Vivim en una època on es parla de retrobar la simplicitat, on l’estètica vintage és el més cool, on donem cada vegada més importància al consum de quilòmetre zero i on l’slow life està guanyant cada dia més adeptes. I enmig d’aquest paradigma comencem a trobar un nou grup urbà, el que formen aquelles persones que, d’una manera molt pensada, han decidit fer la seva desconnexió del món digital. No es tracta de persones que vulguin marxar a viure al camp i dedicar-se a fer pa de forma casolana (els més radicals potser si), sinó de persones que han tingut al seu abast tant la possibilitat de disposar de la tecnologia com el coneixement per a fer-ne ús de la forma més àmplia i que, en un moment donant, s’han aturat i han decidit baixar de la roda.
Són els exconnectats que l’Enric Puig Punyet, doctor en Filosofia per la UAB i per l’École Normale Superior de París i professor de la UOC, anomena en el seu llibre La gran adicción. ¿Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo?, urbanites que després de més de quinze anys “connectats” van decidir desfer el camí.
I tu, t’has plantejat alguna vegada com seria viure deixant de banda Internet, les xarxes socials, el whatsapp…? Deixar d’enregistrar la vida amb la càmera del mòbil i simplement gaudir del moment i emmagatzemar-lo a la teva retina, a la teva memòria? T’has plantejat alguna vegada dosificar la informació que reps i sobretot la informació que publiques? Has pensat mai en la màxima de “menys és més” pel que fa a les teves relacions socials? No creus que la quantitat d’amics que un té no els quantifica una xarxa social sinó la pròpia capacitat d’interlocució i de cura del contacte real amb les nostres amistats? Quantes vegades no em vist un grup d’amics o una parella, sopant junts a un restaurant, cadascun atenent altres “converses” a través del mòbil!
No et sembla curiosa la nostra incapacitat de no contestar o com a mínim de no mirar què diu el nostre telèfon quan emet el famós “xiulet”?
No parlo de fer un blackout total, sinó de fer un ús raonat i raonable de les eines que la tecnologia posa al nostre abast. És difícil, ho sé. Vivim en un món hiperconnectat però potser parar un moment per reflexionar sobre el tema ens faci fer algun replantejament, com acostumar-se a apagar els telèfons quan ens reunim amb els amics tal i com hauríem de fer quan anem al teatre o al cinema.
Com sempre, hi ha qui ha vist en aquesta tendència, en aquest grup social que poc a poc va en augment, una possibilitat de negoci. Per exemple, el dissenyador anglès Jasper Morrison que va crear el mòbil MP01, un telèfon que no disposa de connexió a Internet. O cafeteries i restaurants que tenen com a reclam el no disposar de wi-fi i que proposen com a especialitat del dia la desconnexió voluntària i la conversa amb els acompanyants.
O el que va fer Kaya, una noia anglesa, que farta de veure com les festes es vivíem més a Facebook o Instagram que no en el moment en que s’estaven celebrant, va decidir organitzar una festa on els mòbils no hi eren admesos. La iniciativa va ser tan ben rebuda que ara es dedica a organitzar festes secretes on no es poden fer fotos i la publicitat de les quals no es genera per mitjà de les xarxes socials.
Segurament el fet de poder anar a llocs o poder comprar dispositius que limitin l’accés tecnològic facilitarà la desconnexió a aquells que n’estiguin iniciant el procés.
Confesso que jo mateixa m’estic començant a plantejar seriosament baixar la meva participació, tafanera, a Facebook i Internet. I vosaltres? Creieu que ho podríeu intentar?
Mireia
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
