Imatge: Henrique B. Freitas
Estiu. Interior nit. L’usuari Setery puja un comentari a GBATemp –fòrum d’internet on els aficionats als videojocs de tot el món comparteixen opinions, teories i experiències al voltant de la seva afició favorita– on relata un estrany fenomen que li havia passat el dia abans amb la seva Nintendo Switch. Després de marxar una estona i deixar-la engegada, quan va tornar es va trobar que la consola estava executant Golf, un antic videojoc de NES que, en principi, no hauria de ser-hi. A més, era impossible que el joc s’hagués activat sol.
Però havia passat.
Les primeres respostes a Setery van ser d’incredulitat, però una part de la comunitat de vídeojugadors més devota a perseguir secrets i teories conpiranoiques va voler comprovar si era possible que als budells de la seva nova joguina electrònica s’amagués un vell simulador golfístic.
Hi havia una altra dada que feia sospitar. Mesos abans, la comunitat hacker i modder de Switch ja havia trobat línies de codi al software de la consola sense una funció aparent. Hi havia un nom, “Flog”, associat a un “titleID(nes-emu)” que feia pensar en un possible emulador (programa informàtic que replica el funcionament de consoles antigues dins de consoles o ordinadors nous, màquines dins de màquines, com un joc de nines russes) al soterrani del gadget. Podria ser que aquest “Flog” fos “Golf” a l’inrevés? Tenien sentit les afirmacions de Setery? [SPOILER: sí].
Els últims dies de setembre, el misteri va ser (o més o menys) resolt. Per fer funcionar el joc de Golf s’havien de seguir una sèrie de passos molt concrets, entre ells que el rellotge intern de la consola marquès el dia 11 de juliol, dia que va morir el Satoru Iwata, estimadíssim i històric empleat de Nintendo que, a més a més de ser un programador superdotat, va ostentar el títol de director de la companyia des de l’any 2002 fins al 2015. També calia fer que els comandaments de la Switch registressin un moviment sec de dalt a baix, exactament el mateix moviment que l’Iwata feia als Nintendo Directs, populars vídeos promocionals presentats pel mateix Iwata.
La teoria és que Golf (programat dissenyat tot ell per l’Iwata) es troba amagat a totes les Switch del món perquè es tracta d’un omamori, un amulet que es fa servir als temples japonesos i que si es porta a sobre dona bona sort. És a dir, aquest petit tros de codi, aquest contingut amagat, s’ha d’interpretar com una sort d’encantament perque l’esperit de l’Iwata sigui present més enllà de la mort i cuidi de l’univers Nintendo. En paraules del Justin Epperson –productor d’una de les empreses japoneses de localització de videojocs més reputades del sector- “That man was loved”.
El Golf de l’Iwata es tracta, potser, d’un dels ous de pasqua o easter eggs (secrets o contingut amagat dins d’una peça de software, des de DVDs de pel·lícules, videojocs o qualsevol altre programa, pensats per als usuaris més dedicats) més bells de la historia, però, per descomptat, no el primer. De fet, si volguéssim arribar a un exemple similar, a un kilòmetre zero, hauríem de retrocedir en el calendari fins l’any 1977, quan el programador Ron Milner va amagar un “Hi, Ron” al shoot’em-up espacial Starship 1 per a aquells jugadors que introduïssin una combinació secreta (i complicada) de comandaments.
La signatura o, per què no dir-ho, el massatge d’ego ha sigut una de les funcions principals que han desenvolupat els easter eggs en la història del mitjà. Per exemple, el Walter Robinet, empleat d’Atari i responsable del seminal videojoc Adventure, en va fer un contra el seu nou cap, el Ray Kassar, qui parlava amb menyspreu als dissenyadors de la casa, no els deixava signar els jocs ni rebre royalties per autoria (“You’re no more important to those projects than the person on the assembly line who put them together”). Robinet va incloure una habitació secreta on es podia llegir “CREATED BY WARREN ROBINETT”, en Kassar ho va descobrir tard, després de que el joc ja fos a les botigues. I hi ha més: el John Romero posant la seva cara dins els passadís de Doom 2, el John Tobias i l’Ed Boom colant-se com públic en un dels escenaris de Mortal Kombat, l’Hideki Kamiya incloent-se ell mateix com a personatge jugable (Wonder-Director) en The Wonderful 101, l’Hideo Kojima en Metal Gear Solid 5 – The Phantom Pain o el compositor Kazumi Totaka introduint la mateixa melodia (anomenada ja com Totaka’s Song) en tots el jocs on ha treballat.
Si ets aficionat a cercar aquest tipus de secrets, ja t’hauràs adonat que hi ha una certa tendència cap a la broma, fins i tot als videojocs més seriosos e introspectius. Gone Home, el celebrat walking simulator de The Fullbright Company, ens permet descobrir els secrets d’una família de la costa oest nord americana mentre recorrem en solitari la casa familiar obrint calaixos, observant la decoració i coneixent els espais (és a dir interactuant amb un món de síntesi, la millor manera que té un videojoc d’expressar-se). No obstant això, si busquem amb molt afany al garatge, entre històries de frustracions creatives, sentimentals i d’identitat es cola també l’acudit de un diari privat escrit pel gat de la casa: “Meow meow, meow meow meow. Meow, meow meow meow meow. Meow meow meow meow. Meow, meeeooow meow. Meow, meow meow meow meow meow! Meow, meow, meow. Meow meow, meow meow. Meow, meeroow! Meow meow meow. Meow meow meow. Meow, meow meow meow. Meow meow meow meow meow. Meow meow, meow meow! Meow, meow meow meow”.
No obstant això, hi ha hagut dissenyadors que, endevinant les possibilitats expressives dels easter eggs, han volgut (i pogut) anar més enllà de la ximpleria. Fez, un videojoc consagrat a la misteriosa bellesa del glitch i del bug, del contingut informàtic ocult sota qualsevol videojoc, o tota la carrera de, per exemple, l’Hideo Kojima és un recordatori de les capacitats evocadores i la potència narrativa de fer servir contingut més o menys amagat per a tancar quartes parets, subvertir expectatives i afegir nou termes dins del diccionari del llenguatge dels videojocs, fins al punt d’esborrar la línia entre contingut amagat i contingut essencial, obligant al jugador a fer un esforç de pensament lateral i de cerca d’informació secreta per fer avançar l’aventura.
Així doncs, com hem vist, els easter eggs poden ser amulets, acudits, recordatoris de persones molt estimades o eines expressives que, en les mans apropiades, donen resultats molt sorprenents. Llarga vida als easter eggs!
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
