Per cinquè any consecutiu, el 12 de novembre la capital de la Garrotxa va tornar a obrir les seves portes a Lluèrnia, el festival on el Foc i la Llum en són els protagonistes.

Com en les passades edicions, el festival va començar quan el sol es va pondre, deixant la ciutat en la penombra. Tot i que aquella nit la lluna estava esplèndida, van ser les 43 instal·lacions les encarregades d’il·luminar carrers i carrerons de la ciutat. Punts de llum orientatius i informatius, olotins, garrotxins i turistes curiosos, es passejaven pel nucli creant, juntament amb les instal·lacions, un ambient càlid i també màgic que ajudava a restar importància a les baixes temperatures que acompanyaven l’esdeveniment (perquè, siguem realistes, a 12 de novembre a Olot fa fred!).

Un mapa ben traçat indicava on es trobaven les diferents instal·lacions, amb una breu explicació que ajudava a treure millors conclusions de les diferents metàfores lumíniques que s’exposaven. Entre aquestes s’hi podia veure el projecte “Sota una col” dissenyat per Clara Riera. Convertint a tots els espectadors en Patufets, la Plaça de l’Arxiu quedava totalment coberta d’esferes verdoses que ajudaven a recrear l’ordre vegetal i el ritme cromàtic que neix de la terra mateixa.

El passeig del Firal (pels que no coneixeu Olot, la rambla principal de la ciutat) quedava cobert per una immensa catifa vermella, il·luminada per diferents fanals coberts amb peces de roba que li donaven un aire majestuós. La idea de Marta Aumatell era convidar a tots els públics a realitzar “L’últim ball” al Firal.

Sota una col

L’últim ball

Algunes carrers més enllà, quedava la Plaça Campdenmàs, decorada amb petites espelmes que il·luminaven la superfície blava que la cobria, representant el mar. Sobre d’aquesta composició hi descansava un vaixell amarrat. De fons un equip de música recreava el soroll de les onades del mar que ajudaven a ubicar i a entrar de manera directa a l’escena, anomenada “Mediterràniament”. Amb aquesta, el grup AOAPIX volia unir-se al crit unànime contra la barbàrie que s’està produint dia rere dia al Mediterrani central, homenatjant les seves víctimes.

No només arquitectes i associacions van unir-se al festival: les escoles d’Olot i Comarca també van voler aportar el seu raig de llum, recreant dins d’unes estructures metàl·liques situades al llarg del carrer Fontanella, diferents ciutats lumíniques que apareixen en l’obra d’Italo Calvino Les ciutats invisibles.

Mediterràniament

Les ciutats invisibles

Tractant-se de foc i de llum, no podia faltar en el festival l’aparició de la Fura dels Baus. Associats amb la Cooperativa la Fageda, van aconseguir reunir a tots els assistents al voltant de l’enorme grua que, acompanyada de la veu de la Marina Rossell, subjectava a uns 40 metres d’alçada una xarxa humana que es movia al seu compàs. Valors com cooperació, valentia o èxit es van associar a l’espectacle anomenat “Teixint vides” que, decorat amb focs artificials, no va decebre a ningú.

Per últim, la composició feta per l’arquitecte que tan va destacar l’any passat, Xavier Bayona, amb la recreació del cràter del volcà. Aquest any va optar per reproduir el projecte “Windows 51”, que va dur a terme a la fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona, amb la col·laboració de Jaume Tané i Norbe Fernàndez. Situada al costat del riu il·luminat, la banda de músics Jazz de Copes, col·locats a la terrassa de la fàbrica Can Jombi, acaparava el sentit auditiu dels visitants, que dirigint-se cap a aquesta, veien com les 51 finestres quedaven il·luminades de diferents colors, al mateix ritme que avançava el compàs. La composició vistosa va tornar a estar a l’alçada de l’espectacle esperat.

Teixint vides

Windows 51

Clàudia Coll