Les 5 sèries tecnològiques que no us podeu perdre aquest Nadal

Després de tants dinars i sopars durant les festes de Nadal ens convertim en uns éssers incapaços de moure’ns del sofà. L’únic que podem fer és mirar escarxofats la televisió… i llegir el Butlletí de Cultura Digital! Per això us portem les 5 millors sèries sobre tecnologia que no us podeu perdre aquests dies de vagància. No patiu, no expliquem més enllà del primer capítol. A nosaltres tampoc ens agraden els spoilers. Les coneixeu totes?

5. Halt & Catch Fire

2014  –  continua

Temporades:   1T: 10 capt;  2T: 10 capt; 3T: 10
Durada:    45 min.
Creadors:  Christopher Cantwell, Christopher C. Rogers
Actors: Lee Pace, Scoot McNairy, Mackenzie Davis, Kerry Bishé, Toby Huss

L’AMC ens transporta a unes oficines, però aquesta vegada no estan dirigides per mad men, sinó per persones que es van pujar al carro de la creació de computadores als anys 80. Podrien haver triat Silicon Valley com a seu del despertar informàtic però escullen Dallas com a punt de partida.

Recordeu els IBM? Les primeres computadores personals? Va ser a la dècada dels 80 quan tots els ulls es van començar a centrar en el desenvolupament de nous ordinadors i les empreses es convertien en  llops ferotges.

Cardiff Electric és una empresa tecnològica sense gens d’interès pel desenvolupament de software informàtic. O almenys fins que hi arriba Joe MacMillan (Lee Pace) com a salesman i fa una declaració d’intencions a IBM per forçar la seva companyia a entrar al negoci. Cameron Howe (Mackenzie Davis) i Gordon Clark (Scott McNairy) seran imprescindibles per construir la millor màquina del moment. Ho aconseguiran?

Si us va agradar Mad Men, aquesta sèrie és un must. Reunions, oficines; sembla avorrit a ulls de molts. La màgia d’AMC sorgeix quan això es converteix en un atractiu. Grans empreses reals, negocis,  poder, ambició i salseo. Si heu vist en acció els homes de Don Draper, us encantarà veure els homes de Joe.

4. Person of interest

2011  –  acabada

Temporades:   1T: 23 capt;  2T: 22 capt; 3T: 28 capt; 4T: 22 capt.; 5T: 13 capt.
Durada:    49 min.
Creador:  Jonathan Nolan
Actors: Jim Caviezel, Kevin Chapman, Michael Emerson, Amy Acker, Taraji P. Henson, Sarah Shahi.

John Reese (Jim Caviezel), devastat per la mort de la seva companya, es converteix en un sense sostre. Darrere d’un rostre brut i desmenjat s’amaga un ex militar de les forces especials. Una persona forta físicament però també mentalment. Just el que necessita Harold Finch (Michael Emerson).

Finch té una llista de persones com tu i com jo que poden estar involucrades en un crim. No sap ni què passarà ni quan ni per què, ni tan sols qui serà el criminal. I si aquests assassinats es poguessin evitar?

Ens remuntem a l’atemptat contra les Torres Bessones. Després dels atacs, el Govern va començar a investigar els correus i a interceptar els dispositius mòbils. Necessitaven diferenciar els terroristes de la població civil. Aquests volien seguretat i els eren igual els mecanismes que es fessin servir, encara que això fos un atac directe a la seva privacitat.

El Govern, gràcies a Finch, va crear la màquina, una eina per tenir controlada la població, però ho va mantenir en secret. Tanmateix, aquesta eina presentava un problema. Estava programada per prevenir un altre 11 de Setembre però detectava tot tipus de crims. Per aquest motiu es va haver d’ensenyar la màquina a separar els atacs per rellevants o irrellevants. Els rellevants es passaran a Seguretat Nacional o al FBI però els altres, els crims a petita escala, seran esborrats a mitjanit.

8.000.000 de persones. Saps què tenen en comú? Ningú sap què passarà. Algú mor assassinat a Nova York cada 18 hores. Una vegada hagi acabat el dia algú haurà mort.

