La teva vida es retransmet a la xarxa en temps real: què és la privacitat al segle XXI?

Què és, avui dia, la privacitat? Què pensem que hem de guardar només per a nosaltres? Quines activitats, pensaments, opinions no cal compartir? Quines dades hem de donar, quines no?

El concepte del que és privat i el que és públic ha canviat molt els darrers anys. Les xarxes socials han trencat una barrera que es mantenia incòlume des de feia segles, l’han fet miques i han deixat exposades a la mirada pública un munt d’informacions que fins ara guardàvem per a nosaltres i la nostra gent més propera. Arran de l’estrena de la pel·lícula El Cercle, reflexionem sobre el trencament d’aquesta privacitat i de la possible utilització de les nostres dades.

La protagonista de la pel·lícula, Mae (Emma Watson) és el fil conductor que ens endinsa a El Cercle. Un gegant tecnològic que integra diversos serveis per facilitar les tasques quotidianes als usuaris. La tecnologia vista així, és una eina que cal anar polint per aconseguir un millor resultat. Tampoc passa res per marcar un parell de preferències sobre els nostres gustos al nostre smartphone, oi? Si a això li sumem al fet que passem el dia connectats, ens adonem que el nostre discurs sobre la privacitat ha canviat.

A la presentació a Madrid de la pel·lícula El Cercle, el director del Centre Nacional d’Excel·lència en Ciberseguritat, Enrique Ávila, va explicar que “la privacitat a internet no és un problema tecnològic, és una qüestió social, política, sociològica, filosòfica, semàntica, i aquest conjunt de coneixements és necessari perquè puguem evolucionar.” I es plantejava la pregunta de per què necessitem formar part d’un cercle per funcionar de manera social.

Som capaços d’estar enganxats tot el dia a Snapchat o a Instagram Stories, així que no ens hauria de sorprendre la tecnologia SeeChange que ens presenta el film. Una eina que, mitjançant càmeres microscòpiques, permet fer un streaming de la nostra vida en directe generant dades de la nostra vida.

Gestionem la nostra informació

Hi ha formes de controlar quina informació nostra està corrent per la xarxa i protegir les nostres dades personals.

És important adoptar una sèrie de comportaments més segurs, fer servir també eines més difícils de hackejar i que encriptin la informació, no donar les dades a qualsevol aplicació que ens les demani, no clicar sobre qualsevol enllaç que ens arribi, pensar bé quins passwords posem i que no siguin obvis… Aquest interessant article del New York Times ens dóna 7 pistes bàsiques per protegir-nos i navegar per la web d’una forma més segura. Un article que ha estat actualitzat davant el ciberatac que el món va patir a mitjans d’aquest mes de maig, de forma que pensem que pot ser un article de capçalera!!!

D’altra banda, també hi ha aplicacions que ens ajuden a saber què hi ha de nostre corrent per la xarxa. La revista online Genbeta recomana set webs i extensions per impedir que les dades es dispersin per la web i arribin allà on no volem (ni pensem). Des de coses més bàsiques com treure els permisos que tenen algunes aplicacions per connectar-se amb els nostres correus electrònics (i agafar-ne informació) fins webs que avisen de quins dels nostres dispositius connectats poden ser visibles (i hackejables) des de l’exterior.

Aquest any es va presentar Findr, una app que permet que tinguem accés a la informació que Google, Facebook i Twitter tenen de nosaltres. Findr escaneja la web a partir d’un correu electrònic i recupera tota la informació personal, com imatges i enllaços als perfils socials que poden ser fàcilment accessible per altres si no estan ben protegits. L’objectiu de Findr és crear consciència sobre l’important que és que les nostres dades personals estiguin ben assegurades.

Un servei similar, 123people, on podies buscar informació d’altra gent a la web, va acabar tancant el 2014, diuen que per pressions dels diferents governs amb el tema de la protecció de dades. 123people prometia donar l’email, telèfon, adreça… de qualsevol persona de qui posessin i això va fer que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades obrís diligències contra l’empresa en diverses ocasions. El 2013 el nombre de visites a la web van caure i el 2014 va tancar.

De fet, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades assessora des de la seva web per protegir la privacitat a les xarxes socials, navegadors i dispositius mòbils amb una sèrie de vídeos tutorials. També informa sobre com eliminar fotos i vídeos d’internet i del dret a l’oblit. El dret a l’oblit és el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original fos legítima. Sovint aquest dret s’exerceix no sobre l’editor (la pàgina web on hi ha la informació) sinó sobre el cercador (perquè quan es posa el nom de la persona no enllaci amb la pàgina web) per tal de protegir, alhora, el dret a la llibertat d’expressió i d’informació.

