vital en el seu procés de creació artística. Aquesta segona fase creativa de la companyia ha donat lloc a les seves celebrades obres de cinema en temps real: Katastrophe, BBBB, A House in Asia i Birdie.
Una conferència de referència!!! Podeu veure-la en el següent vídeo:
També ens va agradar molt posar cara i escoltar la veu dels professionals indispensables en les escenes digitals: els tecnòlegs. Cinc professionals vinculats amb la tecnologia de perfils ben diferents varen explicar les seves experiències i projectes relacionats amb les arts escèniques:
- Román Torre de Rotor Studio. Responsable de disseny i execució de produccions artístiques i tecnològiques. Entre els seus projectes destaquen les obres de dansa interactiva de la de la companyia Erre que erre o l’espectacle interactiu per nadons Little night d’Imaginart
- Oriol Ibánez, tècnic de les arts en viu i productor tècnic. Director tècnic del TNT i del Festival Deltebre Dansa, és col·laborador de Marcel·lí Antúnez, pioner en l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació, del clown Guillem Albà i del coreògraf Roberto Oliván, que acaba de presentar Cuculand Souvenir.
- Miquel Àngel Raió, vídeocreador que col·labora amb grans directors com Andrés Lima, Miguel del Arco o Carme Portaceli, per a qui crea impactants peces de videoescena.
- Sergio Sisques, dissenyador d’entorns multimèdia aplicats a espectacles. Tècnic amb amplia experiència en l’àmbit de l’escena familiar que ha experimentat en l’aplicació de noves tecnologies per a la gestió tècnica d’espectacles a través del seu laboratori tècnic StageLab.
- Søren Christensen i Tatiana Halbach, desilence. Aquesta parella d’artistes visuals també s’ha acostat a les arts escèniques a través dels elaborats mappings d’Alicia al país de les meravelles i El petit príncep.
També vam poder conèixer de primera mà el com i el perquè programaven espectacles amb tecnologia festivals i sales d’arreu de Catalunya. Molt interessant presentació de Festival TNT, FiraTàrrega, MèdiaEstruch – L’Estruch, Sala Atrium, La Mercè i Llum BCN.
Per finalitzar us destaquem les idees clau de la jornada:
- Les tecnologies sobre l’escena representen una novetat i tenen un potent efecte visual, a més de ser una eina de connexió amb els natius digitals, que veuen aquestes tecnologies com quelcom molt proper. Malgrat tot, el seu ús ha d’estar justificat i no ser gratuït.
- S’ha de tenir en compte l’ús que es fa dels elements tecnològics. Tal i com va explicar en Román Torre en el Taller per a creadors, cal tenir present el pes que pot tenir un objecte creat amb diferents tipus de tecnologia i el perill del protagonisme espontani que pot sorgir. Neix llavors un objecte nou que pot resultar tan potent que esdevingui el centre d’interès del projecte.
- L’ús de la tecnologia en escena comporta uns temps de creació, producció i assajos més llargs. És necessari tenir presents els seus tempos de treball, en especial si cal investigació i desenvolupament.
- Les noves tecnologies s’empren bàsicament en dos tipus d’espectacles: els adreçats a infants, que utilitzen llenguatges propers als natius digitals, i els que s’anomenen propostes de nova creació híbrida, on conflueixen diferents llenguatges escènics amb una narrativa evolucionada.
- Les fitxes tècniques d’aquests espectacles no són especialment complicades ni exigents pels espais de programació. Són les mateixes companyies les que aporten el material tècnic més especialitzat per tal de controlar millor les dificultats tècniques dels seus espectacles digitals. Així doncs, tal i com va posar de manifest el Taller per a programadors a cura de Maria Thorson de la companyia Insectotròpics, la manca d’espais de programació pels espectacles tecnològics no té a veure amb un problema tècnic, sinó amb la por dels programadors a presentar propostes relacionades amb les noves narratives híbrides i la previsible poca resposta d’un públic gens acostumat a un tipus de teatre no costumista. Ens trobem doncs no davant d’un problema tècnic, sinó de les línies de programació artística i de la creació de nous públics.
Podeu veure tots els vídeos de la jornada a la pàgina de l’SDE clicant aquí.
Us esperem en les properes edicions!
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
