Què té a veure el Premi Nobel a Bob Dylan amb Liber?

Aquest any el Liber ha estat més digital que mai. Això ens ha permès reflexionar sobre el futur del llibre digital, la seva narrativa i l’educació. Tot està relacionat, fins i tot el perquè li han concedit el Premi Nobel a Bob Dylan.

El mòbil sempre ha estat una mostra detallada del que passa amb la lectura, diu Diego Moreno. editor de Nórdica Libros. “Abans, veies la gent llegint Liberen paper, després en eReader i ara la gent llegeix directament al mòbil”. Per tant, el que cal fer és trobar formats de lectura adequats per llegir amb el mòbil i pensats per ser llegits en períodes de temps reduïts.

El sector de la lectura competeix amb Twitter, Facebook i altres xarxes socials i continguts que consumim des del nostre smartphone. Aquests no fan més que explicar microrelats del que fa la gent del nostre voltant. I és més: el contingut està pensat, a partir dels nostres gustos, per mantenir-nos enganxats a la pantalla.

perc3b2_no_hi_ha_suportPer tant, el sector del llibre no hi pot competir directament, però cal pensar també en el trajecte que farà el lector, el dispositiu en què llegeix i en els tipus de lectura que poden adequar-se als dispositius mòbils. Els relats curts poden ser perfectes en aquest tipus de lectura. Textos que no et robin més de 40 minuts. Tanmateix, per portar a terme aquestes propostes es requereix el suport de les institucions per fomentar la lectura.

De fet, ja existeix una literatura per mòbil. Al Japó fa quatre o cinc anys va sorgir la tendència que la gent autopubliqués per plataformes mòbils. Des de novel·les per capítols fins a novel·les escrites per Whatsapp. La consultora editorial Arantxa Mellado afirma que, quan la tecnologia canvia, canvia la manera de narrar.

Això no vol dir que s’hagi d’instaurar la novel·la per Whatsapp com a única forma de consumir lectura, sinó que a mesura que van apareixent en el mercat noves formes de comunicació la narrativa s’adapta a aquestes, cosa que també es va comentar al Festival de Sitges quan s’abordava el tema de la narrativa.

el_nobel_que_es1Quin és el problema? Que no estem acostumats. Ens hem educat des de petits en un format únic, el llibre tradicional. I aquest format no està “complementat”, no està enriquit a partir d’altres textos no escrits. I recordem que, segons la semiòtica, tot és un text.

Aquest és el motiu pel qual Arantxa Mellado relaciona el Nobel amb el sector del llibre. El llibre està format per un text, però també hi ha altres maneres de narrar. Dylan feia poesia tant amb paraules com amb música.

Els més menuts comencen a créixer amb unes bases diferents. Cada vegada es veuen més continguts escrits que reforcen els seus textos amb àudios, vídeos i d’altres. Mellado creu que les generacions que s’estan educant amb aquest contingut, també el demanaran pel seu temps d’esbarjo i afegeix que potser queden un parell de generacions perquè s’implanti, però que cada vegada està creixent amb més força.

Francisco Peláez, professor d’ESADE, en una xerrada sobre el llibre digital com a oci i en usos professionals, parla des del seu punt de vista de docent. L’alumne el que vol és aprovar i si el món digital l’ajuda a complir aquest fi, el farà servir. Remarca la presència de Pcs, Macs i d’altres suports digitals que s’utilitzen avui dia a les aules. Tanmateix, hi ha una gran absència, l’e-book.

Els joves d’avui dia no tenim tanta tendència com abans a consultar fonts bibliogràfiques, sinó que ens és més fàcil consultar la informació que trobem a Internet. És més ràpid i, en el cas del material didàctic que ens faciliten els professors, és el que ens ajuda a aprovar. Peláez, s’adona de la problemàtica. Els professors suggereixen materials, però després el que es fa servir són els apunts. Ni tan sols sent una generació que hem crescut de la mà d’Internet fem servir de manera habitual un llibre online per reforçar el nostre aprenentatge.

Potser ara per ara el llibre digital no està consolidat. Però és qüestió de temps. Cada vegada estem veient més elements transmèdia, dins i fora del sector del llibre. En el Barcelona Games World es parlava molt de la gamificació. És més fàcil aprendre jugant que no llegint un llibre perquè el joc facilita l’assimilació d’un major nombre d’estímuls i coneixements. Això ens obre portes a experimentar amb els formats que tenim i a crear nous llenguatges. Cada vegada ens agraden més les experiències immersives i les generacions que pugen estaran més acostumades a aquest tipus de convergències. Podem trobar des de les aplicacions per fomentar la lectura i estimular als nens de Sami Apps i Ludibum a aplicacions per promoure la poètica com Poetica 2.0 o els llibres immersius i interactius de iClassics i de Cubus Games. Potser és moment de deixar-nos de plantejar el futur del llibre digital i qüestionar-nos els límits d’aquesta transversalitat. Si ens donen tants estímuls, ens quedarà res per imaginar?

Marta Izquierdo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s