Hem anat a… Festival OFFF

Hem anat a l’OFFF, el festival que “alimenta el futur”, i us expliquem allò que ens va sorprendre, interessar i impactar. Ens acompanyeu per aquest recorregut per la creativitat digital?

L’OFFF, el festival de creació digital, ha tornat al Disseny Hub de Barcelona, on ha reunit en tres dies 6.000 assistents d’arreu del món que han gaudit d’un centenar de conferències dels artistes, creatius, il·lustradors i dissenyadors més influents a nivell internacional.

Segons els seus responsables “OFFF és més que un festival que acull ponents innovadors i internacionals, és més que un punt de trobada perquè la gent amb talent d’arreu col·labori, és més que alimentar el futur. OFFF és una comunitat que convida a tots aquells que vulguin aprendre a participar i inspirar-se en un viatge de tres dies de conferències, tallers, activitats i espectacles. OFFF està fet per als curiosos.”

En l’edició d’enguany ha destacat la participació dels responsables de disseny dels gegants de les xarxes socials Facebook i Twitter, i d’artistes com Luke Hayman de l’estudi Pentagram, creador de la nova imatge de TIME Magazine o del nou àlbum de The National o Patrick Clair i Raoul Marks de l’estudi Elastic, autor dels títols de crèdit de The Crown, True Detective o Westworld. Les redactores del Butlletí de Cultura Digital ens varem apropar una estona al Museu del Disseny per prendre el pols de l’actualitat creativa més original i marcadora de tendències.

Com a novetat molt interessant l’Escola de Disseny Elisava i el Festival OFFF presentaven les primeres proves del projecte Smart Skin, un tatuatge electrònic temporal desenvolupat per estudiants del Grau de Disseny d’Enginyeria Industrial que han testejat un centenar de persones durant els dies del festival. Es tracta d’un projecte pilot pioner de tecnologia epidèrmica que permet l’accés als recintes, el pagament electrònic o la gestió de dades personals gràcies a un sistema innocu i integrat al cos.

Un dels moments més esperats del festival i que és viscut com una veritable festa és la presentació dels títols oficials del festival. El dissabte varem poder gaudir en una sala plena a vessar de creatius de tot el món del moment en que l’estudi coreà Giantstep va presentar una virgueria visual que és pura poesia en moviment.

Els habituals de l’OFFF Gavin Strange i James White van presentar les seves noves produccions. James White és l’ànima darrera l’estudi Signalnoise, creador d’imatges molt basades en l’estètica dels 80s. Ens va parlar de la seva col·laboració amb l’empresa de videojocs Ubisoft. Al seu costat, Gavin Strange, de l’estudi Aardman, també va explicar la seva trajectòria i els projectes que ha desenvolupat fora de l’estudi, entre ells el llibre Do, Fly.

El dissenyador i artista digital Albert Omoss també va mostrar-nos com crea les seves pertorbadores imatges de cossos que reboten i es retorcen en formes inimaginables. Com ell mateix diu, Omoss utilitza el codi per crear programari i programari per crear art visual, de manera que el resultat és una creació del mateix software que sorprèn fins i tot el creador.

Els responsables de l’estudi 1stAveMachine, especialitzats en la creació d’originals campanyes comercials i videoclips, varen estar implicats en la creació del famós vídeo d’il·lusions òptiques “The Writing’s On The Wall“. Per il·lustrar l’enorme complexitat de la planificació de la gravació ens varen ensenyar un elaborat diagrama que ens va deixar bocabadades:

A més a més també ens varen explicar com varen crear un anunci en stop-motion d’àtoms en moviment per IBM. El vídeo va ser creat movent molècules de monòxid de carboni que es gravaven amb microscòpics atòmics amb una magnificació de 100 milions. Una virgueria tècnica!

Durant el festival hem pogut escoltar xerrades de molts dissenyadors, il·lustradors i creatius que mostraven els seus treballs, la seva font d’inspiració, el seu procés creatiu i curiosament també els seus primers passos adolescents en el món de la il·lustració… És difícil destacar un sobre un altre, però ens va fer molta impressió un dels treballs del cal·lígraf rus Pokras Lampas que va portar una de les seves enormes intervencions de “caligrafuturisme” al terrat d’un edifici mític com el Palazzo della Civiltà de Roma per Fendi.

Per acabar, com a bones fans dels robotets varem estar presents també a la xerrada de Jan De Coster, fundador de l’estudi belga Slightly Overdone Robots, que explora l’horitzó de la interacció entre els humans i els robots creant a través d’instal·lacions interactives i la fabricació de robots. Amb la intenció d’aconseguir una major acceptació dels robots com a camp de creació artística crea robots focalitzant-se en el procés de disseny i en els sentiments que creen els robots en els humans que interaccionen amb ells. Dotant els seus robots de característiques humanes més interactives i agradables, intenta aprofundir i reflexionar en què és el que ens distingeix com humans i ens dota de l’anomenada “humanitat”.

Walt és un robot construït per la fàbrica de Brusel·les altament automatitzada que acobla els Audi A1. En Walt està rodejat per centenars d’altres robots i només per 10 operaris humans, però es distingeix dels seus col·legues robòtics per la seva cara amigable i altament comunicativa, així com la seva interactivitat, doncs reconeix la cara dels seus col·legues humans i reacciona a ordres gestuals. Una acció molt interessant per posar de relleu l’ampli l’ús dels robots industrials i la por sorgida a l’eliminació de llocs de treball.

“Rise of the robots” és un curtmetratge que mostra un món distòpic sense humans protagonitzat per un grup de robots fent activitats clarament humanes.