Propostes de videojocs per entendre la política

Com bé sabeu, som molt fans de Generació Digital, el programa de Catalunya Ràdio que dirigeix l’Albert Murillo. Fa poc van parlar de videojocs i política, i hem volgut fer una reflexió a partir de les propostes que van presentar al programa.

Els videojocs, igual que passa amb la política, avancen a partir de les decisions que prenen un o diversos individus. Aquesta tria repercuteix en la narració i en el final de la història. Però tota acció desencadena un munt de variables en el nostre entorn que potser no esperàvem.

Generació Digital

Tots els dissabtes a les 24h de la nit a Catalunya Ràdio

Són moltes les propostes artístiques de caire polític. Des de sempre, el ciutadà ha fet ús de la cultura com a arma per fer sàtira i per expressar el seu desacord. Ara, gràcies als nous formats tecnològics i a la vida 2.0 ens és més fàcil crear i compartir les nostres idees. Els videojocs, entesos com a cultura creada pel poble, també ens parlen de política i ens ajuden a entendre-la.

Molts jocs d’estratègia tenen com a eix central conflictes bèl•lics, des de la Roma Imperial a les dues guerres mundials o bé en universos futuristes. Aquests jocs tenen com a objectiu derrotar el país o territori enemic mitjançant diverses tàctiques, però no entren en l’impacte directe a la societat de les decisions polítiques.

Els videojocs d’estratègia tenen com a precedent jocs de taula com Twilight Struggle, un joc de taula que se situa a la Guerra Freda. Però hem de fer una especial menció als jocs que es desenvolupaven via correu postal i, posteriorment, via correu electrònic. Un exemple és Diplomacy.

És interessant veure com els videojocs fan crítica, ja que cada vegada són més influents en la nostra societat. Això no és cap novetat. El Golpe, un Pacman que fa referència al cop d’estat del 1981, naixia el 1983 com a joc de 8 bits. També trobem jocs com Elecciones Generales per Spectrum, en què diversos polítics es dediquen a recollir paperetes amb urnes. Durant la primera part del joc, et dediques a aconseguir recursos econòmics per finançar la campanya electoral canviant la quota dels afiliats o jugant amb la intenció de vot. Més tard, el poder polític passa a un segon pla per donar pas al poder de la comunicació, en què pots crear diaris de la teva tendència política, manipular la premsa i espiar els teus contrincants polítics. També podem trobar jocs “políticament incorrectes”, com Podemos Casta Wars, Chorizocracia o SpanishInvedars.cat (compte de no confondre amb l’app per aprendre castellà!!).

Els videojocs de caire polític imprescindibles per Generació Digital

Political Machine 2016: Aquest joc neix en el context de les últimes eleccions presidencials als Estats Units. Liderarem una campanya per triar el futur president.

Supreme Ruler: Som el governador de l’Estat i hem de gestionar diverses competències del govern com l’agricultura o els militars. S’han editat diversos jocs d’aquesta saga. L’últim és el Supreme Ruler: Ultimate.

Crisis in the Kremlin: A Generació Digital descriuen aquest joc com un “Sim City hardcore”. Haurem de gestionar els pressupostos de mediambient, agricultura, etc. Demostren que tota decisió econòmica té les seves conseqüències socials.

Hidden Agenda: Creat el 1988, és el joc més antic dels proposats. Podem escollir jugar amb 4 ministres de 3 partits polítics: Partit d’Alliberament Nacional (esquerres), el Partit Popular d’Estabilitat (conservadors) o el Partit de la Reforma Cristiana.

Stellaris: Synthetic Dawn: En aquest joc hem de contruir el nostre imperi en un futur robòtic. Però ens trobarem que, una vegada l’intel·ligència dels robots pugui pensar per si sola, aquests es rebel·laran. A més a més del joc, també podreu trobar novel·les que us serviran per posar en context la història.

Democracy 3: Som el President o el Primer Ministre d’un país (Estats Units, Canadà, Austràlia, Regne Unit, França o Alemanya) i hem d’intentar acontentar els ciutadans perquè les enquestes ens siguin favorables a partir de les nostres promeses electorals.

Headliner: Aquest videojoc ens fa reflexionar de nou sobre les fake news. És un joc d’estratègia en què hem de dissenyar notícies polítiques per controlar el flux de la informació creant notícies que ens siguin favorables per fer canviar l’opinió de la societat segons els nostres interessos. Un joc que ens pot ajudar a entendre la relació entre el periodisme i la política.

Orwell: La història comença amb una pregunta que sembla treta d’un capítol de Black Mirror, “estem disposats a sacrificar la nostra privacitat per salvar la dels altres?” Serem treballadors de l’empresa homònima -referència a l’obra d’Orwell de 1984- que assegura la seguretat dels ciutadans a canvi de la seva privacitat. El joc reflexiona sobre la gran quantitat d’informació que tenen les empreses sobre cadascú de nosaltres.