Ara que ja sabem qui ha estat el guanyador i que haurem de conviure amb Donald Trump durant els propers (com a mínim) quatre anys, ens sembla un bon moment per analitzar com les xarxes socials han influït en les eleccions americanes. Un tema que ja us vam avançar fa unes setmanes.
El 8 de novembre de 2016 tot el món va estar pendent d’un país, d’una decisió: Hillary Clinton o Donald Trump?
Aquestes han estat unes eleccions (i una campanya electoral) realment atípiques; candidats amb menys suport social que mai, polèmiques pràcticament diàries i, sobretot, activitat política les 24 hores del dia. Sense cap mena de dubte, les eleccions del 2016 han marcat un abans i un després en la comunicació política i en la participació directa per part de la ciutadania en les campanyes, debats i propostes dels propis candidats.
Les eleccions presidencials d’enguany han estat les primeres eleccions en què la totalitat dels candidats, tant republicans com demòcrates, han estat presents a les xarxes socials, ja que de no ser així, les seves possibilitats de triomfar s’haguessin vist reduïdes pràcticament a zero. Mai arribar a tants milions de possibles votants havia estat tan senzill i, per tant, mai havia estat tan necessària la participació d’experts en comunicació i la bona praxi (en principi) en aquestes xarxes.
D’altra banda, les activitats online dels votants dels Estats Units són generalment de caire confirmatiu sobre les seves preferències i, per tant, serveixen, principalment, com a font de reafirmació. Segons un estudi de la University of Southern California, els ciutadans americans no només volen informar-se sobre l’actualitat sinó que busquen escoltar més opinions i trobar persones amb pensaments similars per tal de reafirmar-se sobre les seves pròpies intencions. Difícilment una persona canvia el sentit del seu vot a conseqüència d’interactuar en algun debat a la xarxa, però el fet de trobar que cada vegada són més els que aposten per una mateixa opció sí que serveix com a catalitzador i com a aspecte motivacional i mobilitzador pels votants convençuts.
En unes eleccions en les quals pràcticament 363 vots electorals (sobre 538) estaven totalment decantats cap 
a un o altre candidat, i només 70 en clara disputa, la campanya a través de les xarxes va demostrar ser més imprescindible que mai. Facebook, Twitter, Youtube, Instagram, Snapchat… qualsevol plataforma era un camp de batalla on els candidats havien de lluitar per intentar pescar fins l’últim vot possible i, així, obtenir els tan preuats 270 vots electorals que atorguen la presidència del país més poderós del planeta.
Tant l’equip de campanya de Hillary Clinton com el de Donald Trump eren ben conscients que amb les enquestes mostrant una diferència de tan sols el 4% entre un i altre candidat, tota ocasió per intentar aconseguir un vot era important, i en una jornada on fins a 46 milions de joves (18-29 anys) eren cridats a les urnes, la presència i la publicitat dels candidats a la xarxa va esdevenir un dels aspectes claus dels resultats obtinguts.
Votessin Hillary Clinton, Donald Trump, Jill Stein o Gary Johnson, els ciutadans no en tenien suficient en veure un anunci de televisió o un article al diari, ara també volien participar-hi i els experts en comunicació n’eren ben conscients.
Aquestes eleccions han suposat un canvi en la manera d’entendre una comtessa electoral als Estats Units i a tot el planeta. Ara, el món 2.0 ha adquirit una importància inigualable i és que avui dia, no ens enganyem, un #FeelTheBern, un #MakeAmericaGreatAgain o un #ImWithHer té molta més força per si sol que un article o un cartell publicitari. Donald Trump ho sabia i els resultats l’han acabat acompanyant, però hauríem viscut uns resultats diferents de no ser per la força d’Internet i les xarxes? No ho sabem, ni ho sabrem mai, però jo no dubtaria ni un segon en dir que sí.
I sobretot, no oblideu mai les paraules de Frank Underwood (House of Cards): “After all, we are nothing more or less than what we choose to reveal…”
Marc Camps
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
