Cal ser valents, no ens han de fer por els nous continguts ni els nous formats: la realitat virtual ha vingut per quedar-se. Octubre està sent un mes de conferències per aquí, conferències per allà. I, evidentment, no podíem faltar al Festival de Sitges. I encara menys a una cita en què es parlés de realitat virtual.
Enguany el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va crear la nova secció Sitges Cocoon, dedicada a la realitat virtual. Arran d’això es va celebrar una taula rodona on professionals vinculats a l’àmbit de la realitat virtual van exposar la seva pròpia experiència a l’hora de treballar i desenvolupar projectes amb aquesta tecnologia. I nosaltres hi vam ser!!!
Cada vegada la tecnologia avança més ràpidament. I, com és evident, cada vegada és més efímera. La realitat virtual acaba d’arribar i ja sembla que porti aquí tota la vida, però el cert és que molt poca gent encara té algun dels dispositius possibles a casa. Tot i així, està clar que, com més dispositius hi hagi, més augmentarà la quantitat i la qualitat dels continguts. Tanmateix, segons Ignacio Gómez Hernández (director de Análisis y Nuevos Proyectos de TVE), hi ha dos problemes: el cost elevat i el temps requerit per produir només 5 minuts de realitat virtual. També hem de tenir present la falta de feedback per part de l’usuari,
Caldrà veure com se sostindran les empreses que es dediquin a la creació de contingut. Costarà passar de fer creacions de pocs minuts a produccions de més d’una hora. Els dispositius hauran de ser més còmodes, encara que s’hagin pal·liat elements que causaven marejos. També cal tenir present que en molts casos, s’ha adequat el format depenent de la capacitat de la tecnologia. Els CD’s tenien 12 cançons perquè no hi cabien més, per exemple.
Xavi Conesa (Visyon 360º) compara les ulleres de realitat virtual amb el cinema. Al principi no hi havia llargmetratges sinó petites peces. Ara mateix la realitat virtual se situa en la mateixa fase. Considera que ha vingut per quedar-se, però no a suplir res. Actualment, els vídeos que es troben a les xarxes són els virals, els que duren segons o pocs minuts. Per tant, caldrà veure si les plataformes que hi ha al mercat són les òptimes per produir peces de llarga o curta durada.
Encara és poca la gent que ha provat la realitat virtual. Actualment hi ha 1 milió d’usuaris, i fa només tres anys que està en el circuit comercial. Per tant, és difícil saber quanta estona podem estar exposats al visionat o si els nens estan preparats per consumir aquest tipus de contingut. Miguel Ángel Ruiz, Director de continguts i serveis de Samsung Espanya, descriu la necessitat que aquesta sigui massiva, escalable, estàndard i accessible.
La comunitat d’usuaris és diferent, també cal pensar quin tipus de contingut funcionarà amb ells, ja que la realitat virtual està pensada per explicar d’una manera molt diferent d’altres tecnologies. Per poder-la potenciar, és necessari que pugui arribar a tothom, no estem parlant d’un producte elitista. Actualment, a Espanya hi ha més de 100.000 ulleres Samsung a les cases de la gent, xifra que serà ridícula l’any vinent tenint en compte com ha augmentat el ritme de vendes el darrer semestre.
La plataforma de visionat de realitat virtual ja la tenim. Ara el que cal és experimentar amb formats. Com hem explicat a l’article Què té a veure el Premi Nobel a Bob Dylan amb Liber? quan apareix una nova tecnologia, apareix un nou tipus de narrativa.
Nicolás Alcalá és qui posa l’exemple del bar del destacat, i ho compara amb el Grand Theft Auto, joc que coneixereu molts de vosaltres. Al teu voltant no només està passant una cosa, sinó moltes. Pots tenir un objectiu, un fil conductor, però sempre tindràs altres històries per observar i descobrir. L’usuari no només visualitza, és protagonista. Tria què i on vol mirar. Per això, narrativa i interactivitat estan estrictament relacionades.
Per què has de quedar-te quiet si del que tens ganes és d’apretar a córrer?
Hi ha sales de cinema que han entès la importància de la interactivitat entre usuaris. Per això han començat a programar sessions de realitat virtual en què tothom pot estar visualitzant el mateix. Però la proposta que us portem avui ha fet encara un pas més enllà.
Un dels projectes de què es va parlar a la taula rodona va ser Ghost Busters: Dimension, una experiència de realitat virtual en què l’usuari es pot moure junt a dues altres persones per una casa encantada per atrapar fantasmes. Durant 15 minuts portes l’equip necessari per capturar-los a tots: una arma connectada a una motxilla de protons, uns auriculars i unes ulleres de realitat virtual. Remarquem el fet que et pots desplaçar per la casa encantada, però és que realment ets allà. Quan tinguis davant una paret, si tenses el braç, la podràs tocar. Si ets a prop del foc, notaràs la calor.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
