Ets addicte al smartphone? Aquí veuràs si és així i com arreglar-ho

Tens un smartphone? Probablement sí. A l’estat espanyol hi ha 26,25 milions d’usuaris connectats, i han augmentat un 20% en dos anys.  Un 40,6% dels nostres lectors obren el butlletí des d’un smartphone.

Els smartphones ens han canviat la vida en molt poc temps, encara que ens sembli que porten tota la vida entre nosaltres i els considerem imprescindibles. Fa només vuit anys que es va presentar el primer iPhone i avui més de la meitat de la població nord-americana té un smartphone. Ara ja no sabríem funcionar sense un. Es calcula que passem prop de tres hores al dia mirant una pantalla de mòbil. Hi consultem l’autobús que hem de prendre i quant de temps falta perquè arribi. Mirem quina pel·lícula fan, reservem restaurant, busquem roba, llegim notícies, ens comuniquem amb la família… Ja no tenim despertador ni calculadora ni GPS ni nivell ni agenda. No memoritzem telèfons ni aniversaris. Són els smartphones imprescindibles o som nosaltres que ens n’hem tornat addictes?

La consultora americana Flurry va identificar 280 milions de persones com a addictes al mòbil (gent que utilitza aplicacions més de 60 vegades al dia). Segons un estudi d’IDC Research, 4 de cada 5 usuaris de mòbil el miren en 15 minuts màxim després d’haver-se despertat. El Trends In Consumer Mobility Report del Bank Of America ens diu que el 71% dels usuaris de mòbil dormen amb el dispositiu a menys d’un metre de distància.

Segons l’Arbitrion and Edison Research, el 91% dels usuaris tenen el seu smartphone sempre o la majoria del temps a l’abast, el consulten uns 150 cops al dia, interactuen amb ell mentre mengen (37%) i un de cada tres usuaris se l’endu al lavabo.

Dispositius que ens allunyen del mòbil

Aquesta addicció ha fet que es creïn companyies que desenvolupen diferents productes per ajudar-nos a allunyar-nos del mòbil.

Als Estats Units, l’empresa Ringly ha creat un anell que promet allunyar-nos del telèfon lluny. Ringly connecta els seus anells a un filtre intel·ligent de manera que els usuaris poden silenciar les notificacions de Gmail o Facebook amb excepció d’alertes realment importants, que fan que l’anell s’encengui o vibri. Smartwatches com el rellotge d’Apple estan dissenyats perquè puguis controlar les teves notificacions amb un cop d’ull, xequejant menys sovint el telèfon. Google i Levis van anunciar una línia de roba d’alta tecnologia que permetrà a la gent apagar el telèfon que en donar un cop a la màniga de la jaqueta.

Encara que als que hem tingut un vell Nokia o un Ericsson ens sembli mentida, un dissenyador de Nova York ha creat el Light Phone, un telèfon de la mida d’una targeta de crèdit que només pot rebre i fer trucades. I el més radical: el Nophone, un tros de plàstic que sembla un smartphone però que en realitat no fa res (i val 12€!). Ja n’han venut més de 3.000 a gent que s’està curant l’addicció al telèfon i encara necessita alguna cosa que agafar quan surten de casa. I és que quan parlem de transtorns lligats al mòbil hem de conèixer el FOMO, Fear of Missing Out (por a perdre d’alguna cosa), l’angoixa que fa que els usuaris sentin que si no estan connectats s’estan perdent alguna cosa molt i molt important.

I darrerament s’ha detectat una altra síndrome, la phantom pocket-vibration syndrome (la síndrome de la butxaca vibrant) en la qual l’usuari revisa constantment el seu telèfon davant l’aparença compulsiva de sentir que vibra. Aquesta situació la viu amb freqüència el 80% de la població, així que no cal que correu al psicòleg. El nostre cervell odia que perdem alguna notificació o trucada important (més encara depenent de la nostra situació sentimental), així que interpreta la realitat de forma errònia i fa que notem una vibració que no existeix.

Realment volem desconnectar?

Tot i això, no ens enganyem, la desconnexió només depèn de nosaltres. Quan la professora suïssa Miriam Merkel parla de la “felicitat d’estar il·localitzable”, com a espai de llibertat, potser oblida que som cadascú de nosaltres qui podem senzillament tancar el telèfon o deixar-lo oblidat a la bossa. Recentment vaig participar en una activitat en una localitat del centre de Catalunya. Mentre hi anàvem, els organitzadors van informar-nos que no hi havia connexió a internet, i el crit d’alegria va ser unànime: ens anàvem a desconnectar i oblidar de tot. Un cop allà, van córrer a demanar la clau del wifi.  I és que desconnectar-per decisió pròpia avui és una raresa, nedar a contracorrent en el riu de la informació, la sociabilitat i la comunicació.

