Robots que aspiren el terra de casa nostra mentre eviten xocar amb el gat, assistents virtuals que ens responen preguntes o correctors d’estil i gramàtica que entenen la semàntica. Vivim envoltats d’intel·ligència artificial. Però sabem què és? Què la diferencia dels humans? Pot la intel·ligència artificial crear art?
Què és la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial és, per fer-ho curt, la intel·ligència exhibida per les màquines. Dit d’una altra manera, és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permetin a una màquina prendre decisions intel·ligents. Segons John McCarthy, creador del terme intel·ligència artificial, “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà.”
Per què C3PO pot entendre més de 6.000 formes de comunicació i nosaltres no?
Perquè els humans som incapaços de processar tota aquesta enorme quantitat d’informació en el nostre cervell. Però en canvi, som capaços de transferir totes els nostres coneixements (i els coneixements de molta gent) a una màquina. Passem hores i hores davant d’un ordinador programant un seguit d’ordres perquè la computadora sigui capaç no només d’acumular dades sinó també d’establir-hi associacions. Fins i tot, podem programar les màquines perquè sàpiguen improvisar. Però si bé aquestes màquines que hem creat són intel·ligents, podem crear una intel·ligència superior? Podem crear una intel·ligència més gran a la nostra sense tenir nosaltres aquestes capacitats superiors que li hem atorgat als ordinadors? Arthur Samuel, pioner en el camp de la intel·ligència artificial, es va fer la mateixa pregunta.
Breu història de la IA
Ens remuntem a l’any 1956. Samuel es va proposar un objectiu: crear una màquina que fos capaç de guanyar-lo jugant a les dames, un joc ben simple però molt estratègic. Així doncs, havia d’ensenyar a la màquina no només les bases dels moviments de les fitxes sinó l’estratègia per guanyar les partides. Tot i així, com a màxim podria arribar a saber-ne tant com ell.
La solució? Que la màquina jugués contra si mateixa i que aprengués de les seves pròpies jugades per millorar-les. D’aquesta manera, el seu programa va guanyador el campió de dames de Connecticut, quart millor del país, i Arthur Samuel va ser anomenat el pare de l’aprenentatge automàtic.
Tot i això, tots els descobriments de Samuel no existirien sense el pare de la informàtica moderna, Alan Turing, que el 1936 va crear la primera màquina capaç de realitzar qualsevol càlcul prèviament definit. Potser el seu nom us resulta més familiar pel Test de Turing (o per la pel·lícula The imitation game amb Benedict Cumberbatch). Turing, en el seu test, proposava un experiment, un “joc d’imitació” per definir un estàndard que permeti anomenar “intel·ligent” a una màquina: afirmava que un ordinador “pensava” si era capaç d’enganyar un interrogador i fer-li creure que estava conversant amb un humà. El test va sortir a la llum el 1950, quan Turing va publicar l’article Computing Machinery and Intelligence a la revista Mind.
El 1956 es va teoritzar que a la dècada dels 70 viuríem rodejats d’intel·ligència artificial. Va ser la primera vegada que es va emprar aquest terme, que va sorgir de John McCarthy, Marvin Minsky i Claude Shannon a la conferència DarthMouth Summer Resarch Conference on Artificial Intelligence.
Tanmateix, fins a arribar als 90 les empreses no van començar a invertir en aquest camp.
Amb IBM el 1997 la computadora Deep Blue va guanyar ni més ni menys a Gari Kaspárov, campió del món d’escacs. El 2001, una altra màquina d’IBM, Watson, va guanyar als dos millors concursants del programa de televisió Jeopardy.
Però què comportava que Watson guanyés? Volia dir que prèviament havia hagut d’estudiar 200 milions de pàgines que havia processat el seu sistema, després les havia hagut d’entendre, respondre-les i escollir les categories i les apostes depenent de manera estratègica.
La intel·ligència artificial a la creació cultural
Darrerament trobem, cada cop més, la intel·ligència artificial a les nostres vides, siguem-ne o no conscients. Des dels assistents personals dels mòbils (Siri i Cortana) als cotxes i autobusos que condueixen sols. En aquest butlletí us n’hem parlat algunes vegades, tant de si havíem de mirar la IA com un perill com de les sèries que se’n feien ressò o la feien protagonista; tant de com ajuda els refugiats que arriben a les nostres costes com dels premis literaris que ja guanyen els robots o els quadres que pinta seguint l’estil de Rembrandt.
I és arran d’aquesta presència de la intel·ligència artificial en el món de la cultura que volem posar en focus en quin és i quin pot ser el paper dels robots en la creació cultural que ens arriba. En els propers butlletins us anirem explicant quines són les tendències i els casos més interessants on una màquina està creant cultura i… art?