En el seu segon any, Barcelona Games World (BGW) s’ha consolidat com la fira especialitzada en videojocs més important i amb major projecció del sud d’Europa. Centenars de títols disponibles, jornades de la Lliga Nacional d’eSports, competicions, xerrades i la presència de figures històriques del pes de Toru Iwatani (pare de Pac-Man) o Kazunori Yamauchi (Gran Turismo) converteixen a la BGW en una cita ineludible per al sector.

És indiscutible que les estrelles d’aquesta segona edició han estat els videojocs de conducció fotorealistes, les noves adaptacions d’animes d’èxit, espectacles de MOBAs (Multiplayer Online Battle Arena) competitius, així com retorns de fontaners italians, però, ja sigui perquè molts d’aquests estímuls pertanyen al corrent més mainstream del sector o perquè mesos de sobre-exposició als mitjans de comunicació els han convertit en cares familiars per a tothom, el cert és que les propostes més sorprenents del Barcelona Games World es troben (com els habituals a aquest tipus de fires ja saben) quan ens desviem una mica cap als marges.

Dins d’aquesta ruta alternativa, la força creativa catalana va tenir un rol destacat. Ja fos sota el paraigües de l’Institut Català de les Industries Culturals (amb la seva marca Catalan Arts Video Games) i el seu estand de més de 200m², entre els seleccionats per a aquesta edició del PlayStation Talents o a la zona de desenvolupadors independents, alguns dels videojocs més arriscats i estimulants que es van exhibir durant els quatre dies de fira s’expressaven amb accent català.

Potser la gran tendència d’aquest any ha estat la mirada cap al passat, com carícia nostàlgica o amb la voluntat de subvertir els esquemes establerts pels videojocs clàssics. En aquest corrent s’emmarquen títols com Bitlogic, un joc d’acció en ambients cyberpunks que es va presentar a la fira no només amb una demo per a PC, sinó també amb versions per a MSX i Game Boy; el molt immediat i molt satisfactori hack ‘n’ slash Yokai Sword; Dimension Drive, un shoot’em-up vertical que hauria de ser ja a les agendes de tots els amants d’Ikaruga (déu n’hi do); o Rawal Rumble i Sold O2ut, dos beat’em-ups-esquerra-dreta que replantegen i revisiten el format Streets of Rage. Una voluntat que comparteixen amb Colossus Down, el nou treball de Mango Protocol, que aterraven a l’esdeveniment català tot just després de pujar a l’escenari del Busan Indie Connect Festival per a recollir el premi a l’Excel·lència Narrativa a Agatha Knife.

Sense sortir-nos dels estudis premiats a Àsia, el nou joc d’Undercoders -guanyadors del premi al millor disseny al passat Tokyo Game Show-, SUPEREPIC – The Entertainment War, també va ser present a BGW, tot i trobar-se en una fase molt inicial de desenvolupament. En aquesta ocasió, l’estudi barceloní ofereix la seva visió sobre el gènere metroidvania, però sense perdre l’esperit festiu que caracteritza les seves produccions i amb un remarcable treball de pixel art. El joc està protagonitzat per un ós rentador i una llama que es barallen amb executius de comptes, secretàries i personal de seguretat dins d’un laberíntic edifici corporatiu, una altra tendència, per cert, d’aquest any, com podia detectar qui s’apropés a l’equip de Zink Media Studio per provar el molt interessant joc de rol Overtimers.

No només hi ha hagut lloc per a la immediatesa i l’hipercinetisme retro. Propostes com Arima (3D2 Entertainment) o Etherborn (Altered Matter) van suposar un cert canvi de ritme. Mentre el joc de 3D2 es va presentar al món per primera vegada, Etherborn es un vell conegut del sector, ja que porta un any recorrent amb èxit fires, convencions i concursos per tot el món. Amb llançament previst al 2018, aquest joc de plataformes 3D i exploració sembla que ha après (i comprès) millor que ningú les lliçons de Fumito Ueda i Jenova Chen, motiu pel qual  molts segueixen amb interès la seva evolució.

Stay, de l’estudi Appnormals Team, ha estat seleccionat per participar a festivals de videojocs independents com el Tokyo Indie Fest o el ReVersed Wien. Es tracta d’una ficció interactiva (a falta d’una millor etiqueta) que s’enfila a una de les tendències del moment a l’escena independent internacional: les interfícies simulades. Dos personatges són els protagonistes d’aquest joc: un noi tancat a dins d’un búnquer i la persona que juga, que pot parlar amb ell gràcies a un ordinador. La cura amb la que s’han fet els gràfics i els diàlegs i l’interessant ús expressiu que fa del temps (el personatge virtual recorda quantes hores han passat des de la darrera vegada que es va obrir el joc) el van situar com un del títols catalans més comentats de la fira.

Fora de l’estand de Catalan Arts Video Games, també es van poder trobar videojocs locals. Beautifun Games va aprofitar la seva presencia al BGW per a presentar el seu nou joc, Professor Lupo and His Horrible Pets, mentre a la zona de PlayStation Talents es va poder jugar a Melbits (Melbot) o al nou party game per a consoles de Petoons, Petoons Party, una col·lecció de mini-jocs amb estètica de dibuixos animats de dissabte al matí.

Hem de començar a entendre el Barcelona Games World no només com un dels grans aparadors europeus del videojoc més comercial i la cultura gaming de masses, sinó també com un valuós espai per a conèixer el present del sector local, una talaia que ofereix una vista àmplia del futur de la indústria catalana.

Pablo Algaba

Podeu veure fotografies de la fira al Flickr de Catalan Arts.