Fresc & Freak: maig’18

Spotify ha volgut homenatjar la figura de David Bowie als dos anys de la seva mort. I ho ha fet amb una sèrie d’instal·lacions al metro de Nova York, a la vegada que al Museu de Brooklyn es pot veure l’exposició David Bowie is, que va ser a Barcelona fa uns mesos. A l’estació de Broadway-Lafayette els visitants trobaran imatges de mida natural amb textos de Bowie explicant la seva relació amb la ciutat. Cada peça també contè un codi d’Spotify que apropa els fans a la música de Bowie i els acompanya en el viatge. Les MetroCards que es compren a l’estació de Broadway-Lafayette mostren un dels cinc personatges de Bowie, com Ziggy Stardust, Aladdin Sane i Thin White Duke.

Us presentem Francine, el retrat d’una dona que podria ser una dama del segle XIX. En realitat és un dibuix fet amb codi que varia en funció del navegador i el dispositiu que utilitzis. El seu nom real és PureCSS Francine, i és obra de la desenvolupadora Diana A. Smith, que la va crear a base de codi HTML i CSS que diu a l’ordinador com mostrar les imatges. De manera que no hi ha una imatge gravada enlloc sinó línies de codi que el navegador llegeix i ensenya en forma d’imatge. Per això canvia depenent del navegador. En aquest article de Motherboard podreu veure les diferents versions de la imatge. Una forma interessant de fer servir el codi per crear art!

Ja us hem parlat d’altres vegades del robot Pepper, un robot humanoide molt versàtil i que, no ens enganyem cau bé només de mirar-lo. Ara, l’Smithsonian, el grup de museus i centres de recerca de Washington, n’ha “contractat” una trentena per atendre els visitants i explicar els continguts de les diferents sales. Pensen que a la gent els costa menys trencar el gel i preguntar a un robot, sobretot si és un tan simpàtic com aquest. Un d’ells, el que s’ocupa del Museu d’Art Africà, pot fer les visites en swahili. Al centre de recerca medioambiental els estudiants el fan servir per aprendre programació.

Rachel Goslins, directora de l’Smithsonian, afirma: “Els museus són cada vegada més importants en aquesta era tecnològica, però han de competir amb l’atractiu de trobar-ho tot als telèfons. Ja sigui Pepper, o la realitat augmentada, o el que sigui que facin els museus, hem d’imaginar una manera per integrar les tecnologies, els estímuls i el pensament avançat amb els nostres edificis”.

Parlant de museus, també us portem la forma que ha tingut el Met – Metropolitan Museum de Nova York, de fer l’art més accessible a les persones amb problemes auditius: fer recorreguts per Facebook Live. Van començar fa uns mesos amb una visita a l’exposició de Rodin amb llenguatge de signes feta per un historiador d’art i un conferenciant. Va ser un èxit, amb més de 52.000 visites. Una bona forma de fer servir les noves xarxes! Si us interessa saber què fa el Met per fer l’art més accessible, llegiu aquest article.

Aquest rinoceront es diu Ramakera i és un robot. Ha estat dissenyat per una bona causa: evitar l’extinció dels rinoceronts a mans dels caçadors furtius. Es calcula que 5.940 rinoceronts africans han estat assassinats per caçadors furtius des del 2008, a causa del mite que atribueix qualitats curatives a les seves banyes. El preu de venda de les banyes de rinoceront a Àsia va ser de 60,000 a 100,000$ per quilo el 2013. Per combatre això, va néixer el concepte del robo-rinoceront. Rakamera és un robot que imita els rinoceronts perquè el ramat l’accepti i pugui donar informació dels moviments del ramat i de la presència d’humans. Ramakera ha estat dissenyat per Kaan Yaylali, un dissenyador industrial de Savannah, EUA.

Això que veieu és un titella de més de dos metres d’alçada que ha instal·lat l’artista nord-americà Jordan Wolfson a la Tate Modern de Londres. Aquesta escultura, que s’anomena Colored Sculpture, és una instal·lació animatrònica d’un titella. Amb les cadenes que te a cada extremitat el nino s’estira, cau, s’arrossega per terra… Els seus ull són pantalles digitals que emeten missatges però que, gràcies a uns sensors, fan un seguiment dels moviments dels visitants i els tornen la mirada, els observen de manera inquietant. Si us fan por les nines, no us recomanem que visiteu aquesta exposició! L’autor parla de la violència, no simulada, que pateix el titella. Una interessant reflexió que podeu llegir en aquest reportatge. També us recomanem, per entendre millor el projecte, que mireu el vídeo i comprovareu els moviments i el funcionament de la mirada.

El 4 de maig es celebra el dia d’Star Wars. Es celebra aquest dia per la frase “May the Force be with you” (Que la força t’acompanyi) que canvien per “May the Fourth”, el 4 de maig. Cada any aquest dia es fan un munt de celebracions (bastant frikis, tot s’ha de dir). Enguany, la palma se l’ha emportada l’aeroport de Heathrow, que va posar en les seves pantalles viatges a Tatooine, Alderaan i Endor. A aquells que vulguin embarcar a l’Estrella de la Mort se’ls recomana que vagin amb temps extra… probablement serà una trampa!!!

Doncs això no és cap nau d’Star Wars. És un prototip d’un avió que volien fabricar els nazis que fos indetectable, el Horten Ho 229.  Obra dels germans Reimar i Walter Horten el 1944, tots dos portaven dos anys desenvolupant la idea d’un nou caça d’ales per a Alemanya. Hermann Göring, cap de la Força Aèria Alemanya, va donar el seu permís als germans per construir i provar diversos prototips. Els primers es van estavellar, i els darrers no s’havien arribat a provar quan va acabar la guerra. L’únic exemplar que queda sencer es pot veure a l‘Smithsonian National Air and Space Museum.

Això que veieu és una nova generació de lents que contacte que es fan fosques amb el sol. De manera que la gent que porta lents no caldrà que duguin, a més, ulleres de sol. Amb una tecnologia similar als vidres d’ulleres que reaccionen a la llum solar, aquestes lents de Johnson&Johnson i Transitions Optical es tornen fosques. Cal dir que l’efecte dels ulls de la persona que les porta quan es tornen totalment negres és bastant demoníac!

I parlant d’ulleres, us presentem les Ayo, unes ulleres que redueixen el jet lag. De fet, les ulleres són un wearable que emet una llum blava i que es controla amb una app on pots programar que es posin en format de dormir, viatjar o donar energia. Prometen que amb només 20 minuts t’omplen d’energia, que redueixen en 3h el jet lag i milloren la qualitat del son, fent-te dormir més ràpid i despertar més fàcilment. Les haurem de provar!!!

Això que veieu és la Lego Breakfast Machine, un aparell fet amb aquestes peces que et prepara l’esmorzar. Ha estat creat pel youtuber The Brick Wall que ha fet servir 10 motors i vàries caixes de peces per poder fer aquest regal al seu pare, qui, com diu, ha de fer l’esmorzar 104 cops l’any. La màquina soleta fregeix els ous i la cansalada i ho posa al plat. La propera màquina que faci el cafè i el suc!

Això que veieu és el Truck Surf Hotel, un camió que es transforma en un hotel de dos pisos amb rodes per a surfers. Els autors són els portuguesos Daniela Carneiro, guia de viatge i l’instructor de surf Eduardo Ribeiro. L’hotel mòbil viatja per la costa sud-oest de Portugal i Marroc, i ofereix als viatgers un lloc per aprendre o millorar les seves habilitats de surf. En aquest vídeo podreu veure l’hotel per dins, absolutament fantàstic, de fusta i ample.