Com saber si una informació és certa o és falsa?

La mare m’ha enviat un whatsapp que alerta que hi ha un grup de violents al centre. M’ho he de creure? Quins passos he de seguir per saber si una informació és certa o falsa?

La política ha marcat la nostra agenda aquestes darreres setmanes. Els grups de Whatsapp treuen fum, la capacitat dels nostres dispositius trontolla amb tots els mems, cadenes i comunicats que rebem diàriament. I, de nou, el “cunyadisme” impera a la xarxa.

A partir d’aquest escenari tragicòmic en els nostres smartphones ha incrementat la mobilització ciutadana a través de les xarxes. Des de convocatòries de cassolades a la difusió de concentracions davant d’algunes seus polítiques. Tot i així, entre els milers de missatges que rebem, s’infiltren alguns que són falsos. Per això hem d’aprendre a distingir-los abans de compartir-los i expandir el rumor.

Ens encanta estar informats. És més, ens encanta ser els primers a rebre les notícies més virals per compartir-les entre els nostres familiars, amics i amigues. Estem acostumats a difondre tot allò que ens crida l’atenció gairebé sense pensar. Però parem-nos a pensar quantes imatges, textos i cadenes enviem sense pensar si són 100% certes.

Abans de fer Ctrl C + Ctrl V…

Com saber si una informació és certa o falsa?

Guia de coses que ens hem de preguntar abans de compartir una informació:

LA FONT D’INFORMACIÓ

La font és anònima?
Desconfia severament.

La font que firma és fiable?
Ens hem de preguntar, la persona que firma l’escrit coneix la matèria que tracta?

La font que ha compartit la notícia és oficial / de confiança?
Cal fixar-se si la persona qui comparteix la informació és una font oficial, un professional de la comunicació, un mitjà periodístic o una persona autoritzada per donar aquesta informació.

Testimonis de la notícia
Les “suposades declaracions”, un “contacte”, un “amic de…” no sempre són fonts fiables.

MITJÀ EN QUÈ S’HA DIFÓS EL MISSATGE

Ho comparteix una pàgina fora de l’àmbit periodístic o un mitjà de comunicació?
Moltes pàgines utilitzen la tècnica del click-bait o pescaclics, que consisteix en oferir contingut cridaner perquè visitem el seu web i obtenir beneficis mitjançant la publicitat de tercers o bé obtenir informació dels nostres interessos mitjançant cookies.

En quants mitjans de comunicació s’ha publicat?
Encara que no totes les notícies que passen al nostre voltant són publicades, cal desconfiar d’informacions de les quals no se’n parli enlloc més que a la notificació que hem rebut.

CONTINGUT

Quan ha estat publicada la informació?
Molt sovint es divulguen imatges o altres continguts de fa anys o, inclús, d’altres llocs.

Hi ha alguna part interessada en què es divulgui aquell contingut?
En el cas de les pàgines web que es financen mitjançant la publicitat, és clar que l’interès és econòmic. Però també pot interessar desacreditar a una empresa de la competència o incrementar el rebuig cap a un producte o ideologia. O al contrari, acreditar o millorar-ne la imatge.

És molt partidista o subjectiva la informació?
Desconfieu, o si més no, no caigueu en l’error de compartir una afirmació sense haver contrastat les dues parts.

Tenim tendència a generalitzar sobre algun dels col•lectius afectats?
Pot haver interessats a alimentar els nostres prejudicis sobre aquell grup. Tenim tendència a generalitzar, no hem de caure en els estereotips i la discriminació.

El contingut és morbós?
Els continguts virals acostumen a triomfar per ser morbosos. Això no vol dir que siguin certs.

Crida a l’acció?
Moltes notícies falses volen generar alerta social. És per això que molt sovint et conviden a fer que ho difonguis entre tots els teus contactes.

Té faltes d’ortografia o li falta coherència?
Qualsevol professional que vulgui que es difongui una informació cuidarà la seva redacció.

Sarcasme
Encara que pugui semblar obvi, no caigueu en l’error de compartir contingut sarcàstic i bromes etiquetant-les de certes.

Recordeu què és la postveritat? Segons el Diccionari Oxford és la “denotació de circumstàncies en què els fets objectius influeixen menys en la formació de l’opinió pública que la crida a l’emoció i a la creença personal”. Fa uns mesos us en parlàvem aquí. Hem de tenir en compte que les xarxes socials estan plenes de continguts que alimenten els nostres impulsos de clicar al botó de compartir.