Harold Finch és qui va construir aquesta màquina i no va voler desvincular-se’n. I malgrat no tenir relació amb el Govern, pot accedir als números de seguretat social de les persones implicades que conformen la llista. Per Finch, la informació no és cap problema, sinó com utilitzar aquesta informació, com protegir a la població. Finch serà els deu mil ulls i el milió d’orelles que conformen el sistema. Reese qui controlarà la situació des del terreny.

3. Black Mirror

2011  –  continua

Temporades:   1T: 3 capt;  2T: 3 capt.; 3 T: 6 capt.
Durada:    60 min.
Creador:  Charly Brooker
Actors: Hannah John – Kamen, Chris Martin Hill, Beatrice Robertson – Jones, Paul Blackwell,  Daniel Kaluuya, Toby Kebbell, Rory Kinnear, Jon Hamm

Cada capítol de Black Mirror és una petita obra mestra que farà el vostre Nadal una mica més reflexiu. Tots els episodis són independents, fet que permet  reprendre la sèrie quan vingui de gust. És a dir, que podeu veure un capítol de la tercera temporada i després veure’n un de la primera  sense cap problema. Canvien les temàtiques, els actors i les realitats en què viuen els personatges. Fins ara, les primeres dues temporades, de la BBC, constaven de tres capítols cadascuna però ara la tercera (la primera produïda per Netflix) ens ha sorprès amb 6 episodis més i us ben asseguro que cap d’ells deixa indiferent.

Black Mirror són lliçons de vida portades a l’extrem. Una crítica a la societat vista des d’un punt de vista obscur i pertorbant. Presenta l’ésser humà com un ser hipòcrita i egoista, amb afany de voler  ser acceptat i amb una doble moralitat. I sobretot, plasma la relació que té tot això amb la tecnologia.

Cada capítol convida a la reflexió de com les tecnologies ens absorbeixen i el seu poder hiperbòlic. Molts dels temes que es tracten a la sèrie són els mateixos que tractem en aquest Blog. Parlen d’intel·ligència artificial, videojocs, política, robots, xarxes socials, realitat virtual…

La contínua sensació que causa a l’espectador de “què està passant?” fa única la sèrie. És interessant analitzar Black Mirror com a una estètica, un estil propi. Només cal que veieu un parell de capítols per comprovar-ho. Una vegada has vist uns quants capítols, si te’n posen un altre sense ser-ne conscient, reconeixes que en forma part. Serà la manera de narrar? El punt fosc que l’envolta? Hi haurà a qui li agradi més o menys, però no deixa a ningú indiferent.

2. Mr. Robot

main-qimg-21918da5f75dce0bcc538e4cc990c50b

2015  –  continua

Temporades:   1T: 10 capt;  2T: 12 capt.
Durada:    49 min.
Creador / director:  Sam Esmail
Actors: Rami Malek, Christian Slater, Portia Doubleday, Carly Chaikin, Martin Wallström, Stephanie Corneliussen

Sam Esmail és el creador de la sèrie. I dir que el seu referent per crear la sèrie ha estat Breaking Bad és una declaració d’intencions, o almenys deixa entendre que té bon gust. La història que ens expliquen és la d’Elliot Alderson (Rami Malek), un programador que treballa en una empresa de ciber-seguretat malgrat estar en contra de l’objectiu que persegueix la companyia, protegir les grans empreses. Detesta el poder i la societat en general. Per això combat contra ella des d’un teclat.  Algunes sinopsis com la de IMDB (o fins i tot ell en la mateixa a la sèrie) descriuen l’Elliot com un enginyer de dia i un vigilant hacker de nit. Tanmateix, la seva figura és més complexa que això.

Agafeu tot els clixés d’un tekkie i feu un Ctrl+C i un Ctrl+V sobre Elliot. Introvertit, raret, summament intel·ligent, asocial i obsessionat per la tecnologia i la cyber-seguretat. Ara afegiu moralitat, heroicisme, un passat obscur i tindreu l’Elliot Alderson al complet. Bàsic però molt ben narrat.

A partir d’un hackeig Mr. Robot (Christian Slater) es posa en contacte amb Elliot per oferir-li formar part del seu equip de hackers Fsociety, un grup antisistema i anticapitalista que pretén enfrontar-se amb les grans corporacions i els conglomerats com ECorp. S’apuntarà al carro l’Elliot?

