Fresc & Freak: abril’17

Ooze és un projecte de comissariat artístic sense ubicació determinada creat per un col·lectiu format per Mireia Domènech i Núria Miret. Ara han creat l’exposició virtual ART.gif. Una reflexió sobre els seus usos artístics, sovint experimentals.

A ART.gif han seleccionat 90 gifs creats per artistes, il·lustradors i dissenyadors de tot el món ordenats segons els gèneres de la història de l’art com el dibuix, l’escultura i la fotografia. Un recull dels arxius gif d’art que es troben actualment a la xarxa. Gaudiu-ne!!!!

En un altre estil, però seguim parlant de gifs. I és que ja sabeu que els gifs creatius ens encanten. N’hem parlat un parell de vegades. Així que no podem evitar recomanar-vos que visiteu la pàgina de Kajetan Obarski, un creador polonès que viu a Amsterdam i, tal com ell diu, fa animacions, escriu, fa música, te un blog, fa fotografies… i sobretot, fa gifs a partir de quadres clàssics amb molta ironia i un punt (gran) d’humor negre.

Que sí, que aquesta secció es diu Fresc & Freak per alguna cosa. I aquí teniu la demostració. Yi-Fei Chen és una dissenyadora taiwanesa establerta a Holanda, on ha viscut el xoc cultural entre els dos països i la forma en què es viuen els sentiments a banda i banda del món. Així que, després d’una discussió amb els seus tutors a la Universitat d’Eindhoven per si el seu treball de final de grau estava prou treballat, Yi-Fei va crear un dispositiu que permet disparar les pròpies llàgrimes, després de convertir-les en gel. Una reacció massa radical als problemes de reacció emocional? Aquest aparell es va poder veure a la Dutch Design Week.

I seguim amb frikades. El que us expliquem ara està considerat el gadget més estúpid per a lligar. Jutgeu vosaltres! El Ripple és un dispositiu creat per quatre estudiants de disseny al Royal College of Art de Londres, amb un funcionament curiós: es porta posat sobre les espatlles i consisteix en una sèrie de tentacles que estan connectats a dues càmeres. Quan detecta que algú mira la persona que el porta amb interès, els tentacles es mouen, un cop a l’esquena la fa posar-se recta i quan es mira la persona interessada es rep un copet per fer possible saber qui és. Cal dir que potser la bellugadissa dels tubs d’escuma faria que qualsevol interès s’apaivagués ràpidament… Mireu el vídeo i decidiu: us ho posaríeu?

Us penseu que la realitat virtual és una tecnologia nova? Doncs no!!! Us presentem el Sensorama, una màquina que permetia la immersió multi-sensorial. La va crear Morton Heilig el 1962 i hi podies viure l’experiència de muntar una motocicleta pels carrers de Brooklyn, sentir el vent a la cara, la vibració del seient de la moto, veure els carrers en 3D i fins i tot ensumar les olors de la ciutat.

Heilig volia crear el cinema del futur però la filmació era molt cara de manera que el projecte va fracassar.

El youtuber Mark Rober ha creat el somni de tothom a qui li agradi jugar a dards i sigui un absolut desastre. És una diana on sempre podràs fer la màxima puntuació. Com? Amb sis càmeres d’infrarojos que capturen el moviment del dard i una sèrie de carrils per on la diana es mou. Resultat? L’encertes sempre, no importa ni tan sols si apuntes bé o no. Bé, la trajectòria del dard ha d’anar dins els marges de la diana o no hi haurà qui ho arregli!

A Alemanya han creat el sol artificial més gran que s’ha construït fins ara, el Synlight. Aquesta rèplica del Sol es troba a l’interior d’un edifici de quatre plantes d’alçada, on estan instal·lats 149 focus de xenó d’alta potència. Quan aquest conjunt de llums, de 350 quilowatts, es projecten cap al mateix punt, poden generar temperatures d’uns 3.000 graus centígrads, 10.000 vegades més potent que la llum solar que arriba al nostre planeta. L’objectiu, segons els seus creadors del DLR Institute of Solar Research, és garantir la sostenibilitat del nostre planeta i impulsar un percentatge més alt de l’ús de les fonts renovables i està destinat a proporcionar energia principalment als països nòrdics.

Del metro d’Estocolm en diuen “la galeria d’art més llarga del món”. I és que algunes de les seves estacions són autèntiques meravelles. Més de 90 de les seves 100 estacions estan decorades, una d’elles (la que il·lustra aquesta notícia) amb pixel art en homenatge als videojocs. Ara, l’agència de viatges Expedia ha fet un viatge interactiu per aquestes estacions. Vols veure-les, conèixer la història de la seva decoració, saber qui va fer les escultures? Navega per la web Underground Art i viatja per les línies de metro!

Apoly Vision és una app que pot ajudar, i molt, a la gent amb problemes visuals, tot i que no només. L’app, una plataforma de visió via intel·ligència artificial, reconeix els objectes i els colors (fins i tot les marques) i n’escriu/diu el nom perquè sapiguem en tot moment què tenim al davant… i qui, ja que també te reconeixement facial. Afirmen que han ajudat més de 200.000 persones i han rebut 12 premis nacionals i internacionals. Estan treballant perquè properament també “entengui” escenes complexes i pugui explicar què està passant.

Burger King ha fet enfadar Google. Resulta que van fer un anunci que feia que el Google Home, l’assistent que molts americans tenen a casa, reaccionés. Google Home és com un Siri, i s’activa quan algú diu “OK Google”. L’assistent fa el que es diu a continuació. Així que Burger King va fer un anunci per televisió que preguntava a Google Home: “OK Google, what is  the Whopper burger?”. I la veu sintètica de l’aparell llegia la descripció de la wikipèdia. Això va durar poc temps, ja que Google va bloquejar l’anunci però podeu veure el vídeo de com va funcionar. Alguna gent es va molestar molt pel que van considerar que era un atac hacker al seu dispositiu.