També la Comissió Europea va fer una reforma integral de les normes de protecció de dades a la UE que s’aplicaran del 25 de maig de 2018. Segons afirma la web de la Comissió, “l’objectiu d’aquest nou conjunt de regles és tornar als ciutadans el control sobre les seves dades personals i simplificar el reglament per a les empreses. La reforma de la protecció de dades és un factor clau del mercat únic digital que la Comissió ha donat prioritat. La reforma permetrà als ciutadans europeus i les empreses es beneficiïn plenament de l’economia digital.”

Aquestes normes estan resumides en aquesta infografia perquè les petites i mitjanes empreses puguin ser conscients de com els afectarà i reaccionar per complir les disposicions. La podeu trobar aquí.

I la informació dels nens?

Tot això encara és més complex quan parlem de la imatge i la privacitat dels nens a la xarxa. Per això, l’empresa d’un dels més famosos antivirus del mercat, Karspersky, va crear Família Segura, una eina per ensenyar els pares a veure internet des del punt de vista dels seus fills i ensenyar-los a detectar els perills que amenacen els menors a la xarxa (suplantació d’identitat, ciberassetjament, pornografia infantil, etc.), supervisar eines per navegar d’una forma controlada i conèixer els mecanismes de denúncia per si fossin necessaris. En resum,  una web amb continguts per informar i conscienciar a pares i educadors sobre els riscos sobre els nens d’un ús irresponsable de la xarxa.

Però… de debò ens importa tant la privacitat?

Ja hem vist el que li passa a la protagonista d’El Cercle: comença molt preocupada per les seves dades a la xarxa i acaba trobant normal portar una càmera que emet les seves accions i converses (i, és clar, les de la gent del seu voltant!) les 24 hores del dia. I és que a canvi de sentir-se més segura no li importa perdre la seva privacitat.

Aquesta era la pregunta que es va fer la consultora Gfk: li importa a la gent proporcionar dades personals a canvi d’avantatges o descomptes en productes o serveis? Per saber-ho va entrevistar 22.000 internautes en 17 països de tot el món i va obtenir uns resultats sorprenents: més d’un terç (27%) dels internautes consultats estan d’acord en compartir les seves dades personals si guanyen alguna cosa a canvi. Pel que fa als grups d’edat, els entrevistats d’entre 30 i 39 anys són els que estan més a favor de compartir les seves dades amb un 34%, seguit dels de 20 a 29 anys (33%) i els 15 i 19 anys (28%). Els més reticents són els majors de 60 (34%).

A l’estat espanyol, més d’un terç dels internautes estava disposat a compartir les seves dades personals (i estem parlant de dades de salut, finances, historial de conducció…). Potser conscients d’aquesta tendència, Telefònica va publicar l’estudi Ciberseguretat, la protecció de la informació en un món digital. Aquest informe aborda el ‘cicle de vida’ de la seguretat digital i s’hi descriuen els nous escenaris i reptes en què usuaris i empreses incorporen informació a la Xarxa i que poden suposar un risc, com la informàtica en núvol, el big data, Internet de les coses, les aplicacions mòbils o les múltiples identitats que poden tenir els usuaris a Internet.

Com poden saber tant les empreses sobre nosaltres? El cas d’Amazon Echo Look

Imaginem que som al nostre dormitori. Amb algú més, o no. Amb ganes de privacitat. Tanquem la porta, les cortines… i sí, també hem de tancar l’Amazon Echo. Perquè els assistents personals que estan entrant amb força a les nostres cases tenen una càmera que ens vigila fins i tot quan nosaltres ens pensem que estan apagats. Amazon va presentar recentment l’Echo Look, un aparell de 200$ que es connecta al núvol i que funciona amb l’Amazon Alexa, l’assistent de veu. La promesa de l’aparell és ser un assistents d’imatge: amb una fotografia veurà si el model triat per sortir de casa és apropiat i coordinat.  Un nou servei que combina algoritmes d’aprenentatge automàtic amb l’assessorament d’especialistes en moda, diu la publicitat. A la vegada, també donarà informació sobre altres peces de roba que poguessin ser adients i, és clar, es podran comprar. Amazon vol que canviem el mirall de l’habitació per aquest aparell, i la nostra mirada per la seva. Però amb aquesta mirada estem donant més informació de la que ens pensem: nivell socioeconòmic, orientació sexual, estat civil, filiació religiosa…

En resum, una part de la nostra privacitat i la nostra seguretat està en mans d’aquella gent que agafa les nostres dades i les tracta d’una forma incorrecta per treure’n un benefici. Però una altra part està en les nostres mans, en fer accions per protegir-nos i que aquest autèntic tràfic d’informació personal sigui impossible per als nous lladres del segle XXI.

 

 

Marisol López / Marta Izquierdo