Barcelona Games World recull les veus de tot el sector del videojoc

Barcelona Games World és la nova fira de videojocs que es va celebrar entre el 6 i el 9 d’octubre de 2016. Un esdeveniment adreçat tant als professionals com als jugadors. Un punt de trobada per establir un diàleg entre una comunitat cada vegada més gran i que cada vegada té més veu.

La primera edició del BGW ha tancat amb 121.980 visitants, una xifra rècord a l’estat espanyol. Però tan importants són les xifres com els resultats. Què comporta la fira pel sector dels videojocs? BGW és un esdeveniment adreçat tant pels professionals com els jugadors. És un punt de trobada per establir un diàleg entre una comunitat cada vegada més gran i que cada vegada té més veu.

Els reptes del sector i on el BGW vol incidir són els que ja indicava DEV en el seu Llibre Blanc dels Videojocs: accedir al finançament, incrementar el nombre de consumidors, promoure la formació en videojocs, augmentar el volum de vendes i aproximar-se a nous mercats. Segons el Llibre Blanc, a Espanya hi ha actualment unes 480 empreses de videojocs, de les quals el 85% d’elles, fa 10 anys no existien. Un sector que l’any passat va generar uns 500 milions d’euros.

Han estat 155 els expositors a la fira, que han presentat 70 títols en 1.000 terminals diferents.  Mentre que per les grans multinacionals és un acte purament promocional i de presència de marca, per les petites empreses és imprescindible participar en fires com aquesta per entrar en contacte amb els seus consumidors adquirits i potencials, divulgar la seva tasca i marca dintre el sector, investigar i analitzar les propostes dels altres creadors i aprofitar per establir contactes.

Els projectes indies no sempre tenen l’oportunitat d’assistir a fires internacionals per aconseguir notorietat i finançament. Per tots ells la celebració del BGW ha estat clau. En els quatre dies de fira s’han fet unes 372 reunions de negoci. Algunes hauran prosperat, d’altres no. Però la qüestió és que el BGW ha establert un lloc de diàleg. Des del Departament de Cultura hem presentat 18 empreses independents de videojocs catalanes en un estand conjunt.

RetroBarcelona ha celebrat la seva 4a edició, però aquesta vegada dins del marc del Barcelona Games World. Pujant les escales mecàniques del recinte de la Fira de Montjuïc et transportaves de nou als anys 80-90, la dècada dels 8 i 16 ibits, per reviure jocs que mai passaran de moda.

És necessari recordar als nous jugadors els canvis que han fet els videojocs. Sense el RetroBarcelona, el BGW es queda incomplet. A partir de l’exposició, les conferències i les zones de joc i de compra hem tornat a interaccionar amb el nostre patrimoni cultural dels videojocs, la nostra infància.

La zona RetroBarcelona era un gran saló recreatiu amb les màquines recreatives de l’època i tot tipus de consoles i compatibles des dels vuitanta fins Playstation 2. 200 màquines i unes 40 recreatives per jugar de manera gratuïta. També hi van haver ponències i podcasts en directe, com l’especial de Replay, i tornejos amb títols com Street Fighter II i Tekken, entre altres.

El món dels videojocs ens demostra de nou que el retro no passa mai de moda. De fet, els eSports, no són res que no s’hagi fet abans. L’any 1972 la Universitat de Stanford va organitzar un torneig de Spacewar per guanyar la subscripció anual de la revista Rolling Stone. A principis dels 80, Atari, va organitzar el Campionat Space Invaders reunint més de 10.000 gamers. Passats tres anys, es va formar el primer equip amb un objectiu en comú: entrar al Llibre Guiness. D’aquesta manera, a partir de l’organització Twin Galaxies, van aconseguir celebrar el primer campionat de eSports. A partir d’aquest moment, la televisió es va interessar per produir concursos com Starcade.

Amb Internet es van començar a crear servidors oberts en què els jugadors podrien competir entre ells amb jocs com Counter-Strike, Quake o Warcraft i el 1990 Nintendo va pujar al carro creant el Nintendo World Championship. Una dècada més tard, van arribar els primers canals de retransmissions a Corea de StarCraft i Warcraft III durant tot el dia.

A poc a poc, van anar apareixent més tornejos i diferents marques es van començar a interessar per un mercat que cada vegada generava més diners. Amb l’arribada de Twitch, el 2011 el consum d’eSports es va accelerar fins al punt que, dos anys més tard, França i Estats Units van regular-ne l’activitat considerant els jugadors com a atletes professionals.

A Barcelona Games World vam poder viure les finals d’e-Sports de la Lliga Oficial Playstation, la Lliga de Videojocs Professional, GAME i Nintendo.

32 Youtubers van assistir a la Fira de Barcelona per competir contra 32 fans. Una autèntica bogeria. A les 7 de la tarda el BGW estava ple de nens entre 12 i 16 anys amb pancartes per rebre els seus ídols. Fa només pocs dies que El Rubius sortia a la revista Times en una llista dels 20 líders de les noves generacions, etiquetant-lo com una de les persones més influents pel món, superant a Beyonce o Lady Gaga.

Són molts els Youtubers que pengen a la xarxa vídeos jugant, crítiques i anàlisis de videojocs. De fet, l’empresa HeYouGames ha aprofitat l’interès mediàtic de molts dels youtubers actuals i els ha ajudat a desenvolupar el seu propi videojoc. Segons l’empresa, la clau de l’èxit dels youtubers és la seva personalitat i això ho representa cada joc. De fet, asseguren, que els seus seguidors estan tan enganxats que s’adonarien si els seus ídols no haguessin desenvolupat i només haguessin posat la firma. A més a més, els youtubers han gravat des de casa seva les reaccions que han anat tenint mentre jugaven i apareixen en el joc per tal que hi hagi un vincle més proper entre ídol-seguidor.

Tanmateix, en una de les conferències sobre educació es denunciava com s’ha generat una bombolla d’expectatives que no són certes a partir de Youtubers o altra gent coneguda en el món 2.0, creant la il·lusió que qualsevol es pot dedicar al món dels videojocs.

Pels que no conegueu gaire el fenomen Youtuber, us recomanem aquest altre post del nostre blog.

És important destacar dues activitats que van tenir lloc a la Fira.  Una d’elles és el projecte “Videojocs per aliments“, una iniciativa solidària de ASUPIVA, en què canvia aliments per enviar al Banc d’Aliments de Barcelona per videojocs. Des de particulars a empreses com Sony han donat de manera voluntària jocs o consoles per després ser intercanviats.

L’altre és el projecte Blood Sport, una iniciativa per sensibilitzar sobre la necessitat de donar sang a partir dels videojocs. L’argument és simple però conscienciat: els jugadors són en una cabina on juguen a un joc de disparar en primera persona i, quan morin, han de donar sang. El motiu d’aquesta campanya és que els joves són el col·lectiu amb menor nombre de donacions de sang.

 

 

Marta Izquierdo