El 27, 28 i 29 de gener vam tenir una cita d’allò més robòtica i digital: la 2ª edició del Saló del Cinema i les Sèries a La Farga de l’Hospitalet. Allà vam poder assistir a una taula rodona sobre la distribució audiovisual online però també vam tenir temps de provar el joc Gappo’s Legacy VR i veure un petit tast dels 16 projectes audiovisuals que busquen finançament. T’ho expliquem!
En el marc del Saló del Cinema i les Sèries, i organitzada pel Cluster Audiovisual de Catalunya, es va celebrar una taula rodona sobre distribució audiovisual online en què van assistir representants de Flooxer, Wuaki TV, Movistar, TViso i Filmin per parlar de com ha evolucionat la televisió els darrers anys.
Fa pocs anys, si ens haguessin preguntat què és la televisió probablement coincidiríem tots descrivint-la com un aparell electrònic per visualitzar imatges i so. Mencionaríem els canals i també el comandament a distància. Tot i així, és evident que en molt pocs anys ha viscut una gran transformació.
No va ser fins a 1956 que Televisió Espanyola va començar a emetre de manera regular, ja que al principi la seva senyal només arribava a un nucli petit de Madrid. A poc a poc, aquest nucli es va anar expandint i el 1959 s’inauguraven els estudis de TVE a Barcelona, els estudis Miramar a Montjuïc. El creixement dels primers vint anys va ser espectacular. 
Durant els inicis de les emissions de TVE no se superaven els 500.000 televisors però el 1970 ja n’hi hauria 4 milions a tota Espanya. Tot i així, no va ser fins al 1965 que es va inaugurar TV2 i fins a la dècada dels 80 no van començar a aparèixer els canals autonòmics. TV3 va ser dels primers, el 1984. I les televisions privades no van arribar fins a la dècada del 90.
Els canvis tecnològics també van ser constants. L’aparició del color va haver d’esperar al 69 amb la retransmissió d’Eurovisió però no es va implantar fins el 77. Més tard va arribar la televisió via satèl·lit i la TDT. I finalment, Internet.
Els primers portals de distribució online a l’estat van ser Filmin (2008) i Wuaki (2009). També teníem altres plataformes de visionat com Youtube o Vimeo. Als Estats Units hi començaven a haver serveis de streaming, sobretot en el món de la música. Filmin va tenir clar que el món del cinema seguiria els mateixos passos. Jacinto Roca, CEO de Wuaki també: el futur de la tele passaria per Internet.
Distribució online i noves formes de consum
Josep Monleón, Responsable de Continguts de Wuaki TV, ens explica que la plataforma va començar en una època en què era complicat tirar endavant un projecte tecnològic de vídeo, quan els drets eren difícils d’adquirir. Wuaki no deixa de ser un videoclub que podem veure des del sofà de casa. Ofereix contingut provinent tant dels grans estudis de Hollywood com de petites productores i pretén impulsar el dare to digital, donar suport a continguts que no es podrien estrenar a les sales de cinema. Juan Carlos Tous, CEO de Filmin, explica que la plataforma se centra a representar petites empreses off Hollywood que no poden arribar a grans distribuïdores i els ofereix la possibilitat de formar part d’un paquet de productes que poden ser enviats a aquestes (com Apple) i formar part del seu catàleg (com l’Itunes).
Manuel Aldana, director de programció de Movistar+, afirma que vivim en un procés de transició. El consum lineal, és a dir, la televisió tradicional, segueix sent el majoritari, però el consum no lineal, que és el que pots escollir què veure, cada vegada és més notori. Aquesta evolució ens remet a parlar d’una generació jove, els mil·lennials, que són els principals consumidors de la nova televisó, però cada vegada s’hi estan sumant més generacions. També cal tenir en compte que el consum varia depenent de la seva tipologia. Des de Movistar observen quin tipus de programació consumeixen els espectadors, pel que fa al cinema, aproximadament, ocupa un 16% i les sèries un 18% del consum total dels espectadors. Tot i així hi ha casos concrets com Game of Thrones en què el seu consum sobre el total oscil·la entre un 45% i un 50%. Aldana també remarca el fet que cada vegada és més important la notorietat dels seus audiovisuals i no tant la quantitat de productes que ofereixen.
Actualment conviuen la televisió clàssica amb aquestes noves plataformes de visionat amb continguts audiovisuals fora del circuit tradicional, explica Quino Fernández de TViso. Es refereix a plataformes com Youtube, les xerrades TED, algunes marques com Red Bull que ofereixen vídeos d’esports extrems, Crunchyroll per veure anime o Twitch per veure partides de videojocs i e-sports.
Emilio Sánchez, responsable de video online de Flooxer, explica com aquesta plataforma ofereix nous continguts digitals de curta durada i destinats a un públic jove, amb una labor d’editorialiació per oferir contingut de qualitat que sigui diferencial, com Paquita Salas, guanyadora de tres premis Feroz. Hi intervenen tant youtubers com gent que prové del món de la televisió.
Finalment, els ponents van estat d’acord en l’important paper que en el futur tindran les smart tv i l’arribada de noves plataformes com HBO o Netflix que distribueixen les seves pròpies produccions.
5 Noves problemàtiques que es presenten amb la nova manera de veure televisió:
1. Cord-Cutting: Als Estats Units, des de fa uns pocs anys, cada vegada hi ha més gent que decideix posar fi a la contractació de diversos canals de pagament que s’emeten via cable i substituir-lo pel visionat a través d’Internet o altres plataformes OTT.
