Camina per una ciutat ibèrica de fa 2.000 anys
Ullastret
El jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret (Baix Empordà) està considerat la ciutat ibèrica més gran de Catalunya d’aquella època. Va ser la capital de la tribu ibèrica que autors antics com Aviè, Ptolomeu, Estrabó i Plini el Vell van anomenar indiketes i que habitaven les comarques de l’Empordà i la Selva. A banda del Puig, la ciutat ibèrica d’Ullastret tenia un segon assentament molt proper, el que ara coneixem com l’Illa d’en Reixac, situat al mig d’un estany de grans dimensions.
El moment de màxim esplendor de la ciutat ibèrica va ser cap als segles IV-III aC, quan la població superava les 6.000 persones. Temples, carrers, cases nobles… i sobretot unes imponents muralles feien d’Ullastret una gran capital, amb un paper central en el comerç juntament amb la ciutat grega d’Empúries, que li era ben propera.
Ullastret en 3D i Realitat Virtual
Ara, gràcies al programa Patrimoni en Acció pel foment de l’ús social i el coneixement del patrimoni cultural català del Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, podem veure amb els nostres ulls com va ser la gran ciutat ibèrica d’Ullastret.
S’ha realitzat una recreació en 3D que permet que la creació d’experiències immersives. Ja hi ha una primera experiència disponible per a ulleres HTC Vive que actualment es mostra en congressos especialitzats del sector. A més, aquest estiu estarà disponible al jaciment d’Ullastret una sala immersiva per apropar els resultats d’aquesta recerca al públic visitant. Més endavant es desenvoluparan altres aplicacions, tant de visita al jaciment com recursos pedagògics per a les escoles, sempre partint de la possibilitat que ofereix aquest model de caminar pels carrers, entrar a les cases i descobrir les històries de la ciutat ibèrica de forma directa i personal.
Com es va fer?
En els últims anys, al jaciment d’Ullastret s’hi han fet múltiples intervencions arqueològiques de recerca. Durant el 2012 s’hi van fer una sèrie de prospeccions geofísiques que van permetre avançar decisivament en el coneixement de la forma de la ciutat, de les seves cases i carrers. Aquestes prospeccions, per exemple, han permès que els arqueòlegs puguin refer pràcticament tota la trama urbana de l’Illa de’n Reixac.
Durant el 2012 i el 2014 també s’hi van fer altres intervencions arqueològiques al Puig, una de les quals va tenir lloc concretament al sector de la muralla. En aquesta intervenció es va poder identificar la forma i dimensions del gran fossat que envoltava la ciutat, una defensa afegida a les seves potents muralles.
Totes les dades obtingudes, junt amb les que s’havien anat adquirint prèviament, conformaven una visió de la ciutat ibèrica molt diferent de la que tradicionalment s’havia tingut. Per a difondre aquesta nova imatge de la ciutat, i després d’analitzar les diferents possibilitats, es va optar per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt.
L’equip de modelat 3D va treballar estretament amb l’equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret per traduir tota la informació recollida en una reconstrucció volumètrica detallada. Carrer per carrer s’hi van anar aixecant les cases i encaixant-les en el relleu. Totes parteixen d’esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació de la qual es disposava.
El projecte d’Ullastret 3D està marcat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. S’han utilitzat fotografies de materials reals (terres, murs, pedres, muralles, etc.) i s’ha creat una il·luminació d’ambient a l’exterior molt acurada que ha permès recrear una textura totalment versemblant. La boira, les ombres o el núvols donen realisme a la imatge.
Tant els carrers com els interiors s’han enriquits amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espasses. D’altres objectes com els carros o les barques s’han modelat a partir dels exemples coneguts.
Una de les particularitats d’aquest projecte és que el procés s’ha dut a terme, no amb les eines informàtiques habituals emprades en arquitectura o arqueologia, sinó amb una eina de construcció de videojocs. Concretament, s’ha triat Unreal Engine per la seva potència de creació d’entorns paisatgístics i la qualitat dels seus resultats fotorealistes. El fet de treballar amb una eina com aquesta permet que la creació d’experiències immersives, per exemple amb les ulleres de realitat virtual Oculus Rift, les Samsung Gear o les HTC Vive, sigui molt fàcil.
El programa Patrimoni en Acció és fruit de l’acord de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” i treballa per fer accessible el patrimoni cultural català a la ciutadania, tot facilitant les eines que millor ajudin a la seva comprensió i gaudi.