A MrRobot no parlen de ciència-ficció, parlen de la informació que es troba a Facebook, a les pàgines de contactes, mails i comptes bancaris. I de com, a partir d’aquesta informació, el protagonista és capaç d’elaborar un perfil complet de la persona i trobar el seu punt feble. El millor de tot és que, malgrat robar la informació amb una tècnica que nosaltres no entenem, els pensa de manera planera, de manera que podem comprendre’ls.

La complexitat de la ment de Elliot, la rapidesa en què processa la informació, els pensaments que es creuen pel cap i el fil narratiu de la sèrie requereixen prendre forma de paraula. Per això, cada vegada que parla la ment de l’Elliot és un punt àlgid del capítol. Sinó llegiu el fragment de la no-conversa amb la seva psicòloga. Què hi ha a la societat que decebi tant l’Elliot?

“Oh, no sé. Col·lectivament pensem que Steve Jobs va ser un gran home quan sabíem que va fer milers a costa de nens? O potser que tots els nostres herois són falsos? El món en si mateix és només un gran engany. Enviem spams amb els nostres comentaris continus sobre qualsevol bestiesa com si fos el que pensem.  Les nostres xarxes socials falsejades com a intimitat. O potser és que vam votar per això? No amb les nostres eleccions fraudulentes, sinó amb les nostres coses, amb les nostres propietats, els nostres diners. No estic dient res de nou. Tots sabem per què fem això, no perquè els llibres dels Jocs de la Fam ens fan feliços, sinó perquè volem ser sedats. Perquè és dolorós no fingir, perquè som covards. Que li fotin a la societat”.

1. Westworld

2016  –  continua

Temporades:   1T: 10 capt;
Durada:    60 min.
Creador:  Lisa Joy, Jonathan Nolan
Actors: Evan Rachel Wood, Thandie Newton, Jeffrey Wright, James Marsden, Ed Harris, Anthony Hopkins, Luke Hemsworth, Sidse Babett Knudsen

Benvingut a Westworld, un paradís sense lleis. Un parc temàtic en què tu ets el protagonista. Ets ric, lliure i tens anhel d’adrenalina i d’aventures. Tanmateix, aquí no hi trobaràs ni muntanyes russes, ni rodes. Les atraccions seran “persones” fruit de la intel·ligència artificial.

Jonathan Nolan i Lisa Joy, els creadors de la sèrie, mostren els éssers humans en un estat salvatge, la perversió de la nostra ment i l’abús de poder. Recreen un parc temàtic en què tot s’hi val regit pel “qui paga, mana”. Si els visitants tenen ganes de disparar a tort i a dret, ho fan. Els amfitrions d’aquest món no deixen de ser màquines.

Totes les narratives i personatges estan connectats. Per això, un dels visitants es dedica a fer una carnisseria amb els habitants de Westworld. Vol trobar la veritat de tot allò, el centre del laberint. Mentrestant, en Peter (Louis Herthum), el pare de la Dolores (Evan Rachel Wood), troba una fotografia d’una visitant en mig d’una gran ciutat. Es desconcerta, surt del seu patró narratiu i passa la nit despert davant la foto. L’endemà ha de passar pel departament d’anàlisis i fa una afirmació reveladora sobre el seu creador. És llavors quan el Dr. Robert Ford (Anthony Hopkins) comença a sospitar que potser els amfitrions són capaços de desenvolupar consciència pròpia.

Ens agrada la intel·ligència artificial, que una màquina pensi per nosaltres. Rebutgem fer pensaments lògics perquè els faci una calculadora, deixem de parlar amb psicòlegs per conversar amb màquines terapeutes i passem hores davant dels videojocs per deslliurar-nos una estona de la veritat. Volem que els chatbots siguin cada vegada més humans, que el llenguatge sigui més natural. Però volem més realitat? El joc és entretingut perquè sabem que no és real. Però a partir del moment en què ens costa diferenciar el joc de la realitat, deixa de ser divertit. On són els límits? Què passaria si aquesta intel·ligència que hem creat prengués consciencia?

En voleu saber més?

Les heu vistes totes? Quina és la vostra sèrie preferida? Us agradaria que en comentéssim alguna sèrie en concret? Ens ho podeu dir al nostre twitter @culturadigicat!!!!

Marta Izquierdo

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s