L’aplicació de les noves tecnologies en el món de les arts escèniques ha permès la generació de canvis en la concepció i l’escenificació de les obres. És en el món de la dansa on aquests canvis han estat probablement més fàcils d’incorporar. Els coreògrafs i escenògrafs han trobat en les possibilitats tecnològiques del videomàpping i les projeccions interactives un nou camí per explorar les possibilitats d’expressivitat i plasticitat al poder integrar les projeccions amb el moviment del cos.
.
Hem seleccionat una mostra d’espectacles de dansa que incorporen l’aplicació de les noves tecnologies per la seva bellesa, plasticitat, originalitat o simplement perquè ens han agradat. Hi podreu trobar imatges on la dansa es barreja amb projeccions interactives que detecten el moviment, videomappings, terres interactius i treballs d’il·luminació espectaculars.
.
Pixel (2014)
L’últim treball de Adrien M /Claire B és aquesta vibrant obra on 11 ballarins evolucionen en un ambient visual visual conjugant poesia, hip-hop i circ amb coreografia de Mourad Merzouki.
.
Apparition (2013)
Performance de dansa interactiva generada en temps real dirigida pel compositor, coreògraf i media-artista austríac Klaus Obermaier en col·laboració amb l’Ars Electronica Futurelab.
.
Le Sacre du Printemps (2012)
Espectacle de dansa estereoscòpica en 3D generada en temps real i concert amb orquestra en directe de l’artista Klaus Obermaier i Ars Electronica Futurelab. L’espectacle compta amb la col·laboració de la Bruckner Orchestra Linz dirigida per Dennis Russell Davies.
.
Cinématique (2010)
Una altra obra de Adrien M / Claire B: un somni poètic ple de projeccions en forma de lletres, línies, punts i números que conformen el paisatge amb el que interactuen els ballarins..
.
Cube (2013)
L’artista japonès Daito Manabe va col·laborar amb la companyia de dansa elevenplay per crear les videoprojeccions d’aquesta colorista peça.
.
Glow (2008)
Una peça dels australians Chunky Move amb coreografia de Gideon Obarzanek i treball visual de l’alemany Frieder Weiss, on les projeccions reaccionen al moviment del cos de la ballarina, il·luminant-lo i convertint-se en una extensió d’aquest.
Seventh Sense (2011)
Aquesta espectacular obra de la companyia de dansa taiwanesa Anarchy Dance Theatre en col·laboració amb l’empresa de disseny multimèdia Ultra Combos, utilitza la projecció de mappings en 3D que detecten i reaccionen al moviment dels ballarins segons la superfície on es projecten i el moviment que es realitzin.
Mortal Engine (2008)
Una altra peça del coreògraf australià Gideon Obarzaneks per la companyia Chunky Move que ens porta al món post-apocalíptic de la novel·la Mortal Engine de Philip Reeve a través de tecnologies de llum i so interactives.
.
Light Music (2004)
El belga Thierry De Mey, compositor i director de cinema, va crear aquesta petita performance amb el percussionista Jean Geoffroy per explorar les possibilitats de les tecnologies sensibles al moviment. El resultat va ser un punt de trobada entre la coreografia i la composició musical, una frontera entre el moviment i la creació del so a través del moviment només de les mans.
Adapting for distortion (2008)
Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista de vídeo de Tokio. Crea obres amb la seva companyia S20 on recrea entorns visuals fascinants, minimalistes i radicals, amb ritmes i textures sonores, efectes de vídeo minimalistes i remolins visuals..
Holistic Strata (2011)
Una altra peça de Hiroaki Umeda on es perd en un camp infinit de partícules lluminoses que interactuen amb ell.
.
Atomos (2013)
Wayne McGregor ha estat amb Random Dance un dels pioners en la incorporació de l’animació, ballarins virtuals o arquitectures 3D, havent arribat a crear Becoming, un software digital interactiu desenvolupat per ser una eina de suport a la creació coreogràfica.
.
Avatar*(2009)
A casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre que pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor. Aquesta tecnologia la poden gaudir els vostres nens petits en l’espectacle interactiu Little Night.
.
Trinity (2013)
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
.
Processus Bilatéral d’Influence (2014)
Projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
.
Dancing with light (2012)
El col·lectiu americà pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping, va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
.
Emergence (2014)
Creat pel coreògraf John McCormick, aquest duet entre ballarí i un “agent d’intel·ligència artificial” utilitza la captura dels moviments del ballarí per interpretar-los de manera vibrant a través de vistoses projeccions.
.
