La Noemí Blanch, especialista en formació i consultoria en projectes de gamificació i (trans)formació, ens ha fet aquesta interessant i personal crònica del que ha estat el Gamification World Congress que ha tingut lloc a Barcelona del 10 al 13 de novembre.
Imagineu-vos un congrés de quatre dies dedicat a allò que us apassiona, que passi la vostra ciutat i que hi treballeu amb un grup de gent fantàstica fent que els altres s’ho passin bé. Aquest ha estat el meu Gamification World Congress. Enguany he tingut el privilegi de viure’l des de dintre, formant part l’equip organitzador, conegut com a “Orange team”, és a dir amb Marinva, i fent el que mes ens agrada, ser l’ànima lúdica del Congrés.
Han estat uns dies molt intensos, cansats i plens de d’imatges de gent, somriures, idees, debats, fitxes, panteres roses, monges, Octalysis, pilotes gegants, conferències, fotos i moltíssim més. Ho intentaré resumit en un text emocional i personal.
Des del punt de vista de la dinamització de l’event, ens vam plantejar 4 eixos fonamentals:
– Ser-hi / formar part: es tracta d’EL congrés de gamificació a nivell mundial, on està tothom d’aquest món i on es presenten projectes e idees clau, així que poder dir “jo vaig ser al GWC15” ja és important!
– Connectar: sens dubte, el millor que s’ha creat durant aquests 4 dies és la comunitat gamificadora: retrobar-te amb els que coneixies, desvirtualitzar a molts i conèixer de nous. El networking tant a nivell professional com personal és per a mi el punt clau. Després ve la part de conèixer els gurús i veure que són reals, encantadors i que ballen molt bé!
– Aprendre: ha estat un luxe poder fer un taller amb gent tan important com l’Andrzej Marczewski o el Yu-kai Chou, escoltar l’An Coppens parlar de gamificació i gènere (un tema que m’interessa especialment) o conèixer la relació entre la percepció sensorial i la cognitiva de mà del Chris Solarski. I sobretot, conèixer projectes reals de primera mà que s’estan fent aquí i fora en àmbits molt variats: educació, marketing, vendes, recursos humans i salut són els principals, tot i que també hem vist projectes molt interessants en temes d’acció social, per exemple.
– Crear: personalment he gaudit molt participant al disseny, els espais de co-creació han estat variats i molt exitosos: tallers, l’arbre de la comunitat (preciós i molt ple), el panell per compartir idees i el twitter que ha bullit els 4 dies amb #GWC15 (i encara bull!)
Les paraules claus del congrés han estat: flow (fluir), disseny, usuari, engagement, dades, jugar, projectes, jocs, Octalysis, motivació, comunitat, idees, poder, somiar, diversió i feedback.
A mode de conclusions crec que passada la quarta edició del GWC ja podem dir que la gamificació no és una moda (un hype que se’n diu). Ens estem fent grans i moltes de les veus van en aquest sentit: és important sistematitzar, oferir dades i configurar una disciplina madura.
Tot i que el més importat és entreveure que això va del poder del joc en totes les seves vessants, nosaltres ho hem comprovat des del nostre racó on el joc es produïa contínuament i la gent buscava fitxes per tot arreu. De la mateixa manera hem vist com han sortit jocs contínuament de manera espontània entre els assistents (des de localitzar a persones claus fins a endevinar quin vídeo repetirien els ponents).
Crec que estem en un moment magnífic, amb una comunitat forta i en constant creixement i amb moltes mirades posades en nosaltres.
Em quedo amb una nova definició de gamificació del Bart Briers, el magnífic mestre de cerimònies: “la gamificació és com un monopatí, és una manera d’anar als llocs. Som responsables de moure la gent d’una manera divertida”.
I recordeu: keep calm and play i ens veiem al Gamification World Congress 2016!
.
.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