2. Show dumping: Actualment és fàcil començar una sèrie, el problema és seguir-la. El show dumping és el fet de deixar de veure una sèrie no perquè ens hagi deixat d’agradar, sinó perquè ens és massa difícil accedir-hi. Això està relacionat amb els tres punts que vénen a continuació.
3. Rotació de contractacions de plataformes com Netflix, Showtime o HBO: Encara que sigui més econòmic contractar tot un catàleg de productes que no pas comprar una pel·lícula o una sèrie, cada dia estem més lluny de veure tot el contingut que voldríem en una sola plataforma. Cada vegada hi ha més plataformes de visionat, i entre elles, evidentment, competeixen. Cadascuna té els seus grans títols. Però per poder accedir a tots necessitem tenir contractats tots aquests serveis. En podrem pagar un, potser dos. Però no tots. Hem de seleccionar. La proposta que fan aquestes grans empreses com Netflix o HBO és la d’oferir els seus serveis gratis durant un mes, cosa que una plataforma petita com Filmin no podria fer. D’aquesta manera, l’usuari, que encara no ha pogut gaudir del munt d’hores de contingut, probablement opta per seguir subscrit a la plataforma. Tot i així, sempre hi haurà aquella pel·lícula que fa tant de temps que volem veure o aquella sèrie que tant ens agrada en una altra plataforma de pagament. Què fem? Probablement tindrem uns mesos contractada una plataforma fins que estrenin a l’altra la nostra sèrie preferida. I el mateix farem repetides vegades.
4. Temps limitat per l’usuari: Per una banda ens trobem en un moment en què hi ha una gran quantitat de pel·lícules i sèries que no sempre tenim al nostre abast perquè no estem subscrits a la plataforma que l’emet. Per una altra se’ns acumula una quantitat enorme de continguts que competeixen per captar la nostra atenció. No només parlem de pel·lícules, sèries o documentals. També de nous nínxols com els videojocs: alguns joves inverteixen més temps mirant vídeos d’altres jugadors que no pas altre tipus de continguts audiovisuals. El nostre temps d’oci és limitat i cal seleccionar què volem veure. Estem subscrits a canals de Youtube, a plataformes OTT, a la televisió de pagament i, fins i tot, encara pretenem destinar més temps a altres tipus d’oci! El nostre temps és limitat i per més que intentem estirar el nostre dia, seguirà tenint vint-i-quatre hores. De tot el contingut que ens agradaria veure, probablement no en veiem ni la meitat. Això pot causar saturació, que abandonem sèries que estàvem seguint o que ens polim una temporada sencera en un dia.
5. Polítiques regionals i condicions de les majors per emetre el contingut: Per tal de treure el màxim rendiment del producte audiovisual es comercialitza tant com es pot distribuint-lo per diverses finestres. Això vol dir que una producció estrangera primerament s’explotarà al màxim al cinema o a les cadenes del seu país d’origen abans que passin a formar part d’una plataforma de pagament. Per aquest motiu, s’acorda un període en què l’audiovisual no podrà ser emès en altres plataformes. Si a això li sumem el fet que cada lloc té les seves polítiques de distribució, el producte arriba a aquí mesos més tard. Netflix, per exemple, ofereix contingut propi i contingut d’altri. El seu contingut el posa a la disposició de tothom sense barres geogràfiques. En canvi, pel que fa al contingut comprat, no sempre trobarem la mateixa oferta. Això és donat per aquestes finestres de distribució i a les polítiques regionals.
6. Falta de contingut simultani: A causa de l’últim punt esmentat no podem veure l’estrena d’una pel·lícula o d’una sèrie al mateix moment a arreu del món. Estem acostumats al FacebookLive o als Periscopes. Quan podrem veure l’últim capítol de la temporada sense empassar-nos cap spoiler dels que ja ho han vist en un altre lloc?
Si us interessa el món audiovisual i la tecnologia no us perdeu el projecte que us portem a continuació.
Gappo’s Legacy VR
Gappo’s Legacy té lloc en un món postapocalíptic i de ciència-ficció. Tot i tenir un univers en comú, la història avançarà en suports diferents: en la sèrie, en el còmic (la preqüela), i en el videojoc en RV. D’aquí a dos segles la nostra relació amb les màquines haurà anat un pas enllà. No com hem vist fins ara a Matrix o a d’altres pel·lícules en què les màquines adopten un paper destructor, sinó en un món desèrtic en què les makinae són esclavitzades per pirates tecnològics. Per una banda, el Doctor Gappo ha desenvolupat una tecnologia que aporta als humans qualitats pròpies de les màquines i, per una altra, tal com hem comprovat a les pel·lícules de robots, l’ésser humà ha anat alimentant la por a una possible revolució d’aquests. És per això que les màquines són desterrades i explotades pels pirates.
Al videojoc que vam provar al Saló del Cinema i de les Sèries acabes d’arribar en aquest món. Mitjançant unes ulleres HTC Vive i els controls d’un escut i d’una arma has de combatre naus i robots que t’ataquen. Uneix-te a la resistència!
Si us vau perdre l’experiència us animemque els visiteu al Movistar 360 BCN VR Fest!
Voleu conèixer els 16 Projectes audiovisuals que han participat al Verkami en viu al Saló del Cinema i les Sèries?
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
