Els mems són fotografies retocades amb un toc de gràcia que cobren un sentit satíric. Internet n’és ple i els polítics no tenen escapatòria davant la imaginació dels internautes. El Partit Popular ha presentat davant del congrés una proposta de reforma de la Llei Orgànica de protecció del dret a l’honor i a la intimitat personal i en un dels punts inclouen la regulació d’aquests muntatges en cas que siguin ofensius. Per això no volíem perdre l’oportunitat de parlar de l’impacte dels mems en la política.

Cultura digital són els videojocs, els mappings o la realitat virtual, però també la cultura que nosaltres creem a la xarxa. Els mems són art, cultura i comunicació en estat pur. La seva naturalesa satírica, la gran quantitat de fotografies que circulen a la xarxa i la facilitat de trobar apps i pàgines web per editar imatges ens obren un món de possibilitats per retocar imatges, permetent que sigui quasi tan ràpid crear-los com visionar-los.

Els mems presenten una última característica: són virals. El fet de ser visuals fa que la comprensió sigui immediata i si això li afegim que totes les xarxes socials permeten la possibilitat de compartir imatges fa que sigui altament probable que la teva imatge tingui una pila de retweets.

Meme Generator és una app que et permet afegir un text a les teves imatges per crear un nou mem. També inclou imatges ja virals a la xarxa i pots pintar, afegir complements als personatges i compartir la teva creació directament a la xarxa des de l’aplicació.

Però són tan perillosos els mems per la política?

Quantes vegades l’humor i la cultura han servit per crítica la classe política? Quant humor polític s’ha fet des de La Trinca fins al Polònia? Segur que tens un company de feina que no para de compartir vídeos d’espifiades que han dit els representants polítics. Hi ha maneres i maneres de fer humor polític i els usuaris de les xarxes socials no en deixen passar ni una. Per a alguns internautes l’humor polític és l’oportunitat clau per aconseguir retweets i seguidors gastant una mica d’enginy i cinc minuts de la seva vida. A la xarxa tots volem semblar enrotllats i guais. Així que no és d’estranyar que, en un moment en què el respecte a la política es troba en hores baixes, corrin tantes imatges per la xarxa que es fan ressò de les notícies afegint un toc de gràcia.

Però ser viral també els va bé als polítics. Només cal veure’ls ballar, cantar i fer un seguit d’accions que els deixen en evidència durant les campanyes electorals. Si a partir de fer alguna cosa “enrotllada” aconsegueixen caure millor, genial. I si no, no passa res. Ja hauran aconseguit sortir als mitjans de comunicació i que la seva fotografia circuli per Internet. Tanmateix, sovint aquesta situació es gira en contra seva. És llavors quan l’humor no és acceptat per la classe política. La sàtira representa per una banda la presència del poder, però per una altra la seva banalització.

L’humor polític fa reflexionar, no només dels límits del que és correcte sinó que de vegades, l’exageració dels fets no és tan distant de la realitat. Això és el que els pot fer més por. Hi ha nens que s’han interessat per la política a partir dels vídeos virals que veuen a casa seva. I és que, quantes vegades un polític ha deixat caure una perla d’aquelles que ni se’t hauria acudit intentant ridiculitzar-los? A partir d’aquesta banalització, d’aquesta poca por de riure de coses sèries com la política és quan es perd la por a parlar i a expressar les teves opinions.

Evidentment, sempre hi haurà qui utilitzi el retoc fotogràfic per fer una burla sense gràcia. Circula la crême de la crême de l’humor negre i del mal gust. Però també hi ha artistes que no cerquen la bellesa, sinó la crítica. Així que no només entren en el debat la llibertat d’expressió vs. l’honor, sinó també els límits entre la crítica i la blasfèmia.

Això depèn de la concepció de l’art, l’ètica i de l’afinitat política cap al criticat de cadascú. El que sí que és evident és que, fins ara, cadascú ha estat un artista lliure a l’hora d’expressar la seva opinió política a la xarxa.

Mentre reflexiones, et deixem amb aquest mem.

Marta Izquierdo