Roba seca, menjar i wifi, el primer que demanen els refugiats quan arriben a terra

Avui, mentre un multimilionari arriba al seu hotel a Grècia, un grup de refugiats arriba a la costa grega. Els dos tenen una cosa en comú. El primer que demanen és el wifi. Semblaria que les seves prioritats haurien de ser roba seca, menjar, aigua. Però el que els preocupa en aquell moment és el mateix que ens fa perdre el nord a nosaltres: un dispositiu capaç de connectar-se a la xarxa.

Pel multimilionari és primordial el fet d’arribar, menjar i descansar. I, en tot cas, fer-se una selfie d’allò més mainstream i tenir wifi per compartir-la (o per treballar). Per als refugiats, que amb prou feines han dormit durant mesos, tenir wifi els suposa saber si la seva família està bé i esbrinar quina situació hi ha la frontera. És la resposta a si podran quedar-se allà o si passades unes hores seran de retorn al seu país, a tot allò d’on han fugit.

“El wifi acostuma a ser la primera cosa que demanen després d’arribar i posar-se roba seca”, diu Andrea Dillon, treballadora de Mercy Corps. Afegeix que el seu equip veu com cada grup de refugiats que arriba a les costes de Grècia té com a mínim un smartphone i una persona que sap com utilitzar-lo.

Per aquest motiu, el fet que hi hagi connexió a les fronteres és de vital importància per a aquesta gent. El que per a nosaltres és un fet irrellevant, compartir una fotografia o un whatsapp per dir que hem arribat, per a ells és comunicar als seus familiars que són vius. Durant el trajecte és imprescindible estar connectats. Són molts els que es separen i és l’única manera de saber si els seus familiars han pogut arribar a alguna frontera o han fracassat en l’intent.

La connexió wifi no només és necessària per a ells, sinó també per aquells que els ajuden. Han de conèixer la informació actualitzada dels centres de registre i de les fronteres i han de poder accedir a traductors per comunicar-se amb els nouvinguts. Mercy Corps, Google, The International Rescue Comittee i d’altres organitzacions han desenvolupat refugeeinfo.eu, una pàgina web en diversos idiomes que ajuda els refugiats a desplaçar-se per Europa. Aquí poden trobar informació sobre el procés de registre i asil, quants quilòmetres hauran de fer, contactes d’emergència, allotjament, assistència mèdica i serveis locals.

En connectar-se als servidors wifi de les regions en què operen aquestes organitzacions, els apareix la pàgina de refugeeinfo.eu. La pàgina detecta la ubicació del refugiat i va actualitzant constantment les informacions sobre lleis i restriccions de moviments dels camps de refugiats. Aquest juny Mercy Corps comptava que més de 105.000 persones havien accedit al web. Més de 3.000 persones el visiten cada dia.

No és l’única eina que han desenvolupat. També han creat juntament amb Google, ThoughtWorks i UNHCR una aplicació per ajudar els treballadors a traduir missatges als refugiats en les seves llengües natives, com l’àrab, el farsi o el paixtu. Una eina d’una gran importància, imprescindible perquè els treballadors els demanin informació fonamental com “heu rebut assistència mèdica?, “necessiteu lloc per dormir avui?”.

La tecnologia també ajuda la vida dels qui estan obligats a fer estada als camps de refugiats. Aquí us n’expliquem alguns casos interessants i colpidors.

La història de l’Ahmed, el nen de 7 anys que va salvar 14 vides amb només un missatge

L’Ahmed es trobava en un camió de càrrega de traficants d’humans. Tenia un mòbil que li havien donat al camp de refugiats de Calais, França. N’havien repartit als nens per si mai els passava res. Gràcies a això, l’Ahmed va poder enviar a la Clegg, una voluntària del camp, el missatge que el salvaria a ells i als altres refugiats que viatjaven al camió.
La Clegg va entendre, tot i el mal anglès del missatge, que l’Ahmed li estava demanant ajuda. Va trucar la Tanya Freedman, de Help Refugees, i van avisar les autoritats que, després de rastrejar la ubicació de l’Ahmed, van interceptar el camió. La història de l’Ahmed va acabar bé gràcies al mòbil!

Hi ha qui pot correlacionar negativament la manca de recursos d’aquest col·lectiu amb la seva capacitat resolutiva i no poden estar més equivocats. La manca d’eines de què disposen per treballar en activitats quotidianes com poden ser l’educació els ha fet ser més creatius per trobar solucions, i en això el talent i els seus smartphones són fonamentals.

Thomas Silberhorn, un dels membres del ministeri de desenvolupament alemany, va expressar a la ICT4 Refugee Conference de Berlín que “els refugiats són innovadors importants. Hem de deixar de veure’ls com una societat residual”. Per aquest motiu el ministeri va realitzar un estudi amb Betterplace lab, GIZ, Kiron Open Higher Education. Segons l’estudi, realitzat a partir d’una entrevista a principis d’any a refugiats a Jordània, Turquia i Grècia, la majoria fan ús del mòbil per comunicar-se. Així com nosaltres, el que més utilitzen és Facebook i Whatsapp. També fan servir sovint notes de veu perquè no sempre poden escriure en l’alfabet aràbic en el seu dispositiu.

Són moltes les maneres en què, mitjançant la tecnologia, es pot facilitar una mica més la vida d’aquest col·lectiu. Per això s’han creat diversos grups de treball multidisciplinaris per idear noves plataformes com Jobs4Talent (un LinkedIn per refugiats) o GeeCycle (un web per fer donacions de mòbils que no fem servir).