Canvis en el món de les revistes. Adaptació o caos?

Dius Digital i el món tremola. Les bases sobre les quals hem creat els nostres convenciments més profunds es mouen, es posen a caminar, o canvien els pilars de ciment per pixels de Minecraft.

A la llista de sectors que estan en mode Terratrèmol ON hem de sumar les revistes. I no les de paper, o no només. Les grans editorials (gairebé corporacions) darrera aquestes revistes corren a situar-se a un lloc que els sembla més segur mentre esperen que acabin els moviments. És això la solució?

Per alguns, aquest lloc més segur és arribar a diferents perfils de consumidors, a un públic que fins ara no tenien. Un d’aquests casos és Condé Nast, editorial propietària de Vogue, Vanity Fair i Wired entre moltes més publicacions periòdiques, que ha comprat ni més ni menys que Pitchfork per una quantitat que no s’ha fet pública però que es creu milionària.

Pitchfork és una revista web que s’edita diàriament, amb comentaris, notícies i crítiques de música, principalment música independent. Ha esdevingut un lloc de referència, les seves entrevistes són reverenciades i les seves llistes encumbren grups i músics desconeguts. En els darrers anys ha disversificat i s’ha creat el Pitchfork Music Festival i la Pitchfork tv. També fa anys que Pitchfork col·labora a casa nostra amb el festival Primavera Sound.

Perquè vol Condé Nast una web de música indie? El director digital de la companyia, Fred Santarpia, va dir en declaracions a The New York Times que la compra “reforça el nostre compromís per construir una plataforma digital enfocada en veus editorials excel·lents que atreguin les audiències millennial.” I aquí és on tenim la clau. Com arribar als millennials? Què compren? Què llegeixen? Portarà la compra de Pitchfork més lectors millennials a les altres publicacions del grup?

I què guanya Pitchfork en el tràmit? Segons el fundador i director executiu Ryan Schreiber amb els nous recursos podran extendre l’abast de les seves notícies i ampliar la seva cobertura a artistes, concerts i festivals d’arreu i en totes les plataformes.

El cas que segueix és diferent. No només perquè és una revista que va nèixer fa dos segles i que viu en el món del paper. És que aquesta revista en tots aquests anys s’ha adaptat als canvis de públics i formats  i’hem vist els seus continguts en vídeos VHS, cds, infografies interactives, pàgines web… Estem parlat de National Geographic.

La National Geographic Society ha anunciat la venda de les seves revistes i canals de televisió a un grup liderat per la 21st Century Fox per 725 milions de dòlars. Aquesta transacció ha posat de punta els cabells dels lectors de la revista clàssica, ja que la nova entitat creada per gestionar-la, National Geographic Partners, és una organització amb ànim de lucre, no com l’anterior. Així doncs, la National Geographic sense finalitat lucrativa creada el 1888 només tindrà un 27% en la bèstia financera que ara l’ha devorada.

Si volem ser positius, la injecció econòmica rebuda per National Geographic els permetrà ampliar la recerca i la investigació en ciència i educació. Veurem si aquesta fusió canviarà la línia editorial de la revista.

Però no ens enganyem: els que hem seguit la revista des de fa decennis sabem que fins fa poc el material que ens portava National Geographic era difícil de trobar (i molt important, de veure, gràcies als grans fotògrafs amb què comptaven) en altres bandes. A l’era de la informació el factor enlluernament, sorpresa, no és el mateix. Trobem grans imatges de molta qualitat amb facilitat i això fa que disminueixin les donacions, vendes, anuncis i en general els ingressos que necessita per poder sobreviure una organització sense finalitat lucrativa.

Similar en part (només en part) és la següent notícia bomba: Playboy ha anunciat que el març de 2016 deixarà de publicar fotografies de dones despullades a les seves revistes i que es dedicaran a la redacció i publicació d’articles, al periodisme de fons i de qualitat.

Les fotografies de dones despullades han estat el principal reclam de la publicació des de 1953. La causa del canvi? La davallada de vendes, que ha passat dels 6 milions d’exemplars que venien els anys 70 fins al menys d’un milió que venen ara. Aquest canvi farà augmentar el nombre de vendes? Ho veurem aviat. Però està clar que el perquè de la baixada de vendes és similar al que déiem en relació a National Geographic: perquè pagar per fotografies que pots aconseguir (gratuïtament o no) per la xarxa?

Els moviments del sector editorial per aplacar les conseqüències de la digitalització ens recorden sovint els moviments de l’ànec sense cap: erràtics i sense prou reflexió. Veurem si totes aquestes experiències tenen alguna conseqüència positiva. Atesa la velocitat amb què tot es fa ara, no trigarem gaire en saber-ho.

.

.

.

.

.

Marisol López