L’addicció al mòbil ha estat objecte d’estudi per part del Centre Nacional d’Investigació Científica de França. Segons aquest estudi, les normes de protecció de la privacitat estan afectant realment als usuaris, els qual estan desconnectant del seus telèfons. Al design d’estar connectat li està apareixent un desig antagònic de no estar-ho.

Es parla ja del dret a desconnectar. Encara més important quan el telèfon mòbil és un dels elements que les empreses proporcionen als seus treballadors, l’arma doble que fa que estiguin constantment a disposició de trucades. A països com Alemanya i França ja ha començat el debat de si una empresa pot enviar tasques a un treballador fora d’hores, via trucades o whatsapp.

A Alemanya, una investigació de l’Oficina Alemanya per a la Seguretat indica que les persones que veuen com el treball contagia l’esfera de la seva vida privada pateixen més estrès i la seva capacitat de desconnectat disminueix. Per lluitar contra això, Volkswagen va decretar que els seus servidors no enviaven correus electrònics als seus treballadors entre les 6 de la tarda i les 7 del matí següent.

El filòsof Daniel Innerarity descriu la connectivitat com una forma de poder, una imposició que ens exigeix disponibilitat contínua. El fet de no respondre immediatament al telèfon, per exemple, està molt mal vist en general, i encara molt més si la trucada és professional, siguin o no hores de feina. La comunicació avui dia és immediata, i volem immediatament una resposta, la qual cosa augmenta l’acceleració general i la quantitat de coses que podem fer en un dia.

I els adolescents?

Tot això ens preocupa encara més quan parlem dels adolescents. Hi ha un gran debat sobre a partir de quina edat els nens han de tenir mòbil, quan han de tenir smartphone i quin ús se n’ha de fer. A nivell educatiu, també passa el debat per si s’han de permetre o no els mòbils a l’aula.

Danah Boyd, investigadora a Microsoft Research i fundadora de Data & Society, és autora del llibre It’s Complicated: The Social Lives of Networked Teens. Les conclusions del seu estudi no carreguen contra els adolescents, sinó que és el tipus de societat en què vivim i la forma de vida familiar són les causes de les addiccions a les pantalles digitals. I fa una reflexió molt interessant: no és que els adolescents siguin addictes al mòbil; són addictes a la interacció i a ser a prop dels seus amics. I aquest prop tant és que sigui físic o virtual. Els adolescents, d’alguna forma, són més sociables actualment i no només volen socialitzar amb la seva unitat familiar. Volen mantenir la relació amb els amics i la tecnologia els permet que aquesta interacció sigui ubícua.

Els adults, a tot això, encara no ho han entès. Se’ls miren com si fossin malalts, freaks, sense adonar-se que ells mateixos són igualment addictes al seu smartphone.

Apps per desconnectar del smartphone

Checky és una app molt senzilla que compta el nombre de vegades que desbloqueges el dispositiu al llarg del dia. Pots consultar la teva evolució al llarg de la setmana i identificar patrons de conducta.

QualityTime combina eines de diagnòstic i tractament de l’addicció al mòbil. No es limita a comptar les vegades que desbloqueges el dispositiu com fa Checky, sinó que ofereix dades d’ús per cada app. QualityTime genera estadístiques i gràfics de l’historial d’ús (fins a 6 mesos). QualityTime ofereix també eines per començar la teva dieta digital: pots programar períodes de descans personalitzats (sense notificacions, trucades bloquejades, etc.), crear alertes d’ús, excloure apps...

Forest és una app d’administració del temps que es basa en la tècnica Pomodoro. Podem augmentar la nostra productivitat centrant-nos en una única tasca durant 25 minuts seguits i posposar les distraccions als 5 minuts de descans que tindrem immediatament després. Forest ens proposa un repte: plantarem un arbre virtual que només creixerà si aguantem mitja hora seguida sense desbloquejar el nostre dispositiu. Cada vegada que ho intentem l’app ens mostrarà notificacions dissuasòries. L’objectiu és repetir aquest cicle tantes vegades com sigui possible i aconseguir un frondós bosc. Forest inclou estadístiques d’ús diari i un sistema de puntuació que podràs compartir amb amics i familiars que s’hagin plantejat el mateix repte.

Pause et permet competir amb els teus amics i familiars per veure qui és capaç d’aguantar més temps amb el mòbil en mode avió. Només has de seleccionar quina activitat realitzaràs durant el teu temps de desconnexió i quant de temps et portarà. Si ets competitiu i estàs una mica enganxant al mòbil, Pause et dóna l’excusa perfecta per deixar el telèfon intel·ligent a un costat i començar a centrar-te.

.

.

.

Marisol López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s