El 8 de març de cada any es celebra a tot el món el dia de la dona. Aprofitem aquesta diada per parlar del passat, present i futur de la dona a la tecnologia.
Aquesta diada va néixer per reivindicar conceptes com la igualtat de gènere i per commemorar la lluita que les dones van fer per poder participar en el món laboral i en la societat. Es celebra des del 1911, tot i que no va ser reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) fins el 1977.
La dona no sempre ha tingut accés al món laboral. Durant molt de temps estava totalment exclosa de qualsevol activitat que no estigués relacionada amb la família o l’organització de la casa. Amb la revolució industrial, es va poder incorporar al món del treball i va rebre una compensació econòmica a canvi. Tot i així, continuaven sent les responsables de tenir cura de la família i de les feines domèstiques.
Les dures i precàries condicions de treball industrial van provocar que a mitjans del segle XIX apareguessin moviments on les dones reclamaven millors condicions laborals, com la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball, la prohibició de l’horari nocturn per les dones, una compensació econòmica per accidents laborals, etc.
La incorporació de la dona al món del treball era important per al creixement de l’economia dels països. Així doncs, van tornar a mobilitzar-se per demanar aquesta vegada la seva participació en les decisions relacionades amb l’àmbit públic: el dret a vot per a les dones. A l’estat Espanyol no es va aprovar el sufragi femení fins el 1931, i les primeres catalanes van poder votar en una consulta municipal a Canet de Mar l’abril de 1933.
Així doncs, el 8 de març és un dia per reivindicar el paper de la dona en el món laboral i en les decisions d’àmbit públic de la societat.
Dones i tecnologia:
Passat:
Si ens endinsem dins del món tecnològic, podem trobar-hi petjades femenines, dones que han ajudat al seu creixement i desenvolupament. Cal remuntar-se a la primera meitat del segle XIX per trobar la pionera de la informàtica, Ada Lovelace, de qui ja vam parlar en aquest blog.
Lovelace no és la única figura femenina que ha influït en aquest camp. Eudora Welty va ser una escriptora nord-americana de començaments del segle XX. La seva narració “Per què visc a l’oficina de correus” va inspirarl’enginyer de softwares Steve Dorner per desenvolupar el programa Eudora, un client de correu electrònic per Apple i Microsoft.
També trobem altres figures com l’actriu vienesa i d’origen jueu Hedy Lamarr que va inventar la tecnologia que anys més tard va permetre el GPS, diverses codificacions militars i avui dia el wifi. La matemàtica hongaresa Rózsa Péter, principal contribuïdora a la Teoria de Funcions Especials Recursives i que els anys 50 va aplicar aquesta teoria als ordinadors. Una mica després, l’almirall Grace Murray Hopper va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I i també la inventora del concepte de compilador. Hopper, però, ha passat a la història de la informàtica com la inventora del llenguatge de programació COBOL , un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.
Evelyn Berezin va desenvolupar el primer processador de textos (el primer ordinador d’oficina) l’any 1953. Ella mateixa va crear el 1968 un programa que permetia tant emmagatzemar com editar textos.
Us deixem un breu vídeo on Evelyn explica la seva experiència en el món de les tecnologies. Un dels temes que més remarca és el fet de ser gairebé la única figura femenina del seu entorn.
Si voleu veure més casos de dones influents dins del món de la tecnologia llegiu aquest article.
Present:
Avui en dia a la societat occidental no es discuteix la incorporació de la dona al món laboral. Però si que veiem que no hi ha el mateix percentatge de dones que d’homes ocupant els alts càrrecs directius.
En el món de les tecnologies, només el 4% dels CEOs de la llista de 500 companyies de Forbes són dones. Si ens centrem a l’estat espanyol, veiem que la situació no canvia gaire: segons les dades d’un estudi de PWC i Isòtes, només un 10% de les dones ocupen alts càrrecs en la direcció. I és així tot i que les estadístiques demostren que l’índex de dones llicenciades arriba al 64,8% i que la mitjana del seu expedient acadèmic és superior a la dels homes.
Així doncs, per què el nombre de dones en els alts càrrecs és més reduït?
Es parla sovint del “sostre de vidre”, terme utilitzat per referir-se a la limitació de l’ascens laboral de les dones dins les organitzacions. Es tracta d’un “sostre” que apareix quan aquestes estan ocupant alts rangs en la jerarquia de la empresa. Aquest “vidre” limita les seves carreres professionals i impedeix que continuïn ascendint. És invisible ja que no existeixen lleis o dispositius socials establerts i oficials que imposin una limitació explícita en les carreres laborals de les dones.
Aquesta barrera es veu trencada quan la companyia passa per una crisis. Aquest fenomen s’anomena “penya-segat de vidre” i té lloc quan una empresa passa per un mal moment econòmic generalment per una mala gestió. Quan aquestes situacions es donen, és més probable que l’empresa contracti una figura femenina abans que una de masculina perquè ocupi la direcció.
Un clar exemple de figura femenina elegida per abordar aquesta situació de “penya-segat de vidre” és Marissa Mayer, que ha pres les regnes de Yahoo!, cada vegada més enfonsades sota el pes de Google i Facebook.
Meg Whitman és un altre d’aquests casos, escollida per HP després d’una època plena d’escàndols que no van fer cap bé a la companyia.
Aquí us deixem un article de 16 casos de dones que han estat capaces de superar aquestes barreres i trencar aquest “sostre de vidre”:
Futur:
Si ens fixem en les generacions futures, veiem que el percentatge de noies que es estudien carreres informàtiques ha anat disminuint amb el llarg del temps: als anys 80 un 40% dels estudiants llicenciats en carreres tècniques eren dones, mentre que actualment aquesta xifra ha baixat el 16%.
Altres estudis han comprovat que a l’escola hi ha moltes nenes que estan interessades en aquest camp, però quan arriben a l’escola secundària gairebé totes perden l’interès.
Per ajudar a motivar i a incentivar les futures tecnòlogues, s’han dut a terme diverses iniciatives que permeten a aquestes nenes realitzar cursos, colònies, formació, etc. relacionats amb la informàtica i la codificació. D’aquesta manera veuen que no són les úniques que estan interessades en aquest sector i tenen l’oportunitat de veure des d’una altra perspectiva aquest món. Iniciatives com Made With Code, Girls Who Code, Rails Girls… volen assegurar un futur de dones en igualtat de condicions al terreny tecnològic.
Tot i les grans millores que hem aconseguit, encara ens queda molt per continuar lluitant. I com deia Madeleine Albright, la primera secretària d’Estat als Estats Units, “hi ha un lloc especial a l’infern per a les dones que no s’ajuden les unes a les altres”.
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
