Peter Molyneux o com passar de geni dels videojocs a enemic públic número 1

Aquests dies al món dels videojocs només es parla d’una persona: Peter Molyneux. El creador de  projectes com Populous o Fable ha estat amenaçat per les promeses incomplides al seu nou joc Godus. Un joc que va néixer a partir d’un Kickstarter que va recaptar el que demanava i més prometent un joc que no te res a veure amb el que s’ha fet realitat.

En el darrer vídeo d’update que l’estudi 22Cans va penjar a youtube, Molyneux anunciava que el projecte Godus es reduïa (de fet, sembla que només dues persones continuaran desenvolupant Godus) per permetre l’estudi treballar a The Trial, un nou joc. Per tant, els seguidors ja es poden oblidar de les promeses de Molyneux de fer de Godus el joc fantàstic per al qual van contribuir econòmicament via Kickstarter.

Una mica d’història. El desembre de 2012, el petit estudi de Molyneux, 22Cans, va recaptar més de mig milió de lliures a Kickstarter per desenvolupar Godus, un joc complex i fantàstic, que permet els jugadors crear, fer créixer i mantenir (o destruir) una comunitat de seguidors que després haurien de poder interactuar amb els mons desenvolupats per altres jugadors. Un joc on “cada gra de sorra, cada gota d’aigua, estaria dotada de vida pròpia”, deia Molyneux. Es van prometre recompenses a qui contribuís econòmicament, i la data de llançament es va fixar en una data entre set i nou mesos. Dos anys després, la gent continua esperant.

Una mica més d’història.  El 2012, Molyneux va llançar un joc intel·ligent anomenat Curiosity, un experiment que demanava els jugadors interactuar online en un enorme cub. Cada click destruïa una petitíssima, imperceptible part del cub. Aquell que cliqués la darrera peça rebria un premi que, deien, “canviarà la seva vida”. El guanyador (d’entre milions de jugadors d’arreu) va ser l’escocès Bryan Henderson, un noi de divuit anys a qui se li va prometre l’1% dels beneficis de Godus i l’oportunitat de convertir-se en Déu durant sis mesos, per controlar l’univers virtual com volgués. Henderson no ha rebut el seu premi, l’equip de Molyneux no li agafa el telèfon,… Una complexa acció de màrqueting que s’ha tornat en contra de l’empresa creadora.

En una entrevista amb  Eurogamer, Henderson explica que encara té instal·lada l’app Curiosity al seu mòbil, tot i que ja no funciona. És el record d’un moment especial, aquell que suposadament li havia de canviar la vida. Tot i així, ell no guarda rencor a Molyneux: “I don’t care. Really. Like, whatever.”

No pensa el mateix la comunitat que va recolzar Godus a Kickstarter.

Molyneux sempre ha demostrat ser el que alguns diuen un somniador, d’altres una persona amb aires de grandesa, molts directament un mentider. Ell afirma que només actua i comunica portat per la seva passió i les ganes de fer grans coses, tot i que després sigui impossible dur-les a terme. Però el 2011, quan rebia el premi BAFTA, Molyneux no va tenir cap problema en afirmar que “podria dir deu característiques en jocs que m’he inventat perquè els periodistes no s’adormin i em facin cas.”

Després d’anys d’exageracions i impossibles, Molyneux hauria d’haver après a conèixer els seus límits.

22 Cans havia de ser un projecte màgic, ambiciós i ple de possibilitats, la maduresa d’un desenvolupador ple d’idees que comença a crear en una empresa pròpia, sense límits. Ara tot el que ens queda és un estudi mal gestionat, reduït i desnortat, un creador que no aprèn, un públic desconfiat. Altres projectes de Molyneux van provocar decepció perquè les espectaculars promeses que feia no arribaven enlloc. En cada una d’aquestes decepcions, els seus seguidors perdien un gran joc, la il·lusió i la confiança en el creador. Aquesta vegada, però, també han perdut diners i això ha portat el debat a un altre punt, un punt on es barreja la sensació d’estafa amb la de traïció.

Godus és un desastre. Molyneux ha lliurat el control a un dissenyador novell Konrad Naszynski, que es va unir a l’equip després de ser un fan apassionat en els fòrums del joc. Alguns veuen això com passar la pilota, posar la cara d’una altra persona per a rebre les bufetades. El mateix Naszynski ha afirmat que “Si sóc totalment sincer i realista, la veritat no ens veig complint i oferint totes les funcions i característiques promeses a la pàgina de Kickstarter”.

22 Cans està ara dedicada a aixecar el nou projecte The Trial. Molyneux diu que no en vol dir res de moment, com si el mateix fet d’anunciar un nou projecte quan l’anterior encara no està acabat no fos suficient. Com si no se n’hagués cansat ja de presentar-ho, sense anar més lluny el darrer desembre al Fun & Serious. En una entrevista amb El País, definia The Trial com la barreja d’una xarxa social amb una experiència estètica i emocional, una app per mòbils i tauletes que vol arribar a milers de milions d’usuaris. “Si aconsegueixo que la gent s’emocioni en conjunt, si aconsegueixo que sentin l’emoció de descobrir junts, si connecto amb ells no com a individu, sinó com a col·lectiu, si aconsegueixo que es preocupin tant o més pels altres que per ells mateixos, aleshores … Crec que podem tenir un joc amb sentiments que encara no han estat explorats”.

“Crec que el millor que puc fer és simplement desaparèixer i no parlar més amb la premsa”, diu ara Molyneux a The Guardian. Abans que aquesta entrevista fos publicada, però, ja havia concedit una altra (i duríssima) entrevista a Rock Paper Shotgun, dient també que seria la darrera. Al dia següent, les seves declaracions, la seva foto i les seves promeses eren a una nova entrevista.

Marisol López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s