Són els algoritmes els propers rivals dels escriptors? La intel·ligència artificial està arribant a un moment de desenvolupament crucial i en poc temps és possible que ens preguntem si una obra literària ha sortit d’una ment humana. De fet, ja podem trobar els primers exemples pràctics de la incipient capacitat literària de la intel·ligència artificial.
En els últims temps hem vist sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per compondre música, crear d’obres d’art i fins i tot escriure petits articles periodístics, però ens pot semblar que encara ens trobem en un punt de recerca allunyat de la molt humana capacitat de crear narracions de ficció. El gran repte de que les AI arribin a escriure una bona novel·la o crear un bon guió cinematogràfic ja ha estat afrontat per alguns investigadors i podem trobar els primers pasos d’aquests sistemes intel·ligents com a escriptors, tot i que encara han de comptar amb una bona dosi d’ajuda humana per aconseguir les seves fites de ficció.
L’abril de 2016 es va anunciar que entre els finalistes del premi literari japonès Nikkei Hoshi Shinichi es trobava la novel·la curta Konpyuta ga shosetsu wo kaku hi (El dia que un ordinador escriu una novel·la) que de fet estava coescrita per una intel·ligència artificial. Programada per un equip de la Universitat de Hadokate, la AI va crear una novel·la a partir de les paraules, frases, trames i característiques de personatges que els seus cocreadors humans li van proporcionar. Es calcula que de fet l’autoria de l’algoritme correspon a un 20% del resultat final. Aquest és un premi realment únic, perquè permet propostes creades per escriptors no humans, i en aquesta edició es varen presentar 11 propostes generades per IA.
CuratedAI és un repositori web de poesia i prosa generada per AI. El seu fundador, l’enginyer informàtic Karmel Allison, va dissenyar l’algoritme de xarxa neuronal Deep Gimble per a crear poesies a partir del seu ric vocabulari conformat per més de 190.000 paraules i haver analitzat un volum elevat d’obra poètica.
Si voleu tenir les vostres pròpies experiències amb una AI podeu unir-vos a Literai i crear les vostres pròpies històries generades per computador. A la seva web trobareu tutorials que us ensenyen a utilitzar l’algoritme LSTM Neural Network i a com entrenar-lo per tal d’arribar a generar un text propi.
Hi ha una intel·ligència artificial que és guionista de pel·lícules. Es diu Benjamin i la seva primera pel·lícula, un curt de ciència ficció, acaba de ser llançat a YouTube. Sunspring ha estat dirigida per Oscar Sharp i protagonitzada per Thomas Middleditch, de Silicon Valley. Ross Goodwin, un investigador a la Universitat de Nova York, és qui ha construït Benjamin en un any. Tot el que la AI sap de ciència ficció ho ha après a partir de llegir dotzenes de guions de pel·lícules dels anys 80 i 90. La pel·lícula de nou minuts és, certament, absurda, com absurds són els diàlegs dels tres personatges. Tot i així, els mitjans auguren una brillant carrera a Benjamin en el món del cinema. Ara per ara, ja te una pàgina de Facebook on podeu llegir les sinopsis que escriu i també podeu baixar-vos el guió de Sunspring. Si voleu veure el making of d’aquest curt, el podreu veure aquí.
Potser algun dia la intel·ligència artificial serà capaç de realitzar crítiques d’obres literàries, tot i que per ara per exemple podem jutjar el gènere d’un llibre a partir de la seva coberta. Els investigadors Brian Kenji Iwana i Seiichi Uchida de la Universitat de Kyushu al Japó han creat una xarxa neuronal que ha analitzat les cobertes de 137.788 llibres a Amazon i la seva classificació en 20 possibles gèneres únics per aconseguir trobar una correlació entre el disseny de la coberta i el gènere.
Si el que desitgem és una aproximació més periodística i descriptiva, ja existeixen aplicacions comercials d’intel·ligència artificial en el mercat. Articoolo és un algoritme capaç de generar un article a partir d’un tema que es descrigui només amb dues a cinc paraules. Com ho fan? ens ho expliquen en aquest vídeo:
Hi ha moltes altres aplicacions comercials d’intel·ligència artificial narratives que ja estan col·laborant amb empreses, agències de notícies i mitjans de comunicació. Un exemple són les plataformes de generació de llenguatge natural Quill de Narrative Science o Wordsmith de Automated Insights, capaces d’analitzar dades i crear textos narratius escrits a partir d’aquestes. Aquestes eines poden ajudar als periodistes a realitzar treballs d’investigació més profunds mitjançant l’anàlisi de conjunts de dades massius i mostrar les relacions existents difícils de detectar. Però per altra banda també poden ser les responsables d’alimentar de notícies certs canals automàtics a partir de dades en temps real, com fa des del passat mes de juliol l’agència Associated Press per escriure alguns articles d’esports en col·laboració amb Automated Insights.
Emma/MANSI (Machine Augmented Neural Search Interface) és un altre algoritme que fins i tot va desafiar a la periodista Sarah O’Connor del Financial Times a provar qui era capaç d’escriure una notícia curta a partir de l’anàlisi de dades oficials de l’atur al Regne Unit. Emma ho va fer molt més ràpid i amb prou qualitat, però segons Sarah li va faltar el punt analític de l’interès periodístic que va més enllà de la presentació d’unes dades. Podeu llegir el resultat en l’article de la Sarah pel Financial Times
Imma Garcia
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
