Llei de les Voluntats Digitals: hi ha vida (digital) després de la mort?

Tenim dues vides: la real, on compartim activitats, converses i moments especials, i la digital, on cada dia més compartim les activitats que estem fent, tenim converses amb amics i coneguts, i creem i mostrem els moments que ens emocionen. Què passa amb tot això quan morim? La recentment aprovada Llei de Voluntats Digitals ho regula i aquí us ho expliquem.

Cada vegada que sortim a prendre una cervesa amb els amics, a veure una obra de teatre, un concert o a fer una volta per la Barceloneta tenim la necessitat de fotografiar l’instant i pujar-lo a les xarxes socials. Ens encanta compartir fragments  de la nostra vida sense pensar que estem creant una altra vida, una vida digital, el nostre jo digital. Els nostres records i emocions són efímers, moren juntament amb nosaltres, mentre que el nostre comentari, felicitació o historial de conversa perdurarà en el temps.

Per petita que sigui la nostra aportació a les xarxes, cobra valor pels nostres pròxims quan ja no hi som. Aquella foto borrosa o distorsionada que tant odiàvem passa a ser entranyable i el perfil d’aquell que ja no hi és es converteix en un lloc de culte on aferrar-nos quan el necessitem a prop.Però què passa amb la voluntat d’aquella persona? Potser per a nosaltres aquella foto borrosa passa a significar un món. Però li hauria agradat a ell o a ella que perdurés pels segles? Voldria que continués aquell comentari ple de faltes d’ortografia? És ètic que siguin visibles totes les seves comparticions? Fins i tot aquelles en què havia begut una copa de més?

Hi ha familiars que optaran per tancar totes les xarxes socials i esborrar els perfils. Ben mirat, ja no es faran servir i a partir d’ara l’únic que apareixeran seran missatges de condol. Hi ha qui els conservarà intactes per mantenir el record de la persona entre els seus amics. Tot i així, cada vegada que Facebook enviï a tots els contactes del difunt una notificació recordant que el felicitin pel seu aniversari o cada vegada que qualsevol algoritme faci esment d’aquella persona, els farà reflexionar sobre si cal mantenir vius els perfils a les xarxes.

Però qui té el poder de decidir com s’administrarà tota aquesta informació sinó un mateix?

La Llei de les Voluntats Digitals neix amb la intenció de regular el control dels continguts i perfils que es troben a la xarxa a través d’un testament digital que prèviament haurà designat un hereu virtual. El registre serà totalment gratuït i es podrà detallar què cal mantenir visible, què no i qui s’encarregarà de gestionar les antigues i noves informacions. La llei també vol dotar d’una major protecció als menors atorgant més control parental a partir d’aquest sistema d’herència digital. Amb això es pretén evitar l’accés a continguts que els poden ser perjudicials així com vídeos que promouen l’anorèxia.

Si bé els comptes a xarxes socials presenten un debat, els serveis digitals contractats, també. Què passarà amb el compte d’Steam amb tots els jocs? O el compte premium d’Spotify? Experts com Genís Roca veuen necessària una regulació de voluntats digitals. Tot i així, són una mica escèptics amb la seva aplicació, ja que grans empreses com Google no sempre posen fàcil la resolució de conflictes d’aquesta mena, com és el cas de la legislació del dret a l’oblit.

“Estem intentant legislar coses que pertanyen a empreses de característiques supranacionals. Quan per exemple hem volgut legislar pel dret a l’oblit i que Google no guardi segons quins resultats ens ha costat molt i hem tingut que apel·lar a Europa i ha sigut conflictiu, ha sigut un procés llarg. Segurament aquí passarà el mateix.”, deia Genís Roca a Tv3.

La normativa és pionera i està inspirada en la llei de República Digital francesa, en què posa en valor els béns virtuals com qualsevol altre bé que puguem tenir a casa. A diferència de la llei catalana, la llei francesa disposa d’un sistema jeràrquic d’heretatge dels béns digitals.

Termcat ha creat una infografia arran d’aquesta llei en què explica termes com herència digital, registre de voluntats digitals, identitat digital, petjada /rastre digital i dret a l’oblit digital per facilitar la comprensió d’aquesta nova normativa.

Font: Termcat amb la col·laboració del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya i d’experts del sector.

 

I vosaltres, què en penseu?

 

 

Marta Izquierdo 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s