Ara fa un any, vam tenir una idea. Vam veure que per canviar la forma de fer les coses cal tenir el coneixement que les coses es poden fer de forma diferent.

En aquest any hi ha una frase que repeteixo molt sovint. La deia Henry Ford, fundador de la Ford Motor Company i la persona que va revolucionar la indústria amb el Ford T. Deia que si hagués demanat a la gent, als seus clients, què volien, li haurien demanat un cavall més ràpid. Perquè és el que coneixien, perquè no pots demanar allò que no tens a la ment ni com a possibilitat.

La intenció pel qual vam crear aquest blog i després el Butlletí de Cultura Digital va ser fer arribar diferents possibilitats, creacions futuribles, la transferència d’usos de tecnologia i innovació per a la cultura. Aquests dies que us hem demanat quins temes us van agradar o sorprendre més, sorgeixen els drons (que ara són pertot), la Intel·ligència Artificial, els electrotextils…

“The evolving role of the Technology”, en diuen. La tecnologia canvia i ens fa canviar. I tan ràpid que conceptes que eren desconeguts fa un any ara estan gairebé cremats. Però aquest camí no te retorn, i la tecnologia ens fa viure pujats en una cinta transportadora que només porta endavant. No s’atura ni es gira, igual que mai no torna a ploure cap al cel. De fet, i com també de vegades explico, cada dia més estem vivint en el món d’Alícia. Has de córrer tant com pots per quedar-te al mateix lloc. Si et vols moure, has de córrer dues vegades més ràpid.

“My dear, here we must run as fast as we can, just to stay in place. And if you wish to go anywhere you must run twice as fast as that.”

Vam crear aquest blog per ajudar el món de la cultura a fer aquest camí, a córrer dues vegades més ràpid. A veure que existeixen els cotxes i no només els cavalls. Que a d’altres llocs, altra gent està provant altres coses. Que testar és possible, que el fracàs només és una part de la iteració, que es pot innovar. I que hi ha gent per col·laborar en aquests projectes. Que la suma d’intel·ligències fa una intel·ligència comú més gran i que sortir de la zona de comfort és imprescindible per aprendre.

Que hi ha gent pensant l’impensable, creant l’increïble, i que aquí ho podem utilitzar per l’art i la cultura.

Si en aquest any en algun moment el que heu llegit us ha suggerit, despertat, sorprès, si heu sentit una petita descàrrega elèctrica al cervell, si us ha fet mirar diferent, estem contentes de la feina feta. I ens esforçarem per seguir aconseguint-ho d’ara endavant.

Gràcies per la complicitat i la companyia.

Marisol López.