15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Resultat d'imatges de broomx mkUn projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a  canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura –  Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- Resultat d'imatges de jookiI d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser.  I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Resultat d'imatges de ullastret 3dUns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest.  Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

 

 

Albert Sierra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s