Biped (1999)
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
.…
The Alchemy of Light (2012)
Una petita i deliciosa performance en viu de l’artista multimèdia dandypunk amb videomapping. Un storytelling ben especial amb una mica de moviment.
.
The Midas Project (2011)
MIDASpaces estan especialitzats en la creació d’espais virtuals interactius. Amb el ballarí Tom O’Donnell, varen crear una performance de dansa improvisada en cinc moviments, representant la relació sempre canviant entre l’home i la tecnologia.
.
Flow 1 (2013)
Els berlinesos prince_mio han utilitzat kinect per capturar els moviments dels ballarins i crear gràfics interactius que acompanyen els passos de hip hop dels ballarins. També han creat una nova eina, Pathfinder, un llenguatge visual que recrea coreografies a partir del breakdance i altres danses urbanes.
.
Eng-er-land (2005)
Aquesta obra dels britànics Phoenix Dance Theatre és fruit de la col·laboració entre el coreògraf, Darshan Singh Bhuller i els experts en multimèdia KMA. Una ciutat generada per ordinador es projecta sobre l’escenari tot responent i interaccionant amb els moviments dels ballarins.
.
@PU_P3TS (2014)
Obra del col·lectiu artístic interdisciplinar Le Clair Obscu, és una performance que es troba a mig camí entre el teatre, la dansa i la incorporació de la tecnologia per ordinador a l’art, explorant el fenomen de la sinestesia, les funcions de l’esperit humà i la consciència humana.
Dance 1 (1979)
La premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs, reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass. La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
.
Pleiades (2013)
El col·lectiu japonès enra busca crear espectacles que incorporen des de ballet al kung fu emprant la projecció de gràfics amb els que interactuen els intèrprets.
.
Black Sun (2009)
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
.
Phantom (2014)
La japonesa Wrecking Crew Orchestra presenta un espectacle de dansa urbana espectacular amb l’ús de vestits lluminosos i un potent joc de llums.
.
Encoded (2012)
Els australians Stalker Theatre varen crear aquesta performance de dansa aèria immersiva que empra les últimes tecnologies per a projectar un ambient digital que respon als moviments dels ballarins.
.
Urban Tale (2012)
Un espectacle per a espais urbans que conjuga dansa vertical, videoprojeccions, drones i música en viu de la companyia de dansa aèria Cafelulé.
.
Wanted (2013)
eVenti Verticali va portar aquesta tardor a Catalunya aquest espectacle de dansa vertical amb videoprojeccions on els ballarins interaccionen amb la pantalla com si fos un videojoc dels anys vuitanta.
La dansa no ha utilitzat només les noves tecnologies per la creació d’una escenografia més o menys interactiva amb la qual interaccionar, sinó que també ha iniciat en els últims anys una relació experimental amb la intel·ligència artificial.
.
A duet of Human and Robot (2013)
El coreògraf Huang Yi té un company ballarí especial, el robot Kuka. Una delicada interacció entre home i màquina.
..
Industrial Improvisation (2013)
La dissenyadora Chryssa Varna investiga com el disseny cinètic i els robots industrials poden captar i interaccionar amb la complexitat del moviment propi de la dansa contemporània.
.
Robot! (2013)
És ciència ficció? Pot un robot expressar-se amb la mateixa sutilesa, delicadesa i transmetre’ns tots els sentiments d’un ballarí humà? Una creació de la Compañía Blanca Li amb la col·laboració de Maywa Denki i Aldebaran Robotics, creadors del robot Nao.
.
Dance with Drones (2014)
L’artista japonès Daito Manabe (Rhizomatiks) ens porta la companyia elevenplay ballant amb drones. Ja ho varem dir fa uns mesos, increïble!
.
No hauriem d’oblidar que un altre camp que els coreògrafs fa molts anys que treballen és el de la videodansa, on a banda del creixent ús de videomappings i altres eines audiovisuals, les millores tecnològiques de les càmeres i tècniques de filmació estan permetent treballs molt interessats.
.
Francesca da Rimini (2014)
Tarik Abdel-Gawad ha gravat amb gran precisió i amb l’ajuda d’un sistema de càmeres controlades per robot aquest ballet de Tchaikovsky amb els ballarins del San Francisco Ballet Maria Kochetkova i Joan Boada.
.
Waltz on the Wall (2014)
Les càmeres GoPro també arriben a la dansa, tal i com podem veure en aquesta gravació dels ballarins Amelia Rudolph i Roel Seeber.
.
Imma Garcia
Empreses de música i tecnologia de Catalunya
